dijous, de maig 05, 2016

Vol Espanya ser el bar d'Europa?

Deixo aquí l'entrevista que Jaume Barberà va fer a Jose Antonio Marina per al programa retrats:

dissabte, d’abril 30, 2016

Cap a una consciència col·lectiva

Fa uns mesos vaig escriure un article per a ser publicat en aquest blog, però, com em passa sovint, va quedar en una nota més del meu compte d'Evernote.

Però un dia d'aquesta setmana, venint en metro cap a casa, em vaig recordar d'ell en veure  que @jcpalominotic, flamant president d'Espiral, compartia la notícia següent, en el grup de l'associació: 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/escuela-innovadora-desbordada-peticiones-preinscripcion-nuevos-alumnos-5084620

Anem bé. Anem molt bé. Ja fa temps que defenso que quan hi hagi una consciència col·lectiva de la necessitat del canvi als centres educatius, aquest serà imparable. Haurem arribat a un punt de no retorn.

Aquest, de fet, va ser una de les idees centrals de la conferència que vaig fer, a per encàrrec d'ScolarTIC a la darrera edició del SIMO.


Doncs bé, aquí està l'article que tenia pendent de publicar, tant de bo la frase final fos premonitòria:


Quan parlem d'educació hi ha un gran consens en la importància del paper que juguen les famílies i de com, família i escola, han d'anar alineats en la consecució dels objectius del centre. I això és especialment important en un moment de canvi com el que estem vivent.

Ens explicava David Álvarez (@balhisay) en la taula rodona de tancament de la darrera trobada d'Aulaglog, a Ubrique, com col·laborava amb el col.legi dels seus fills, en la implantació educativa de les TIC. 

He de dir que sento enveja de docents, pares i mares i altres persones que conec, implicades en la millora educativa amb l'ús de les TIC, que col.laboren amb en els col·legis dels seus fills.

Jo no ho he aconseguit. Per més que m'he ofert a col·laborar tant amb el col·legi com amb l'institut dels meus fills, aquest oferiment mai ha despertat el mínim interès per part dels respectius equips directius. No ho critico, però em sap greu.

El que si els que critico és l'immobilisme davant l'onada de canvis que sacseja l'educació, amb molts membres dels seus claustres reticents a l'ús didàctic de les TIC, amb unes dotacions de maquinari infrautilitzades i unes metodologies actualment superades. I el que això comporta en l'alumnat: ínfima competència digital, nul·la capacitat per a realitzar un treball en equip amb cara i ulls, avaluació basada en la retenció memorística...

La pregunta és òbvia: per què continuen escolaritzats els nens en aquests centres? La resposta també: per què no hi ha res més que valgui al pena al voltant d'on vivim.

Com deia al principi, les AMPA i les famílies en general, són un paper clau del canvi educatiu, encara que sigui pel simple fet d'inscriure als seus fills en un centre o un altre, ja que amb aquest fet, estan potenciant un determinat projecte educatiu i per tant, el seu model pedagògic. En definitiva, estant optant per un model d'educació.

Ara bé, és cert que hi ha una part de les famílies reticents als canvis, que segurament idealitzen l'educació que van viure en primera persona, una educació pensada per a un model de societat que ja no existeix. De fet ja en parlava d'això, ara fa uns anys, en l'acte de lliurament del VI Premio Espiral Edublogs.




I de fet aquest tema és el que va triar Sara Carreira com a títol de l'entrevista que em va realitzar amb motiu de la meva participació al II Encuentro InspiraTICs de la Plataforma Proyecta: "Parece que la innovación solo se rechaza en educación".


http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2015/03/04/parece-innovacion-solo-rechaza-educacion/0003_201503G4P27991.htm


Ara bé, hi ha diversos factors que influeixen damunt de les famílies. I un d'ells és la conscienciació i la sensibilització sobre les virtuts de les noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge basades en l'ús educatiu de les TIC. I en això hi ha tres actors que poden jugar un paper clau: les administracions, els mitjans de comunicació i els centres educatius.

