dissabte, de juliol 22, 2017

Formació de persones adultes? I això què és?

La setmana passada setmana vaig assistir a la meva darrera reunió de la Junta Central de Direccions dels centres de formació de persones adultes, com a representant de les direccions de les escoles de Barcelona ciutat. I com no, va tornar a sortir el tema de la visibilitat dels centres de formació de persones adultes.

Estem en ple procés de preinscripció i matrícula, i pel que sembla les dades no són optimistes. L'any passat ja es va notar una important davallada en el número de matrícules respecte a cursos anteriors i sembla que aquesta tendència es manté, especialment en determinats ensenyaments com, per exemple, la preparació a proves de cicles formatius de grau superior.

No és d'estranyar doncs que el tema de moda quan ens trobem els directors i directores dels centres d'adults, en aquestes dates, sigui les dades de preinscripció. I tot fa indicar que, novament, a tota Catalunya quedaran milers de places per cobrir. Places que tots i totes paguem amb els nostres impostos.

La silla vacia. Autor: Juan Carlos Pachón. Font: Flickr. Llicència: CC BY 2.0

Però, tot i això, algú ha vist un anunci publicitari, a la ràdio, a la televisió, al diaris, al metro o qualsevol altre lloc, sobre la oferta formativa dels centres de formació de persones adultes? Òbviament és una pregunta retòrica, ja que la resposta és no. I és no, perquè no existeixen.

En aquests anys en què he estat representant de les direccions dels centres de formació de persones adultes del Consorci d'Educació de Barcelona a la Junta Central de Direccions i en els cinc anys que porto de director, hi ha temes que es van plantejant d'una manera cíclica. I una demanda que apareix gaire bé a totes les reunions amb l'administració, ja sigui amb el Departament d'Ensenyament o amb el Consorci d'Educació de Barcelona, és la d'una major difusió de les activitats que realitzen els centres d'adults. Ja podem anar demanant...

Si no recordo malament, el darrer anunci que van aparèixer a la tele sobre la formació de persones adultes va ser cap allà a l'any 2001 o 2002 i es va enregistrar al centre de autoformació Palau de Mar, quan encara era a l'edifici de Palau de Mar i quan encara, ni tan sols, no havia estat creat com a Centre de Formació d'Adults. Ho recordo molt bé perquè a l'anunci sortia un primer pla de la meva cara atenent a un alumne.

D'això ja fa més de 15 anys...

Autor: ramos alejandro. Font: Flickr. Llicència: CC BY 2.0

En Ramon Paraíso (@monparaiso) diu al seu blog: "existe una corriente de opinión -hablaría de clamor, casi- que coincide en la necesidad de visibilizar nuestra etapa educativa y de conseguir prestigiar nuestra práctica profesional. Estamos totalmente al margen del foco mediático educativo y esto, además del malestar generado por el ninguneo perpetuo, afecta notablemente a nuestras posibilidades de crecimiento y expansión futuras. ¿Cómo mantener matrículas y luchar contra el absentismo si ni la propia administración nos promociona?"

Hi ha preocupació entre els equips directius i el professorat dels centres de formació de persones adultes sobre el futur de aquests ensenyaments i més si la tendència a la baixa en el número de persones matriculades es perllonga en el temps.

Hi ha un gran desconeixement sobre el que són i que s'hi fa a les escoles de formació d'adults, és evident. Tant entre els possibles usuaris, com, fins i tot, en el professorat d'altres nivells educatius.

La tasca de les escoles d'adults ha canviat molt, moltíssim, en els darrers anys. Afortunadament les taxes d'analfabetisme de la població, de la època de la transició quan es van crear moltes d'aquestes escoles, han disminuït radicalment, i han aparegut d'altres necessitats formatives de la població que han assumit els centres de formació d'adults.

El cas més paradigmàtic, segurament, és el dels ensenyaments d'informàtica i la necessitat de suturar l'esquerda digital que s'ha produït entre diferents generacions i diferents col·lectius.

D'altra banda, l'aparició d'altres serveis socials, ha deslliurat als centres de formació de persones adultes, si més no a les grans ciutats, del caire més social o socialitzador que van assumir en una determinada època. S'ha de dir que l'ordenació dels ensenyaments que imparteixen aquest centres, que ha realitzat l'administració, amb la publicació dels currículums i la certificació a que condueixen, totalment homologable a d'altres titulacions, hi ha ajudat molt.

