diumenge, d’agost 13, 2017

La capacitat de càrrega

La capacitat de càrrega és un concepte ecològic que fa referència al número màxim d'individus d'una espècie que pot viure de forma sostenible en un ecosistema.

Amb un exemple s'entendrà millor. Si introduïm desenes de lleons en una determinada sabana africana, arrasaran amb tot allò que es mogui, que per això són carnívors, i, en acabat, es moriran de fam quan ja no quedi res per dur-se'n a la boca.

És evident que en un determinat paratge no pot haver-hi el mateix número de lleons que de gaseles. De fet, per això la piràmide tròfica té, justament, forma de piràmide, ja que dels animals que estan més amunt a la xarxa tròfica sempre ha de haver-n'hi molts menys que de les espècies que estan a la part inferior.

Font: Pixabay. Llicència: Llicència de Pixabay

Tot i ser un terme ecològic, la capacitat de càrrega també es pot aplicar a les poblacions humanes, com bon animalons que som.

El que no sé és si s'ha aplicat mai aquest concepte en un ecosistema molt determinat: l'ecosistema escola. O més concretament a l'ecosistema escola d'adults.

Aquests dies, li estic donant moltes voltes a quin és el número màxim d'estudiants que pot estar matriculat en un centre de formació de persones adultes. En definitiva, a quina és la capacitat de càrrega d'un centre d'aquestes característiques.

La primera idea que ens podria venir al cap, i que segurament és la més encertada en molts tipus de centres, és que la capacitat de càrrega és la suma dels estudiants de tots els grups si aquests estiguessin al 100% de la seva capacitat.

Per exemple, la capacitat de càrrega d'una escola de primària d'una línia, amb nou nivells (de P3 a 6è) i 25 alumnes per grup, tindria una capacitat de càrrega de 225 alumnes.

Però si s'aplica aquesta lògica als centres de formació de persones adultes, que és el que ara mateix s'està fent, ens podem trobar amb unes desigualtats en la càrrega de treball entre els diferents centres que pot posar en perill la qualitat que s'està oferint en alguns d'ells.

Com en molts altres aspectes, l'heterogeneïtat de les escoles d'adults fa de mal combinar amb l'homogeneïtat que cerca la normativa, especialment quan no és específica de la formació de les persones adultes. Aquesta heterogeneïtat fa que s'hagi de reclamar de l'administració una atenció personalitzada que, d'altra banda és la que volen que apliquem per atendre als nostres estudiants.


Diferente. Autor: ararquia. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC 2.0
Però, perquè no és coherent, al meu entendre, calcular la capacitat de càrrega d'una escola d'adults a partir del número màxim d'estudiants dels grups que configuren la seva oferta formativa?

Amb un exemple ho veurem millor.

Imaginem una escola d'adults que imparteix el Graduat en Educació Secundària. Aquests ensenyaments s'organitzen en dos nivells. Al llarg dels dos cursos els estudiants han de cursar 34 mòduls, cada un dels quals té una durada trimestral i una càrrega lectiva de 3 hores setmanals. La capacitat màxima d'aquests grups és de 35 estudiants. Per tant, una escola amb dos grups de GES (GES I i GES II) haurà de dedicar 34 hores lectives del professorat per atendre a un màxim de 70 estudiants.

El mateix podríem dir per d'altres ensenyaments que consumeixen un elevat número d'hores lectives docents, com el curs específic d'accés a cicles formatius de grau mitjà (CAM) o les preparacions a les proves d'accés tant a cicles formatius com a la universitat.

Imaginen una segona escola, amb una gran demanda dels ensenyaments d'informàtica i de llengües. Tenint en compte que la càrrega lectiva d'aquests grups és de 3 o 4 hores setmanals, en funció del nivell, i que el número màxim d'alumnes és de 25 per grup, amb les 34 hores lectives docents que en el cas anterior es dedicaven a només dos grups del GES, es podrien oferir entre 9 i 11 grups d'altres ensenyaments. És a dir, atendre fins a 275 alumnes.