Tot i que es pugui demanar una implicació més directa a les administracions, promovent la difusió de les bones pràctiques educatives i de les bondats de les innovacions metodològiques, la promoció de projectes de millora educativa o el finançament de projectes educatius impulsats pels mateixos centres, té uns efectes innegables en la comunitat educativa, incloses, òbviament, les famílies. No té el mateix efecte un projecte d'innovació tecnològic impulsat per un docent a l'aula, o per un equip directiu en un centre educatiu, que un projecte impulsat o finançat per una administració educativa.




Per posar alguns exemples que em són més o menys propers podría citar el projecte mLearningBCN de l'Ajuntament de Barcelona, que, malauradament amb el canvi de govern municipal ja ha passat a la història; el projecte Mobile History Map, impulsat per la Mobile World Capital  amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona; o les ajudes PROMECE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte que, enguany, han permès impulsar el projecte mapaTIC, que des del CFA Palau de Mar vàrem dura terme durant el 2015, juntament amb els companys i companyes del CEPA Sierra Norte de Torrelaguna i del CFA Dolors Paul de Cunit.

En aquesta línia podríem incloure el document "Les tecnologies mòbils als centres educatius" promogut des del Consell Escolar de Catalunya o els documents sobre Competències Bàsiques que està elaborant el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als mitjans de comunicació, és innegable el paper que juguen de promoció de les noves pràctiques educatives. Enguany, diferents iniciatives, entre les quals segurament té un pes important l'anunci dels Jesuïtes d'eliminar les assignatura, els exàmens i els horaris dels seus centres educatius, han posat el focus de bona part dels mitjans de comunicació sobre els diferents projectes de millora educativa que s'estan impulsant des de diferents instàncies.

En aquest context cal emmarcar un seguit d'articles publicats a La Voz de Galicia, elaborats per la periodista @sarcarreira, alguns dels quals tenen com a protagonista el CFA Palau de Mar.

I de pas, una contraportada amb una entrevista a Sabela Labraña

http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2015/04/25/conseguir-vuelvan-clase/0003_201504G25P28993.htm


És evident que pels centres educatius la relació amb la premsa pot implicar una distorsió més o menys gran. D'una banda per què no hi estem acostumats i, de l'altra, per què no tenim una organització adequada per atendre'ls correctament. I de ben segur que el meu centre, de formació de persones adultes, no ha de tenir, ni de bon tros la demanda d'altres centres més "mediàtics".

No obstant, com deia abans, també és responsabilitat dels centres fer difusió de les bones pràctiques educatives i contribuir, per tant, a la conscienciació dels diferents agents educatius. Presentar les experiències en congressos, trobades educatives, premis i concursos també formen part d'aquesta tasca de promoció. Feina extra per les escoles que ajuda a posar en valor les bones pràctiques dutes a terme.

Deia abans que hi ha diversos factors que influeixen sobre  les famílies i entre ells, i no menors, són el boca orella i les evidències de millora. Quan en un poble o en un barri s'obre un nou establiment que ofereix productes de millor qualitat, a més bon preu i amb un millor servei als clients, la resta d'establiments del ram d'aquell índret tenen un problema. 

Quant en un centre educatiu, amb un projecte innovador, els alumnes estan més satisfets, disminueix l'absentisme i la conflictivitat escolar i s'obtenen millors resultats, tant en les proves internes com externes, la resta de centres educatius del voltant tenen un problema,. El boca orella funciona i les famílies, al cap i a la fi, el que volen, és el millor per als seus fills. En aquest sentit, els pares i les mares poden ser un gran aliat de l'acceleració del canvi educatiu. I això ja està passant!

dilluns, de gener 04, 2016

Curs de directors novells

No sé perquè però en els darrers dies he recordat molt el curs per a directors novells que vaig fer aviat farà quatre anys. En aquell moment vaig ser molt crític amb el contingut i el format del curs. Hores i hores asseguts en una cadira, força incòmode, escoltant i poca cosa més.

