diumenge, de març 29, 2020

La docència en temps de Coronavirus (IV)

Dijous va fer dues setmanes que vàrem tancar l'escola. Segons la previsió inicial, aquesta setmana ja hauríem d'estar tots i totes a les aules i les dues setmanes de "vacances" haguessin estat un anomalia en el curs i poca cosa més. "Aquesta mesura té prevista una durada inicial de 14 dies, fins el dia 27 de març inclòs" deia el comunicat que vàrem rebre. Però tot plegat serà molt més que això. La cosa va bastant més en serio.

Passat el trasbals inicial i les primeres decisions per tirar endavant aquests dies, ara cal preparar l'escola per a fer front a una situació que es perllongarà en el temps ves a sabes fins quan. De fet les directrius del Departament d'Educació també han anat mutant, com el maleït virus. Des de les instruccions inicials al professorat de restar a casa aprofitant el temps per formar-se; passant a les directrius de que les activitats que els centres posaven a l'alumnat, saltant-se el criteri del Departament, no fossin qualificables; acabant, per ara, al pla d'acció dels centres educatius en línia, que s'haurà d'anar concretant en els propers dies.

Vivim al dia, amb noves informacions gairebé cada jornada que van insinuant-nos cap a on hem d'anar orientant les actuacions, però amb poques certeses reals. De ben segur que algunes coses les poguéssim haver fet millor tots plegats, però som on som i tots i totes hem d'anar conscienciant-nos de la realitat que tenim, de la situació de les escoles, de la capacitat d'adaptació del professorat i de la resposta de l'alumnat.


Imatge de Arek Socha de Pixabay 

A tots plegats ens han fet fora de la nostra zona de confort. Recordo que en el famós vídeo sobre el tema hi ha un moment que diu que quan les coses van mal dades sempre podem tornar a la nostra zona de confort... Doncs no! No hi podem tornar i ves a saber quant temps passarà fins que hi puguem tornar, ni que ens hi trobarem quan hi tornem... Estem a la intempèrie i no es podem aixoplugar. Farem el que podrem, però de ben segur que tots i totes n'aprendrem molt.

Al CFA Palau de Mar ens hem organitzant el millor que pogut aquests dies i, ara per ara, tenim el 100% dels cursos actius a través del Moodle de centre, tot i que amb diferent nivell d'activitat en funció de l'autonomia, de la disponibilitat de l'alumnat i de la disponibilitat del professorat. El maleït virus també ha volgut treure el nas pel nostre centre.

Com ja vaig dir en el primer article d'aquesta sèrie, si l'Àgora, el servei de Moodle del Departament d'Educació on tenim la nostra Aula virtual, aguanta, podem estar molt tranquils.

Tots els cursos en funcionament, tot i que el nivell de seguiment per part de l'alumnat és molt divers. Segurament el que ens trobem en aquests moments és un reflex del que hem estat fent amb l'alumnat al llarg del curs. I en això hi intervenen molts factors.

Alguns grups estan molt actius i van seguint força bé les feines que els anem posant, però en d'altres costa més. I segurament, en el fons, tot és un problema d'inèrcia... Les inèrcies costem molt de trencar, en positiu i en negatiu.... Els estudiants que estan acostumats a entrar regularment a l'aula virtual i a fer les activitats ho seguiran fent, majoritàriament, i els que no, doncs costarà que ho facin...

Cada grup té unes peculiaritats específiques, pel que fa a la matèria, a la competència digital de l'alumnat, a la seva autonomia, a l'estil docent del professor o professora, a les seves competència digital docent, a les seves creences... Tot això determina una forma d'utilitzar l'Aula virtual i unes inèrcies que ara cal potenciar o mirar de canviar... en funció de l'ús que se li donés amb anterioritat.


Imatge de Werner Weisser de Pixabay

Recordo que quan m'estava formant amb l'Olga Esteve per fer de formador en Pràctica reflexiva ens deia que quan proposàvem una activitat a un professor o professora i ens comentava que això el seu alumnat no ho faria, en realitat el que ens estaven dient que això no anava amb ell (o amb ella).