La càrrega lectiva del professorat pot ser la mateixa en els dos casos, tot i que se n'hauria de parlar, però: oi que no és el mateix atendre a 70 persones que a 275? oi que no és el mateix orientar i assessorar a 275 persones, al llarg de tot un curs, que fer-ho amb 70? oi que la càrrega de feina administrativa no és la mateixa per atendre a 275 estudiants que a 70 persones? I fins i tot, a nivell acadèmic, oi que no és el mateix avaluar a 70 persones, que fer-ho a 275 persones?

Per tant, és lògic que la capacitat de càrrega sigui el número màxim d'alumnes que es poden matricular en els grups que ofereixen aquests dos hipotètics centres? O hauríem de tenir en compte la tipologia d'ensenyaments que s'ofereixen en cada centre per a calcular la seva capacitat de càrrega?


Font: Pixabay. Llicència: Creative Commons CC0

Però deixem-nos del GES i centrem-nos en els grups de llengües i d'informàtica. Perquè, donen la mateixa feina els estudiants dels diferents grups? Té la mateixa feina una escola amb molts grups de, posem pel cas, llengua catalana i/o llengua castellana, que una escola amb molts grups dels diferents nivells d'informàtica o de llengües estrangeres?

A priori podria semblar que sí, però si tenim en compte que els estudiants d'informàtica i de llengües estrangeres participen en el Fons Social Europeu (Ai, el Fons Social Europeu) i que, en conseqüència cal gestionar tota la paperassa que això implica i que a més els estudiants d'informàtica han de fer els projectes d'avaluació del COMPETIC i els alumnes de tercer nivell de llengües estrangeres les proves de nivell que prepara el Departament d'Ensenyament, doncs la resposta a la pregunta anterior, clarament, és no. La feina que dona un grup de català o de castellà no és comparable a la d'un grup d'informàtica o de llengües estrangeres.

Si tenim en compte que per corregir un projecte de COMPETIC 2 trigo, de mitjana, uns 20-30 minuts aproximadament, us podeu imaginar la càrrega de feina que això suposa per un centre que com el nostre, el curs que ve tindrà tres grups de COMPETIC 2 i tres grups de COMPETIC 3.

I això és especialment greu en centres amb pocs docent, on ni tan sols està reconeguda la figura del coordinador informàtic. Ja pots tenir 100, 125 o 150 estudiants de informàtica, ja pots tenir 50, 75 o 100 dispositius digitals que si no tens deu professors a la plantilla no tens coordinador informàtic.

I el mateix podem dir del coordinador lingüístic o del coordinador de riscos laborals.

Però, tornem al tema. I doncs, quina ha de ser la capacitat de càrrega d'un centre de formació de persones adultes? No ho sé. El que sí que tinc és la impressió que al CFA Palau de Mar estem molt a prop d'assolir la capacitat de càrrega, si és que no l'hem superat ja. I em preocupa que la qualitat de la formació que oferim no es comenci a ressentir.

Ja entenc que la diversitat de tipologies de centres d'adults fa que sigui difícil trobar una solució per a calcular la capacitat de càrrega que sigui vàlida per a tots els centres. Però, algunes propostes es podrien trobar, com ara establir una ràtio màxima d'estudiants per profe, calcular les dotacions del personal d'administració en funció del número d'estudiants del centre, lligar la existència o no de les diferents coordinacions al número de dispositius, al número d'estudiants o al número de grups d'un centre i no al número de professorat, etc.

Font: Pixabay. Llicència: Llicència de Pixabay

Tornant al CFA Palau de Mar, tinc la impressió que s'està preparant la tempesta perfecta. Amb més de 600 alumnes; poc professorat, insuficients per tenir coordinador informàtic, coordinador lingüístic o coordinador de riscos laborals; pocs grups dels que absorbeixen una gran quantitat d'hores lectives del professorat; pocs grups dels que queden fora del Fons Social Europeu i molts, moltíssim grups dels que donen més feines... I uns espais del tot insuficients per encabir-hi a tanta gent en condicions.

I seguim creixent...!

dissabte, de juliol 22, 2017

Formació de persones adultes? I això què és?

La setmana passada setmana vaig assistir a la meva darrera reunió de la Junta Central de Direccions dels centres de formació de persones adultes, com a representant de les direccions de les escoles de Barcelona ciutat. I com no, va tornar a sortir el tema de la visibilitat dels centres de formació de persones adultes.