Llicència: CC0 Public Domain
No obstant encara, tot i que cada vegada menys, ens trobem amb professorat, ja d'una certa edat que manifesten obertament que volen venir a treballar a un centre d'adults per "estar tranquils" els darrers anys abans de la jubilació. La idea dels centres d'adults com espais on les senyores grans venien a alfabetitzar-se i persones de mitjana edat venien a treure's el graduat escolar encara perdura en una part de la societat.

Els centres d'adults no som centres on s'ofereixen curset d'informàtica per a la gent gran, ni som centres per a socialitzar a persones de la tercera edat o amb problemes psiquiatrics, ni, òbviament, centres per a què mestres i professors tips de les escoles i instituts vinguin a prejubilar-se.

Els centres de formació de persones adultes som centres que oferim uns ensenyaments que condueixen a una certificació oficial i on totes les persones adultes que vulguin continuar formant-se, sigui quina sigui la seva edat, les seves motivacions i els seus objectius, seran molt ben vinguts.

Tornant a la difusió de les escoles d'adults, segurament es podria pensar que si no hi ha prou demanda cal reduir l'oferta, especialment en determinats indrets o en determinats ensenyaments. Segurament es podria pensar que si les escoles d'adults volen sobreviure hauran d'adaptar-se a les necessitats formatives actuals de la població. I segurament es podria pensar que si centres d'adults continuem amb places buides és perquè no fem una oferta prou atractiva en quan flexibilitat i innovació educativa per tal de treure els possibles estudiants. I segurament part de tot això és veritat...

Però si la gent no ens coneix difícilment vindrà als nostres centres. Fem el que fem.

I aquest desconeixement és especialment greu en els professionals de l'orientació, prescriptors de formació. Enguany, des del nostre centre, hem iniciat una sèrie de contactes amb els instituts de l'entorn. En la majoria dels casos, tret d'alguna esperançadora excepció, el nostre tutor del Graduat en Educació Secundària tornava incrèdul del poc coneixement que hi ha als instituts sobre les escoles d'adults, especialment per part d'aquelles persones que han d'orientar als nois i noies vers les portes que se'ls obren, en acabar l'etapa obligatòria.

Font: Pixabay Llicència: CC0 Public Domain

I això és especialment greu tenint en compte el traspàs continu d'estudiants que hi ha entre els instituts i les escoles d'adults de l'entorn.

El que sobte és el total desinterès de l'administració pública per promocionar les escoles d'adults. I més tenint en compte que cada plaça que queda per ocupar són recursos públics que es malbaraten.

Per més que hi dono voltes, no puc entendre els motius d'aquesta manca d'interès de l'administració educativa sense malpensar, tot i que una opció podria ser, simplement, la desídia. Al cap i a la fi, sigui cert o no, la sensació de que som els últims de la fila del sistema educatiu no ens la podem treure de sobre.

Tot i la caiguda generalitzada en la matrícula de les escoles d'adults en els darrers cursos, la sensació que tinc és que demanda n'hi ha. És veritat que els centres hem de fer un important esforç per a flexibilitzar els horaris, per implantar metodologies innovadores centrades en l'alumne, per adaptar l'oferta formativa a les necessitats de l'entorn i a una societat canviant, però els centres que han iniciat aquest camí, la matrícula no cau, al contrari.

El problema pot venir perquè la formació de persones adultes és un ensenyament post-obligatori i un ensenyament post-obligatori és un ensenyament no obligatori. No obligatori pels usuaris, però també per l'administració, més enllà de les recomanacions que estableixin els organismes internacionals i de les quals encara estem massa lluny.

Autor: Sam Howzit. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC-SA 2.0

Més difusió implicaria més demanda. I més demanda implicaria, probablement, haver-hi d'abocar més recursos o bé haver de deixar gent sense plaça, com de fet ja passa en certes. I això no queda bé.

I la diferència entre poder recuperar recursos destinats als centres de formació de persones adultes o haver-ne d'aportar és gran, especialment en època de vaques flaques.

Sigui per desídia o sigui per voler estalviar recursos, ja sabem què podem esperar de l'administració en aquest tema. I no serà perquè no s'hagi demanat.

dijous, de maig 05, 2016

Vol Espanya ser el bar d'Europa?

Deixo aquí l'entrevista que Jaume Barberà va fer a Jose Antonio Marina per al programa retrats:

dissabte, d’abril 30, 2016

Cap a una consciència col·lectiva

Fa uns mesos vaig escriure un article per a ser publicat en aquest blog, però, com em passa sovint, va quedar en una nota més del meu compte d'Evernote.