Ens van fer molt èmfasi en que ens havíem de convertir en els líders pedagògics dels nostres centres, amb una metodologia transmissiva que ja hauria d'estar absolutament superada. De predicar amb l'exemple res de res.

http://edubcn.cat/ca/noticies/detall?44716

Certament hi havia algunes exercicis de treball en grup i fins i tot algunes que havíem de lliurar a través d'una plataforma Moodle, però dissenyar activitats per a futurs directors i directores d'escoles oficials d'idiomes, escoles de primària, instituts de secundària, centres de formacions de persones adultes..., tots barrejats, no ha de ser fàcil. 

Algunes activitats sobre els conflictes en les hores de patí, o com gestionar el servei de menjador, per a un futur director d'un centre de persones adultes, em van semblar aleshores i, encara m'ho semblen, una pèrdua de temps. Especialment quan havies de suspendre classes, deixar l'escola  i desplaçar-te fins la seu del Consorci d'Educació de Barcelona. 

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_pla_de_formacio/directors_novells/programa_formacio_equips_directius_novells.pdfCal dir, que els futurs directors dels centres de persones adultes estàvem alliberats d'un dels mòduls, no recordo quin, per a fer-ne un d'específic de la formació de persones adultes, i que el record que em va quedar és que fou prou interessant. 

Però en contrapartida, també recordo la decepció del mòdul sobre les TIC, un mòdul telemàtic en el qual, després de veure uns materials que ens proporcionàvem, havíem de redactar la nostra opinió i lliurar-la a través d'una tasca del Moodle. Ni tan sols un trist debat amb la resta de companys i companyes. Aprenentatge entre iguals és un dels noms que rep. És a dir, una activitat en línia sobre les TIC que l'hauríem pogut fer perfectament mitjançant el correu postal.

Ara bé, he de dir que vist en perspectiva, pel que fa als continguts, alguns d'ell si que m'han estat força útils, ja que si amb prou feines em van preparar per ser profe, amb les 300 hores d'escalfar cadira de l'antic CAP (Curs d'adaptació pedagògica) i les minses pràctiques que contemplava, molt menys els profes estem preparats per ser dires, més enllà de l'exemple, bo i dolent, dels directors i directores que hem anat tenint des de que vàrem posar el peu en una escola per primer cop per a formar part d'un claustre.

Però hi ha situacions per les quals el curs per a futurs directors i directores no et prepara, i te les vas trobant en el dia a dia. A ballar s'aprèn ballant i a ser dire s'aprèn fent de dire. 

I d'altres situacions què per improbables no poden ser contemplades, com la mort inesperada, absurda i injusta d'una companya de feina. Per això no estava preparat, Sabela. Com hagués necessitat el teu consell en aquests moments.

dissabte, de gener 02, 2016

Fa deu anys (article per la Revista Escolar)

El passat curs 2014-2015, la Revista Escolar del CFA Palau de Mar va complir 10 anys. Algun dia hauré de parlar amb calma de la Revista Escolar, de moment aquí teniu la seva versió web.

En ocasió d'aquest 10è aniversari vaig escriure-hi un article que vull recuperar aquí:

Fa deu anys

Fa deu anys, el CFA Palau de Mar era en un local situat en un soterrani al carrer Calàbria, amb una ventilació i una il·luminació insuficicients. Pocs mesos abans ens havien fet fora, de males maneres, de l’edifici de Palau de Mar, al barri de la Barceloneta, quan el local que ens havia d’acollir encara s’estava reformant.

Autor: Antonio Tajuelo. Llicència CC BY


Fa deu anys en Pasqual Maragall feia dos anys que era el president del primer govern tripartit de Catalunya, i en Josep Bargalló, el conseller en cap. José Luis Rodríguez Zapatero era el president del govern espanyol, i a Whasington, George Bush fill habitava a la Casa Blanca.