Estem en ple procés de preinscripció i matrícula, i pel que sembla les dades no són optimistes. L'any passat ja es va notar una important davallada en el número de matrícules respecte a cursos anteriors i sembla que aquesta tendència es manté, especialment en determinats ensenyaments com, per exemple, la preparació a proves de cicles formatius de grau superior.

No és d'estranyar doncs que el tema de moda quan ens trobem els directors i directores dels centres d'adults, en aquestes dates, sigui les dades de preinscripció. I tot fa indicar que, novament, a tota Catalunya quedaran milers de places per cobrir. Places que tots i totes paguem amb els nostres impostos.

La silla vacia. Autor: Juan Carlos Pachón. Font: Flickr. Llicència: CC BY 2.0

Però, tot i això, algú ha vist un anunci publicitari, a la ràdio, a la televisió, al diaris, al metro o qualsevol altre lloc, sobre la oferta formativa dels centres de formació de persones adultes? Òbviament és una pregunta retòrica, ja que la resposta és no. I és no, perquè no existeixen.

En aquests anys en què he estat representant de les direccions dels centres de formació de persones adultes del Consorci d'Educació de Barcelona a la Junta Central de Direccions i en els cinc anys que porto de director, hi ha temes que es van plantejant d'una manera cíclica. I una demanda que apareix gaire bé a totes les reunions amb l'administració, ja sigui amb el Departament d'Ensenyament o amb el Consorci d'Educació de Barcelona, és la d'una major difusió de les activitats que realitzen els centres d'adults. Ja podem anar demanant...

Si no recordo malament, el darrer anunci que van aparèixer a la tele sobre la formació de persones adultes va ser cap allà a l'any 2001 o 2002 i es va enregistrar al centre de autoformació Palau de Mar, quan encara era a l'edifici de Palau de Mar i quan encara, ni tan sols, no havia estat creat com a Centre de Formació d'Adults. Ho recordo molt bé perquè a l'anunci sortia un primer pla de la meva cara atenent a un alumne.

D'això ja fa més de 15 anys...

Autor: ramos alejandro. Font: Flickr. Llicència: CC BY 2.0

En Ramon Paraíso (@monparaiso) diu al seu blog: "existe una corriente de opinión -hablaría de clamor, casi- que coincide en la necesidad de visibilizar nuestra etapa educativa y de conseguir prestigiar nuestra práctica profesional. Estamos totalmente al margen del foco mediático educativo y esto, además del malestar generado por el ninguneo perpetuo, afecta notablemente a nuestras posibilidades de crecimiento y expansión futuras. ¿Cómo mantener matrículas y luchar contra el absentismo si ni la propia administración nos promociona?"

Hi ha preocupació entre els equips directius i el professorat dels centres de formació de persones adultes sobre el futur de aquests ensenyaments i més si la tendència a la baixa en el número de persones matriculades es perllonga en el temps.

Hi ha un gran desconeixement sobre el que són i que s'hi fa a les escoles de formació d'adults, és evident. Tant entre els possibles usuaris, com, fins i tot, en el professorat d'altres nivells educatius.

La tasca de les escoles d'adults ha canviat molt, moltíssim, en els darrers anys. Afortunadament les taxes d'analfabetisme de la població, de la època de la transició quan es van crear moltes d'aquestes escoles, han disminuït radicalment, i han aparegut d'altres necessitats formatives de la població que han assumit els centres de formació d'adults.

El cas més paradigmàtic, segurament, és el dels ensenyaments d'informàtica i la necessitat de suturar l'esquerda digital que s'ha produït entre diferents generacions i diferents col·lectius.

D'altra banda, l'aparició d'altres serveis socials, ha deslliurat als centres de formació de persones adultes, si més no a les grans ciutats, del caire més social o socialitzador que van assumir en una determinada època. S'ha de dir que l'ordenació dels ensenyaments que imparteixen aquest centres, que ha realitzat l'administració, amb la publicació dels currículums i la certificació a que condueixen, totalment homologable a d'altres titulacions, hi ha ajudat molt.