Però un dia d'aquesta setmana, venint en metro cap a casa, em vaig recordar d'ell en veure  que @jcpalominotic, flamant president d'Espiral, compartia la notícia següent, en el grup de l'associació: 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/escuela-innovadora-desbordada-peticiones-preinscripcion-nuevos-alumnos-5084620

Anem bé. Anem molt bé. Ja fa temps que defenso que quan hi hagi una consciència col·lectiva de la necessitat del canvi als centres educatius, aquest serà imparable. Haurem arribat a un punt de no retorn.

Aquest, de fet, va ser una de les idees centrals de la conferència que vaig fer, a per encàrrec d'ScolarTIC a la darrera edició del SIMO.


Doncs bé, aquí està l'article que tenia pendent de publicar, tant de bo la frase final fos premonitòria:


Quan parlem d'educació hi ha un gran consens en la importància del paper que juguen les famílies i de com, família i escola, han d'anar alineats en la consecució dels objectius del centre. I això és especialment important en un moment de canvi com el que estem vivent.

Ens explicava David Álvarez (@balhisay) en la taula rodona de tancament de la darrera trobada d'Aulaglog, a Ubrique, com col·laborava amb el col.legi dels seus fills, en la implantació educativa de les TIC. 

He de dir que sento enveja de docents, pares i mares i altres persones que conec, implicades en la millora educativa amb l'ús de les TIC, que col.laboren amb en els col·legis dels seus fills.

Jo no ho he aconseguit. Per més que m'he ofert a col·laborar tant amb el col·legi com amb l'institut dels meus fills, aquest oferiment mai ha despertat el mínim interès per part dels respectius equips directius. No ho critico, però em sap greu.

El que si els que critico és l'immobilisme davant l'onada de canvis que sacseja l'educació, amb molts membres dels seus claustres reticents a l'ús didàctic de les TIC, amb unes dotacions de maquinari infrautilitzades i unes metodologies actualment superades. I el que això comporta en l'alumnat: ínfima competència digital, nul·la capacitat per a realitzar un treball en equip amb cara i ulls, avaluació basada en la retenció memorística...

La pregunta és òbvia: per què continuen escolaritzats els nens en aquests centres? La resposta també: per què no hi ha res més que valgui al pena al voltant d'on vivim.

Com deia al principi, les AMPA i les famílies en general, són un paper clau del canvi educatiu, encara que sigui pel simple fet d'inscriure als seus fills en un centre o un altre, ja que amb aquest fet, estan potenciant un determinat projecte educatiu i per tant, el seu model pedagògic. En definitiva, estant optant per un model d'educació.

Ara bé, és cert que hi ha una part de les famílies reticents als canvis, que segurament idealitzen l'educació que van viure en primera persona, una educació pensada per a un model de societat que ja no existeix. De fet ja en parlava d'això, ara fa uns anys, en l'acte de lliurament del VI Premio Espiral Edublogs.




I de fet aquest tema és el que va triar Sara Carreira com a títol de l'entrevista que em va realitzar amb motiu de la meva participació al II Encuentro InspiraTICs de la Plataforma Proyecta: "Parece que la innovación solo se rechaza en educación".


http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2015/03/04/parece-innovacion-solo-rechaza-educacion/0003_201503G4P27991.htm


Ara bé, hi ha diversos factors que influeixen damunt de les famílies. I un d'ells és la conscienciació i la sensibilització sobre les virtuts de les noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge basades en l'ús educatiu de les TIC. I en això hi ha tres actors que poden jugar un paper clau: les administracions, els mitjans de comunicació i els centres educatius.

Tot i que es pugui demanar una implicació més directa a les administracions, promovent la difusió de les bones pràctiques educatives i de les bondats de les innovacions metodològiques, la promoció de projectes de millora educativa o el finançament de projectes educatius impulsats pels mateixos centres, té uns efectes innegables en la comunitat educativa, incloses, òbviament, les famílies. No té el mateix efecte un projecte d'innovació tecnològic impulsat per un docent a l'aula, o per un equip directiu en un centre educatiu, que un projecte impulsat o finançat per una administració educativa.




Per posar alguns exemples que em són més o menys propers podría citar el projecte mLearningBCN de l'Ajuntament de Barcelona, que, malauradament amb el canvi de govern municipal ja ha passat a la història; el projecte Mobile History Map, impulsat per la Mobile World Capital  amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona; o les ajudes PROMECE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte que, enguany, han permès impulsar el projecte mapaTIC, que des del CFA Palau de Mar vàrem dura terme durant el 2015, juntament amb els companys i companyes del CEPA Sierra Norte de Torrelaguna i del CFA Dolors Paul de Cunit.