Cada docent tenim una forma de fer. "Cada maestrillo tiene su librillo", diuen. Això va en la forma de ser i d'entendre la docència de cada un i cada una de nosaltres, i això, per se, no ha de ser ni bo ni dolent. Però justament això també dificulta, en aquests moments, donar unes pautes generals per tal d'afrontar aquesta època de docència confinada.

El que tinc clar, com també deia en els articles anteriors, és que ara per ara no podem transformar-ho tot i fer coses en les que no creguem (com a profes) i fer fer als estudiants coses que no han fet mai. Hem de dissenyar tasques que siguin el més semblant possibles al que han estat fent fins ara.

No podem posar-nos a fer materials didàctics com si no hi hagués demà. Hem d'adaptar-nos al que tenim o al que trobem i no al revés. Com ja he comentat anterior, gairebé fins a fer-me pesat, a la formació de persones adultes, pel que fa al GES, tenim la gran sort de tenir uns materials com els del Graduï's, en vídeo i en pdf, que ens han anat genial en ocasions anteriors, quan havíem de sortir d'una situació en què necessitàvem uns recursos didàctics de forma ràpida, i que encara avui s'estan utilitzant en centres d'adults i en d'altres nivells educatius... Poden ser una molt bona base i estan pensats per fer estudis a distància.... Què més volem.

Però, encara cal tenir en compte altres factors. Sovint parlo de la importància del objectius dels estudiants en matricular-se en un centre de formació de persones adultes. El CFA Palau de Mar és un centre on molts estudiants hi acudeixen pel plaer d'estudiar.

Imatge de Dariusz Sankowski de Pixabay

Ja sabeu..., l'efecte Mateu, que en paraules de la Viquipèdia és el "fenomen pel qual els adults que tenen els més elevats nivells d'educació primària són més propensos a continuar amb els seus processos de formació i aprenentatge, mentre que aquells amb els més baixos nivells d'educació primària tenen una menor tendència a continuar amb estudis reglats superiors."

Poc és, en el nostre centre, l'alumnat que té una necessitat vital de certificar els seus estudis. D'altra banda tenim persones molt grans matriculada a l'escola i sabem, per missatges que ens han fet arribar, que alguns i algunes, sobretot algunes, estan molt espantades. Desconec si aquesta part de l'alumnat estarà en condicions de tirar el curs endavant.

Imagino que a alguns i algunes d'elles, ara per ara, els hi deu importar poc, molt poc o gens els exercicis d'informàtica, de català o de ves a saber què. A d'altres potser els servirà de vàlvula d'escapament, de distracció, per a no pensar en una altra cosa... Hem de ser conscients de tot això i ho hem de respectar.

De fet, un cop acabat aquest post i en la fase de revisió m'ha sorprès agradablement veure aquest tuit.



Si acabem obrim algun dia en el que resta de curs, caldrà veure quants ens retrobem a les aules i quants hauran aprofitat aquesta aturada forçosa per llençar la tovallola. En qualsevol cas, cal empatitzar amb ells i els grans o petits drames personals o familiars que puguin estar vivint.

Un altre col·lectiu mot diferent són els nois i les noies del GES. Tenia clar, i crec que ho teníem tots i totes al claustre, que els hauríem de perseguir... Tot allò de fer tutorials per enviar-los missatges a través de l'Aula virtual estava molt bé, però si ja costa que facin les coses quan els tens a classe, quan tens la sort de que apareixen el centre, ja em direu... Se'ls hauria de perseguir, i ho podíem fer-ho o no. I ho vam fer.

Per sort teníem tres eines que van resultar fonamentals, el Moodle i el rastre que hi deixen els i les estudiants quan s'hi connecten i s'hi passegen, el mòbil del centre que vaig tenir la pensada d'agafar abans de tancar i el Saga, el programa de gestió acadèmica del Departament d'Educació, amb els llistats amb telèfons. Un altra cop cal destacar  la importància de tenir la informació en el núvol, cal tenir-ho en compte.