Llicència: CC0 Public Domain
No obstant encara, tot i que cada vegada menys, ens trobem amb professorat, ja d'una certa edat que manifesten obertament que volen venir a treballar a un centre d'adults per "estar tranquils" els darrers anys abans de la jubilació. La idea dels centres d'adults com espais on les senyores grans venien a alfabetitzar-se i persones de mitjana edat venien a treure's el graduat escolar encara perdura en una part de la societat.

Els centres d'adults no som centres on s'ofereixen curset d'informàtica per a la gent gran, ni som centres per a socialitzar a persones de la tercera edat o amb problemes psiquiatrics, ni, òbviament, centres per a què mestres i professors tips de les escoles i instituts vinguin a prejubilar-se.

Els centres de formació de persones adultes som centres que oferim uns ensenyaments que condueixen a una certificació oficial i on totes les persones adultes que vulguin continuar formant-se, sigui quina sigui la seva edat, les seves motivacions i els seus objectius, seran molt ben vinguts.

Tornant a la difusió de les escoles d'adults, segurament es podria pensar que si no hi ha prou demanda cal reduir l'oferta, especialment en determinats indrets o en determinats ensenyaments. Segurament es podria pensar que si les escoles d'adults volen sobreviure hauran d'adaptar-se a les necessitats formatives actuals de la població. I segurament es podria pensar que si centres d'adults continuem amb places buides és perquè no fem una oferta prou atractiva en quan flexibilitat i innovació educativa per tal de treure els possibles estudiants. I segurament part de tot això és veritat...

Però si la gent no ens coneix difícilment vindrà als nostres centres. Fem el que fem.

I aquest desconeixement és especialment greu en els professionals de l'orientació, prescriptors de formació. Enguany, des del nostre centre, hem iniciat una sèrie de contactes amb els instituts de l'entorn. En la majoria dels casos, tret d'alguna esperançadora excepció, el nostre tutor del Graduat en Educació Secundària tornava incrèdul del poc coneixement que hi ha als instituts sobre les escoles d'adults, especialment per part d'aquelles persones que han d'orientar als nois i noies vers les portes que se'ls obren, en acabar l'etapa obligatòria.

Font: Pixabay Llicència: CC0 Public Domain

I això és especialment greu tenint en compte el traspàs continu d'estudiants que hi ha entre els instituts i les escoles d'adults de l'entorn.

El que sobte és el total desinterès de l'administració pública per promocionar les escoles d'adults. I més tenint en compte que cada plaça que queda per ocupar són recursos públics que es malbaraten.

Per més que hi dono voltes, no puc entendre els motius d'aquesta manca d'interès de l'administració educativa sense malpensar, tot i que una opció podria ser, simplement, la desídia. Al cap i a la fi, sigui cert o no, la sensació de que som els últims de la fila del sistema educatiu no ens la podem treure de sobre.

Tot i la caiguda generalitzada en la matrícula de les escoles d'adults en els darrers cursos, la sensació que tinc és que demanda n'hi ha. És veritat que els centres hem de fer un important esforç per a flexibilitzar els horaris, per implantar metodologies innovadores centrades en l'alumne, per adaptar l'oferta formativa a les necessitats de l'entorn i a una societat canviant, però els centres que han iniciat aquest camí, la matrícula no cau, al contrari.

El problema pot venir perquè la formació de persones adultes és un ensenyament post-obligatori i un ensenyament post-obligatori és un ensenyament no obligatori. No obligatori pels usuaris, però també per l'administració, més enllà de les recomanacions que estableixin els organismes internacionals i de les quals encara estem massa lluny.

Autor: Sam Howzit. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC-SA 2.0

Més difusió implicaria més demanda. I més demanda implicaria, probablement, haver-hi d'abocar més recursos o bé haver de deixar gent sense plaça, com de fet ja passa en certes. I això no queda bé.

I la diferència entre poder recuperar recursos destinats als centres de formació de persones adultes o haver-ne d'aportar és gran, especialment en època de vaques flaques.

Sigui per desídia o sigui per voler estalviar recursos, ja sabem què podem esperar de l'administració en aquest tema. I no serà perquè no s'hagi demanat.