En aquesta línia podríem incloure el document "Les tecnologies mòbils als centres educatius" promogut des del Consell Escolar de Catalunya o els documents sobre Competències Bàsiques que està elaborant el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als mitjans de comunicació, és innegable el paper que juguen de promoció de les noves pràctiques educatives. Enguany, diferents iniciatives, entre les quals segurament té un pes important l'anunci dels Jesuïtes d'eliminar les assignatura, els exàmens i els horaris dels seus centres educatius, han posat el focus de bona part dels mitjans de comunicació sobre els diferents projectes de millora educativa que s'estan impulsant des de diferents instàncies.

En aquest context cal emmarcar un seguit d'articles publicats a La Voz de Galicia, elaborats per la periodista @sarcarreira, alguns dels quals tenen com a protagonista el CFA Palau de Mar.

I de pas, una contraportada amb una entrevista a Sabela Labraña

http://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2015/04/25/conseguir-vuelvan-clase/0003_201504G25P28993.htm


És evident que pels centres educatius la relació amb la premsa pot implicar una distorsió més o menys gran. D'una banda per què no hi estem acostumats i, de l'altra, per què no tenim una organització adequada per atendre'ls correctament. I de ben segur que el meu centre, de formació de persones adultes, no ha de tenir, ni de bon tros la demanda d'altres centres més "mediàtics".

No obstant, com deia abans, també és responsabilitat dels centres fer difusió de les bones pràctiques educatives i contribuir, per tant, a la conscienciació dels diferents agents educatius. Presentar les experiències en congressos, trobades educatives, premis i concursos també formen part d'aquesta tasca de promoció. Feina extra per les escoles que ajuda a posar en valor les bones pràctiques dutes a terme.

Deia abans que hi ha diversos factors que influeixen sobre  les famílies i entre ells, i no menors, són el boca orella i les evidències de millora. Quan en un poble o en un barri s'obre un nou establiment que ofereix productes de millor qualitat, a més bon preu i amb un millor servei als clients, la resta d'establiments del ram d'aquell índret tenen un problema. 

Quant en un centre educatiu, amb un projecte innovador, els alumnes estan més satisfets, disminueix l'absentisme i la conflictivitat escolar i s'obtenen millors resultats, tant en les proves internes com externes, la resta de centres educatius del voltant tenen un problema,. El boca orella funciona i les famílies, al cap i a la fi, el que volen, és el millor per als seus fills. En aquest sentit, els pares i les mares poden ser un gran aliat de l'acceleració del canvi educatiu. I això ja està passant!

dilluns, de gener 04, 2016

Curs de directors novells

No sé perquè però en els darrers dies he recordat molt el curs per a directors novells que vaig fer aviat farà quatre anys. En aquell moment vaig ser molt crític amb el contingut i el format del curs. Hores i hores asseguts en una cadira, força incòmode, escoltant i poca cosa més.

Ens van fer molt èmfasi en que ens havíem de convertir en els líders pedagògics dels nostres centres, amb una metodologia transmissiva que ja hauria d'estar absolutament superada. De predicar amb l'exemple res de res.

http://edubcn.cat/ca/noticies/detall?44716

Certament hi havia algunes exercicis de treball en grup i fins i tot algunes que havíem de lliurar a través d'una plataforma Moodle, però dissenyar activitats per a futurs directors i directores d'escoles oficials d'idiomes, escoles de primària, instituts de secundària, centres de formacions de persones adultes..., tots barrejats, no ha de ser fàcil. 

Algunes activitats sobre els conflictes en les hores de patí, o com gestionar el servei de menjador, per a un futur director d'un centre de persones adultes, em van semblar aleshores i, encara m'ho semblen, una pèrdua de temps. Especialment quan havies de suspendre classes, deixar l'escola  i desplaçar-te fins la seu del Consorci d'Educació de Barcelona. 

http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_pla_de_formacio/directors_novells/programa_formacio_equips_directius_novells.pdfCal dir, que els futurs directors dels centres de persones adultes estàvem alliberats d'un dels mòduls, no recordo quin, per a fer-ne un d'específic de la formació de persones adultes, i que el record que em va quedar és que fou prou interessant. 