Va costar, però ho vàrem aconseguir. Vàrem poder contactar amb tots i totes, d'una manera o d'altre, per telèfon o per missatges de WhatsApp, correu electrònic, missatgeria interna... directament o a través de terceres persones... Els teníem tots i totes localitzades... i, aparentment en marxa.

Però cal ser conscients que tampoc ho estant passant bé i que les seves opcions d'accés a determinats recursos són molt limitades, en alguns casos. No podem pressuposar que tenen connexió a Internet, ni ordinador, ni impressora, ni escàner... però gairebé tots i totes tenen mòbil (tot i que enguany ens hem trobat, per primera vegada en molts anys, amb un cas d'una persona jove que no entenia (recordeu, estem parlant de majors de 16 anys...).


Imatge de FelixMittermeier de Pixabay 


Tenen mòbil i, per tant, tenen una càmera de fotos, una càmera de vídeo, un enregistrador d'àudio, una porta d'accés a l'Aula virtual per a treballar en línia, un accés a una quantitat ingent d'informació (amb el permís de les dades)... Us sembla poc? us imagineu la quantitat d'activitats que podem dissenyar per a fer amb aquestes eines...?

Segurament d'aquí uns mesos o anys tornarem a tenir l'enèsima discussió de si mòbils si o mòbils no a les escoles i si tal o qual país o comunitat autònoma ha prohibit el mòbil en els centres educatius. Mentrestant, beneït sigui el mòbil i les opcions que ens dona en aquest moment.

No cal perdre el cap i utilitzar eines que ni nosaltres ni els nostres alumnes saben fer anar. Amb un boli un paper i un mòbil per a fer-li una foto i enviar-la al professor és poden dissenyar magnífiques activitats... Amb això ja n'hi ha prou!

dilluns, de març 23, 2020

La docència en temps de coronavirus (III)

Després del trasbals inicial del tancament del centre, una de les coses que més em preocupava era la resposta que havíem de donar a l’alumnat.

Tot just dijous al migdia, poc després d’haver decidit tancar l’aula d’autoformació del centre com a mesura preventiva, ens vàrem assabentar del tancament total dels centres educatius a partir de l’endemà mateix. Això va fer que els estudiants de la majoria de grups no es poguéssim veure's amb els seus tutors o tutores un cop presa la decisió i, en conseqüència, no se’ls pogués donar instruccions al respecte de que fer a partir d’aquell moment.

Comunicar el tancament del centre a l’alumnat no era problema. Els mitjans de comunicació ja estaven fent la feina per nosaltres… Per tant només calia, gairebé de forma rutinària, com quan tenim una notícia important per comunicar, anunciar-ho a la pàgina web, enviar un missatge a les xarxes socials del centre (Twitter, Instragram i Telegram) i, en aquest cas de forma excepcional, penjar la informació a la porta d’accés del centre, per si algun despistat o despistada s’hi acostava amb la intenció de fer classe.


Imatge de Andrew Martin a Pixabay

El problema venia despré: què fer a partir d’aquell moment i com comunicar-ho a l’alumnat.

Per sort la comunicació entre el professorat no havia de ser un problema i no ho va ser. Al centre disposem d’un espai de comunicació asincrònica, un curs al Moodle en format de Fòrum social, que funciona la mar de bé. Ja se saps que els éssers humans som animals de costum i la costum de mirar diàriament aquest fòrum està força arrelada en el professorat del centre.

Més problemàtic era establir unes directrius clares per al professorat i com arribar l’alumnat. Després de donar-li voltes, diumenge al matí vaig decidir enviar un missatge a la resta de professorat.