Fa deu anys, al CFA Palau de Mar hi treballaven dinou professors i professores i el centre era la seu del programa “Graduï’s. Ara en Secundària!” que permetia l’obtenció del graduat en educació secundària a distància.
Fa deu anys les obres d’ampliació del metro van provocar un gran esvoranc que va engolir diversos blocs de pisos al barri del Carmel de Barcelona.


Fa deu anys en Joan Queralt era el director del CFA Palau de Mar, Catina Bujosa, la cap d’estudis, i Olga Anglada, la secretària.

Fa deu anys la meva filla ja era tota una doneta: havia fet quatre mesos!

Fa deu anys, ben poc ens podíem imaginar l’Esther Tomàs, la Montse Abelló i un servidor, que algun dia seríem directores i director del CFA Palau de Mar.

Aula del CFA Palau de Mar al carrer Calàbria, 169. Curs 2006-2007

 Fa deu anys va néixer una nena a la qual li van posar molts noms, entre ells el d’Elionor i que, potser algun dia, serà la comtessa de Barcelona, comtessa de Cervera, duquessa de Montblanc, senyora de Balaguer... i reina d’Espanya.

Fa deu anys la Ma Àngels Araujo encara no era la cap d’estudis del centre. Li quedava poc temps per ser-ho, tot i que ella aleshores no ho sabia.

Fa 10 anys, Fernando Alonso va guanyar el mundial de Fórmula 1, la Lliga se la va endur el Barça de Rijkaard i Laporta, la copa, el Betis, i la Champions League, el Liverpool.

Fa deu anys en Francesc Martínez, en Jordi Llimargas, la Montserrat Piñol i l’Assun Bachs, poc podien imaginar-se que un dia acabarien treballant al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

Escola Industrial de Barcelona. Autor: PCB75. Llicència CC BY- SA


Fa deu anys el Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra el nou Estatut d’Autonomia, que proclamava que Catalunya és una nació. Anys més tard el Tribunal Constitucional ens va dir que més aviat no.

Fa deu anys faltava un any perquè l’escola s’hagués de reinventar de cap a peus. La creació de l’Institut Obert de Catalunya faria que el centre passés d’un claustre de 22 docents als 7 de què disposa actualment. Calia trobar un equip directiu nou, un projecte educatiu nou i aixecar l’escola fins el que és avui en dia.

Presentació del número de Tardor 2006 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar

Fa deu anys a casa vèiem els Teletubbies, Caillou i Pocoyó. En això el meu fill manava.

Fa deu anys ja en feia dos que el CFA Palau de Mar tenia una aula virtual, que aleshores s’anomenava supporttelematic.com, éssent, segurament, el primer centre educatiu de Catalunya en disposar d’un entorn virtual de treball d’aquesta mena.

Fa deu anys va morir Joan Pau II i Raniero III de Mónaco. I el príncep Carles d’Anglaterra es va casar amb Camilla Parker Bowle, duquessa de Cornualles.

Josep Tero al Museu d'Història de Catalunya. 2005. Autor: Pep Parer Llicència CC BY


Fa deu anys en Josep Tero va actuar al Museu d’Història de Catalunya i continuava ensenyant català als seus alumnes. El seu darrer treball era Et deixaré la veu, amb textos de l’escriptora Maria Àngels Anglada.

Fa deu anys, en feia quatre que havia sortit al mercat el Windows XP i encara en faltaven dos per disposar d’un nou sistema operatiu: el Windows Vista. Tres extreballadors de Pay Pal, aquell any, van crear el YouTube.

Fa deu anys ningú no parlava de crisi, ni de retallades, ni de primes de risc, ni de la Troika, ni de Podemos, ni de Ciutadans.... i d’independència, molt pocs.

Primer número de la Revista Escolar. Tardor 2004


Fa deu anys qui li havia de dir a la Sabela Labraña que algun dia seria la responsable d’una revista feta pels estudiants del CFA Palau de Mar.

Fa deu anys...

Fa deu anys algú, a Palau de Mar, va dir no sé què d’una revista...