Però en contrapartida, també recordo la decepció del mòdul sobre les TIC, un mòdul telemàtic en el qual, després de veure uns materials que ens proporcionàvem, havíem de redactar la nostra opinió i lliurar-la a través d'una tasca del Moodle. Ni tan sols un trist debat amb la resta de companys i companyes. Aprenentatge entre iguals és un dels noms que rep. És a dir, una activitat en línia sobre les TIC que l'hauríem pogut fer perfectament mitjançant el correu postal.

Ara bé, he de dir que vist en perspectiva, pel que fa als continguts, alguns d'ell si que m'han estat força útils, ja que si amb prou feines em van preparar per ser profe, amb les 300 hores d'escalfar cadira de l'antic CAP (Curs d'adaptació pedagògica) i les minses pràctiques que contemplava, molt menys els profes estem preparats per ser dires, més enllà de l'exemple, bo i dolent, dels directors i directores que hem anat tenint des de que vàrem posar el peu en una escola per primer cop per a formar part d'un claustre.

Però hi ha situacions per les quals el curs per a futurs directors i directores no et prepara, i te les vas trobant en el dia a dia. A ballar s'aprèn ballant i a ser dire s'aprèn fent de dire. 

I d'altres situacions què per improbables no poden ser contemplades, com la mort inesperada, absurda i injusta d'una companya de feina. Per això no estava preparat, Sabela. Com hagués necessitat el teu consell en aquests moments.

dissabte, de gener 02, 2016

Fa deu anys (article per la Revista Escolar)

El passat curs 2014-2015, la Revista Escolar del CFA Palau de Mar va complir 10 anys. Algun dia hauré de parlar amb calma de la Revista Escolar, de moment aquí teniu la seva versió web.

En ocasió d'aquest 10è aniversari vaig escriure-hi un article que vull recuperar aquí:

Fa deu anys

Fa deu anys, el CFA Palau de Mar era en un local situat en un soterrani al carrer Calàbria, amb una ventilació i una il·luminació insuficicients. Pocs mesos abans ens havien fet fora, de males maneres, de l’edifici de Palau de Mar, al barri de la Barceloneta, quan el local que ens havia d’acollir encara s’estava reformant.

Autor: Antonio Tajuelo. Llicència CC BY


Fa deu anys en Pasqual Maragall feia dos anys que era el president del primer govern tripartit de Catalunya, i en Josep Bargalló, el conseller en cap. José Luis Rodríguez Zapatero era el president del govern espanyol, i a Whasington, George Bush fill habitava a la Casa Blanca.

Fa deu anys, al CFA Palau de Mar hi treballaven dinou professors i professores i el centre era la seu del programa “Graduï’s. Ara en Secundària!” que permetia l’obtenció del graduat en educació secundària a distància.
Fa deu anys les obres d’ampliació del metro van provocar un gran esvoranc que va engolir diversos blocs de pisos al barri del Carmel de Barcelona.


Fa deu anys en Joan Queralt era el director del CFA Palau de Mar, Catina Bujosa, la cap d’estudis, i Olga Anglada, la secretària.

Fa deu anys la meva filla ja era tota una doneta: havia fet quatre mesos!

Fa deu anys, ben poc ens podíem imaginar l’Esther Tomàs, la Montse Abelló i un servidor, que algun dia seríem directores i director del CFA Palau de Mar.

Aula del CFA Palau de Mar al carrer Calàbria, 169. Curs 2006-2007

 Fa deu anys va néixer una nena a la qual li van posar molts noms, entre ells el d’Elionor i que, potser algun dia, serà la comtessa de Barcelona, comtessa de Cervera, duquessa de Montblanc, senyora de Balaguer... i reina d’Espanya.

Fa deu anys la Ma Àngels Araujo encara no era la cap d’estudis del centre. Li quedava poc temps per ser-ho, tot i que ella aleshores no ho sabia.

Fa 10 anys, Fernando Alonso va guanyar el mundial de Fórmula 1, la Lliga se la va endur el Barça de Rijkaard i Laporta, la copa, el Betis, i la Champions League, el Liverpool.

Fa deu anys en Francesc Martínez, en Jordi Llimargas, la Montserrat Piñol i l’Assun Bachs, poc podien imaginar-se que un dia acabarien treballant al recinte de l’Escola Industrial de Barcelona.

Escola Industrial de Barcelona. Autor: PCB75. Llicència CC BY- SA


Fa deu anys el Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra el nou Estatut d’Autonomia, que proclamava que Catalunya és una nació. Anys més tard el Tribunal Constitucional ens va dir que més aviat no.