Pel que a fa a les directrius de com seguir amb les activitats del curs tenia molt clar que no havíem de perdre el cap, en la línia del que he argumentat en les dues primeres parts d’aquest article.  Heus aquí alguns fragments del missatge que vaig enviar al claustre:
"Hi ha cursos que fàcilment poden passar a ser cursos en línia. Per exemple els de COMPETIC 2 i 3 semipresencial utilitzen pràcticament el mateix curs de Moodle que els de distància."
També era relativament senzill convertir en cursos a distància alguns mòduls del GES, especialment aquells que imparteixo en la modalitat de Flipped Classroom. En ells els alumnes ja estan habituats a treballar de forma molt autònoma i els cursos del Moodle disposen de tots els elements necessaris per a seguir-los: plans de treball, recursos educatius, rúbriques d’avaluació… Òbviament no era el cas de la majoria de mòduls del GES
"En d'altres del GES també podríem transformar-los donant-los materials adequats. Recordeu que per aquests cursos tenim uns materials magnífics, en format vídeo i en pdf, els quaderns de treball.

Un parell d'eines que van genial per a gestionar-los són EdPuzzle (requereix una estona per saber com funciona) tot i que els nois i noies del GES ja els han utilitzat durant el primer trimestre i Pdf SAM (permet tallar pdf, unir-ne diferents parts, etc).

Aquí us deixo un videotutorial de la @rosaliarte que explica com utilitzar l'EdPuzzle


També tinc un videotutorial que explica com accedir als vídeos d'EdPuzzle que us pot ser útil:


Si finalment us decidiu a utilitzar EdPuzzle, us aconsello que pengeu aquest darrer vídeo en el curs corresponent del curs.

Altres cursos són més difícils de convertir en cursos en línia. En aquests senzillament us recomano que pengeu materials "extra" (activitats, vídeos, listenings, altres recursos...) per a què l'alumnat reforci el que ha anat treballant a l'aula.
Igualment vaig preparar un videotutorial per a què els estudiants que ho volguessin poguessin introduir el seu correu electrònic al perfil de l'Aula Virtual.




Però com deia abans, el que més em preocupava era com arribar als estudiants. Des de setembre al centre tenim un canal de Telegram. Tot i que el vàrem posar en marxa més per curiositat que per una altra cosa, ràpidament ens vàrem adonar del seu potencial i el vàrem obrir a tot l’alumnat

"Ara per ara tenim dues línies de comunicació més o menys directa amb els estudiants: el canal de Telegram i la missatgeria interna de l'aula.

En el canal de Telegram tenim 190 alumnes de diferents cursos, i la xifra va augmentant. Per tant, no hi són tots i estan barrejats, tot i que molts dels qui no hi són reben la informació de companys i companyes per Whatsapp o trucant-se per telèfon. És a dir que amb el Telegram arribem a més alumnes que aquests 190.

El canal de comunicació amb l'alumnat més directe i que arriba a tothom és la missatgeria interna del Moodle. (...). Aquesta via és molt útil i és la que hauríem d'utilitzar preferentment, a no ser que tingueu un fòrum d'Avisos i notícies activat en el curs i que l'useu habitualment."
Justament enguany, el professorat del CFA Palau de Mar estem fent un curs de formació interna de centre i en una de les darreres sessions havíem estat parlant de com enviar missatges de forma massiva a tots els estudiants d’un grup, no obstant per reforçar-ho vaig decidir fer un minivideotutorial adreçat al professorat per recordar-ho.




El que no tenia tant clar és que tot l’alumnat sabés com funciona aquest servei de missatgeria, per la qual cosa vaig decidir fer un segon videotutorial que caldria fer arribar als estudiants per tantes vies com fos possible:
  • "Penjar-lo a la pàgina web
  • Penjar-lo al canal del Telegram
  • Penjar-lo en un lloc visible de tots els cursos de Moodle que estiguin en marxa, excepte e aquells en que el professor o professor ja utilitzeu habitualment la missatgeria interna i, en conseqüència, l’alumnat ja sap com funciona."
I per acabar, unes darreres directrius:
"En els cursos en línia, s'aconsella que el professorat no abandoni l'aula i hi estigui present regularment, encara que l'alumnat tingui treball a fer. En aquest sentit es recomana enviar un parell de missatges a la setmana. Crec que pot ser una bona orientació. Els podeu aprofitar per comunicar les novetats de l'aula, per recordar els canals de comunicació amb vosaltres, per donar ànims, per anticipar-vos a resoldre dubtes....

De totes maneres si creieu que alguna informació que pengeu a la missatgeria interna d'un curs és prou important, envieu-me a mi el missatge i també el penjaré al Telegram."
Continuarà...

dissabte, de març 21, 2020

La docència en temps de coronavirus (II)

Accés a la primera part

Li tinc massa respecte a l’aprenentatge virtual com per pretendre traslladar la formació presencial a la formació virtual de la nit al dia. I veig que no sóc l’únic.


Un servidor s’ha criat, pel que fa a la formació en línia, en el si de la UOC on ja porto uns quants anys fent de professor col·laborador. Una universitat amb un model pedagògic en el que la figura del docent ha estat expulsat de la ruta de transmissió del contingut a l’estudiant, qui interacciona amb els recursos educatius per construir el coneixement a partir dels projectes que ha de desenvolupar, jugant un determinat rol similar al que es pot trobar a la vida real, realitzant tasques, resolent els problemes que li van sorgint, superant entrebancs i aprenent de les errades. Lluny d'aquell acudit que corre per internet on en una entrevista de feina li demanem al candidat que sap fer i ell contesta "Aprovar exàmens..."

En aquest enllaç podeu veure una imatge que representa aquest model. Un model on mai he trobat a faltar les videoconferències tant presents en altres propostes en línia que conec bé i que acostumen a acabar en exàmens memorístics, tot i predicar justament tot el contrari. Un model, el de la UOC, on he tingut un contacte molt proper amb l’alumnat, molt més del que vaig tenir mai amb la gran majoria del professorat quan jo era alumne d’una universitat presencial.

I que consti que no tinc res en contra de l’ús educatiu dels vídeos i de l'streaming. Seria del tot incongruent amb tenir diversos centenars, camí del miler, de vídeos educatius en el meu canal de YouTube i ser un ferm defensor de la Flipped classroom.


Font: Pexels

Crec molt en la figura del professor i crec que ha d’estar molt present a l’aula. I justament el vídeo és una magnífica manera de fer-ho. De fet és una magnífica eina per fer un munt de coses, però no per a què el professors l’utilitzi per a fer una classe magistral on line.

Us ha passat mai trobar-vos taral·lejant una cançó que fa anys i panys que no escolteu, tots just minuts abans de que un locutor li doni per punxar-la a la ràdio. Quelcom sembla m’ha passat amb l’article que estic llegint. Fa uns dies, abans que es comencés a parlar del tancament dels centres, vaig trobar traspaperat un article esgrogueït, amb anotacions i fragments ressaltats amb un marcador que s’havia anat esborrant amb el temps, amb les vores rosegades: “El papel del tutor en el aprendizaje virtual” d’en Javier Martínez Aldanondo del 2004.

El vaig començar a llegir i vaig quedar molt sorprès. No recordava l’article, però recordava algunes frases, gairebé literalment, i algunes idees que he anat utilitzant diverses vegades al llarg del temps. Suposo que va ser un article que em va marcar profundament en el seu moment

Les seves reflexions són ideals per il·lustrar quin ha de el paper del profe en la formació a distància, que de fet hauria de ser el mateix en qualsevol altre tipus de formació. Segons Martínez Aldanondo:
la primera tarea fundamental de cualquier profesor es ofrecer feed-back adecuado. Es decir, entregar al alumno información pertinente sobre lo que está haciendo de manera que le permita entenderlo e incorporarlo (integrarlo en su cuerpo) como parte de su experiencia personal y vital.”
En la mateixa línia, la recomanació d’en Ramon a un professor en situació actual és:
Céntrate en el feedback: (esto debería ser siempre pero) lo más importante, a mi modo de ver, durante estos días va a ser el retorno del trabajo propuesto. No tiene sentido poner mil tareas de las que no vas a sacar ningún provecho (ni tú, ni sobre todo tu alumnado). Prueba a pensar actividades que aporten aprendizaje y a las que puedas dar un retorno coherente y con sentido.
De fet, al CFA Palau de Mar vàrem arribar a la formació semipresencial i a la formació a distància a través de la Flipped Classroom, en un procés que va començar el 2014 i que encara estem polint. Ja fa més de 5 anys.




En això ha ajudar que els recursos educatius, el rol dels estudiants i el paper del professorat sigui molt similar en aquestes tres modalitats d’aprenentatge (Flipped, semipresencialitat i distància).

Aaron Sams, un dels pares de la Flipped classroom diu que la funció del professor a l’aula és la de passejar-se amb les mans a les butxaques… Passejar-se, no estar assegut a la seva taula fent feina, ni mirant per la finestra, sinó passejar-se entre l’alumnat. Observar, estar atén al que fan i al que no fan, estar a la seva disposició quan tenen dubtes, intervenir quan cal i deixar-los fer quan no cal...

Com deia, això és el que he conegut i el que he après a la UOC, en un model pedagògic on, com es pot llegir en l'enllaç que us he deixat abans:
Els docents i els tutors s'encarreguen de fer el seguiment dels estudiants i donar-los suport en la planificació del seu procés formatiu, en la resolució d'activitats, en l'avaluació i en la presa de decisions. A la vegada, és a través de l'acompanyament dels professors que l'estudiant rep un tracte personalitzat, gaudeix d'una orientació permanent al llarg del seu recorregut acadèmic i estableix vincles de relació i de proximitat amb la comunitat educativa.
Pot semblar pura xerrameca, però és així i així ho valoren i agraeixen els estudiants.


Imatge by Gerd Altmann de Pixabay
De fet, per a ser sincers, en Martínez Aldanondo en el seu article estableix un altre aspecte fonamental de la tasca del professorat:
Gestionar persones (y, como hemos destacado, ofrecerles feed-back pertinente y permanente), pero sobre todo gestionar relaciones entre personas” I això inclou molt àmbits: el treball en equip, l’aprenentatge entre iguals, detectar estats d’ànims, angoixes, interessos, necessitats. Avançar-nos a les situacions per a generar confiança, interès, motivació…"
Aspectes tots ells que en la presencialitat, a l’escola, tenim molt en compte, però que no he sabut traslladar als cursos a distància que oferim, més allà de la interacció que estableixen els estudiants en el fòrum de dubtes i els missatges que ens intercanviem via correu electrònic. Aspectes que a la UOC treballem a fons, però que en la formació de persones adultes, pel currículum dels ensenyaments i per la seva tipologia, no he sabut implementar.

No, no és fàcil, la tasca del docent virtual. Si com diu en @tonisolano, després de molts i molts encara costa gestionar un curs virtual, com podem pretendre posar-nos a fer-ho d’un dia per l’altre. Però això (i molts més) pel que fa a la tasca del professorat. A més caldria de parlar dels recursos d’aprenentatge, de les eines digitals i de l’alumnat… sobretot de l’alumnat!

I, és que com diu en @maprats, en una entrevista on títol ja es prou aclaridor: "Pretendre fer online el que fas presencialment és un error":
"Ras i curt, això ens ha agafat a tots per sorpresa, amb la incertesa i la improvisació. No hem sigut preparats per a això. Estem preparats per fer un ensenyament virtual preparat i dissenyat, però hem hagut de resoldre-ho de manera ràpida i amb tota la bona voluntat de persones que s’hi han deixat la pell."

divendres, de març 20, 2020

La docència en temps de coronavirus

Dimarts, quan vaig començar a escriure aquest post portava uns dies de bogeria. Des de que l’escola va tancar divendres passat per culpa del maleït coronavirus, em vaig passar hores i hores davant de l’ordinador. Moltes més que si hagués anat al centre a fer classes com una setmana qualsevol: Prendre decisions via Whatsapp, gairebé en temps real, amb la resta de l’equip directiu; coordinar al professorat per tal d’establir una línia d’actuació comuna per a tots els cursos; potenciar els canals de comunicació entre el professorat i l’alumnat; transformar un curs de COMPETIC 3 semipresencial en un curs a distància, si més no temporalment; i, a sobre, com estava previst, obrir un curs de COMPETIC 3 a distància, que en realitat en són quatre, ja que aquestes són el número de competències que oferirem aquest tercer trimestre en la modalitat “en línia”... Tot plegat una feinada.

Però el dimarts ho tenia tot en marxa, tret d’un mòdul de GES que vam acabar d’enllestir al dia següent. I amb aquesta feinada no em plantejava escriure res, però un tuit que vaig veure abans de sopar em va portar al bloc d’en @ManelTrenchs i, havent sopat, mentre rentava els plats, el meu caparró no parava de donar-hi voltes.


Tot i la feinada d’aquests dies no he deixat de tenir un ull al Twitter i, sincerament he al·lucinat bastant amb determinats tuits que he anat veient. I crec que no sóc l’únic…

De fet, penso que algunes de les coses que s’han anat publicant responen més a decisions farcides de bona voluntat però sense una base sòlida o directament a un postureig en busca d'un màrqueting mal entès, que a mesures eficients per tal d’afrontar aquests moments de tancament d’escoles i instituts.

Per què com diu en Manel:
M’escriuen molts col·legues que, enmig d’aquesta crisi, se senten desbordats, amb una gran sensació de pèrdua de control. Els ajudo tant com puc. Però em sap greu dir-los que si no han incorporat les eines digitals amb temps, i com un hàbit, difícilment les podrán implementar ara, de cop. En definitiva, les competències digitals són hàbits. (...) És important i molt més eficaç el “despacito”, i crear uns bons hàbits des de principi de curs, que no pas pretendre que de cop i volta siguin uns experts perquè ens ho demana la urgència del moment.

I justament quan he acabat de fer els plats, he vist que en @monparaiso m’havia etiquetat en  una foto del Twitter.



El post d’en Ramon, en alguns aspectes, va en un línia molt similar, tot i que amb el seu sentit de l’humor i la seva acidesa característica:
Si no has hecho una videoconferencia en tu puta vida, no tocas el proyector y el PC del aula ni con un palo y crees que sites es una nueva serie de Netflix, ¿qué pretendes hacer estos días? Relájate. Si tienes tiempo aprovecha para formarte (...) pero olvídate de usar estos recursos tecnológicos para trabajar con tu alumnado durante estos días.

En serio, ¿ens creiem que de la nit al dia podem transformar un centre educatiu presencial en un centre 100% online? Podem posar al professorat a fer classes per videoconferència, sense una planificació i una reflexió prèvia, sense un coneixement profund de les eines telemàtiques... I, és més, ¿té sentit posar al professorat a fer classes online a través de Houngout, posem per cas?

Sincerament, com diu en Manel, com a profe estic tranquil… Però és que com a director, també ho estic. Tenim canals de comunicació asincrònic entre el professorat que utilitzem a diari (i no amb poca activitat), canals de comunicació amb l’alumnat que funcionen prou bé i tots els cursos presencials que impartim al centre tenen el corresponent curs de suport al Moodle. No cal dir-ho dels cursos semipresencials o dels cursos a distància… En definitiva, tenim al 100% del professorat i de l’alumnat utilitzant el Moodle de forma més o menys habitual.


Imatge de Prashant Gautam de Pixabay


No parlaré aquí de com ens hem organitzat al nostre centre, en tot cas, ho deixaré per un altre post, però en cap cas m’ha passat pel cap fer videoconferències entre el professorat, ni molt menys amb l’alumnat. Ni tan sols portar la docència de determinats cursos a la virtualitat. Ni ens cal, ni estem preparats, ni seria el més apropiat en aquest moment. Una altra cosa és que la cosa s’allargués en excés, que aleshores ja veuríem com venen les coses.

Fa relativament poc temps vaig llegir un article antic d’en @cristobalsuarez en el que justament parlant de l’educació virtual deia:
La pedagogía, (...) se encarga de una amplia gama de interrogantes con las que busca plantear y dar sentido a la acción educativa. (...) Por ello, las inquietudes pedagógicas son amplias, van desde las preguntas por el sentido de la educación, para qué; el contexto educativo, dónde; los agentes educacionales, con quién; los contenidos educativos, què; los materiales que los soportan, con qué; las secuencias de aprendizaje, cuándo; las metodología didáctica (...), cómo y la pregunta sobre la evaluación. (...) 
La hipótesis de trabajo es que la construcción de este lenguaje pedagógico sobre la educación en los márgenes virtuales no consiste en trasladar o traducir la pedagogía actual y aplicarla al mundo virtual.

Podem fer-nos totes aquestes preguntes i buscar respostes d’un dia per l’altre? Tot plegat massa feina. Impossible d'assumir a curt termini.

Que hem de fer, doncs? Com diu en Ramon:
Haz lo que acostumbras a hacer: llevas, como mínimo, dos trimestres trabajando con tu alumnado de una determinada manera, usando unos determinados recursos y con una determinada dinámica. Pues chico, no sé, lo mismo tiene sentido intentar no cambiar demasiado. Aprovecha los recursos que tengáis entre manos y no experimentes a lo loco. Envía un mail con instrucciones claras y precisas y listo.

(Continuarà...)

dimarts, d’agost 20, 2019

Ulisses, com a metàfora

Article publicat al número de primavera de 2018 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar:

L’orca Ulisses va arribar al Zoo de Barcelona l’any 1983 i molt aviat ja era una de les estrelles del parc, juntament amb l’enyorat Floquet de Neu.

Ulisses fou molt estimat pels Barcelonins i el seu trasllat al Sea World de San Diego, l’hivern del 1994, va ser tot un esdeveniment.

Malauradament, les instal·lacions que ocupava al Zoo de Barcelona van quedar petites pel creixement natural de l’animal.

Però tot canvia, i el que a finals del segle passat ningú, o molt pocs, discutien, l’ús d’animals en captivitat per a la realització d’espectacles, avui en dia està en ple debat. El 2015, el parc aquàtic de Sea World va suspendre els espectacles amb orques, entre elles l’Ulisses. De fet el Zoo de Barcelona, el mateix 2015, va suspendre les actuacions de dofins.


Imatge de Skeeze de Pixabay


El dilema és que fer-ne d’aquest animals, en unes instal·lacions insuficients i massa grans per tornar-los al mar...

Fa temps que penso en l’Ulisses, com a metàfora del CFA Palau de Mar.

«Tenim més alumnes però els mateixos recursos i els mateixos espais. Som més a repartir i el pastís continua sent el mateix. L’escola definitivament se’ns ha quedat petita, molt petita» —escrivia ara fa un any per a l’article de la revista. Un any més tard i amb cent i escaig alumnes més, les necessitats d’espais són encara majors.

Què n’hem de fer dels dofins i de la resta d’animals del Zoo? El debat està obert. Què n’hem de fer del CFA Palau de Mar? Espero que algú s’ho estigui rumiant...

diumenge, d’agost 11, 2019

Collita de vídeos del tercer trimestre del curs 2017-2018

Després de molt temps sense publicar cap post de la sèrie Collita de vídeos, continuo amb els vídeos elaborats el tercer trimestre del curs 2017-2018, és a dir entre abril i juny del 2018.

Bàsicament són els vídeos de presentació de les tasques setmanals del curs de COMPETIC 2 a distància, alguns de Libreoffice Calc per aquest mateix nivell per completar els continguts que es demanaven al projecte d'avaluació final i altres de Libreoffice Writer per a COMPETIC 3, fets amb la mateixa finalitat.


Aquí estan:

Activitats del CFA Palau de Mar

COMPETIC 2 a distància

UOC
___________________
Altres post de la sèrie