Fa deu anys faltava un any perquè l’escola s’hagués de reinventar de cap a peus. La creació de l’Institut Obert de Catalunya faria que el centre passés d’un claustre de 22 docents als 7 de què disposa actualment. Calia trobar un equip directiu nou, un projecte educatiu nou i aixecar l’escola fins el que és avui en dia.

Presentació del número de Tardor 2006 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar

Fa deu anys a casa vèiem els Teletubbies, Caillou i Pocoyó. En això el meu fill manava.

Fa deu anys ja en feia dos que el CFA Palau de Mar tenia una aula virtual, que aleshores s’anomenava supporttelematic.com, éssent, segurament, el primer centre educatiu de Catalunya en disposar d’un entorn virtual de treball d’aquesta mena.

Fa deu anys va morir Joan Pau II i Raniero III de Mónaco. I el príncep Carles d’Anglaterra es va casar amb Camilla Parker Bowle, duquessa de Cornualles.

Josep Tero al Museu d'Història de Catalunya. 2005. Autor: Pep Parer Llicència CC BY


Fa deu anys en Josep Tero va actuar al Museu d’Història de Catalunya i continuava ensenyant català als seus alumnes. El seu darrer treball era Et deixaré la veu, amb textos de l’escriptora Maria Àngels Anglada.

Fa deu anys, en feia quatre que havia sortit al mercat el Windows XP i encara en faltaven dos per disposar d’un nou sistema operatiu: el Windows Vista. Tres extreballadors de Pay Pal, aquell any, van crear el YouTube.

Fa deu anys ningú no parlava de crisi, ni de retallades, ni de primes de risc, ni de la Troika, ni de Podemos, ni de Ciutadans.... i d’independència, molt pocs.

Primer número de la Revista Escolar. Tardor 2004


Fa deu anys qui li havia de dir a la Sabela Labraña que algun dia seria la responsable d’una revista feta pels estudiants del CFA Palau de Mar.

Fa deu anys...

Fa deu anys algú, a Palau de Mar, va dir no sé què d’una revista...

diumenge, de novembre 22, 2015

COMPETIC semipresencial. Per què no?

Enguany serà el tercer curs en que les persones que superin un nivell COMPETIC, els estudis d'informàtica que s'ofereixen als centres de formació de persones adultes, obtindran una acreditació equivalent a l'acreditació ACTIC (ORDRE ENS/290/2013, de 12 de novembre). Una acreditació de les competències digitals de la població que, segons sembla, cada cop tindrà més efectes laborals.

Potser tres anys no són suficients per treure unes conclusions clares de com això pot afectar els centres de formació de persones adultes, tot i que ja es pot començar a intuir algun d'aquests efectes.

Vagi per endavant que cada escola d'adults és un món que dóna servei a entorns amb unes condicions socio-econòmiques i culturals molt diferents entre ells. 

Dit això, les reflexions que exposaré provenen d'un centre determinat, que conec prou bé ja que fa prou anys que hi treballo: el CFA Palau de Mar.

Per posar-vos en context, la població del barri on està ubicat el CFA Palau de Mar, la dreta del eixample de la ciutat de Barcelona, és un barri amb alt percentatge de persones grans (de 65 anys o més) i amb un nivell socio-econòmic dels seus habitants força alt en comparació a la majoria de barris de la ciutat.

Mapa que mostra el percentatge de població jove (0-24) a cada barri de Barcelona. Quan més intens és el paper més alt és el percentatge de població jove censada (Font: Pablo González - La Vanguardia)


Mapa del nivells de renda el 2012 en els barris de Barcelona (Font: @xsobrepere - La Vanguardia)
Tradicionalment, els estudiants d'informàtica del CFA Palau de Mar han estat persones grans, molts d'ells jubilats, que senzillament venien al centre a aprendre informàtica, o que, tot i estar en actiu, tenien una situació laboral prou estable per no haver de menester un certificat de coneixements informàtics. En definitiva, que tan els hi era obtenir un certificat oficial.

Per aquest col.lectiu d'estudiants, haver de fer un project d'avaluació tal com recull la normativa (Resolució de 19 de juny de 2012) no és més que un maldecap, ja que abans d'iniciar els feixucs i esgotadors projectes d'avaluació ja han assolit els objectius que cercaven en inscriure's en un centre de formació de persones adultes: aprendre informàtica.

Estudiants de COMPETIC 3 del CFA Palau de Mar. Curs 2014-15

A rel de tots aquests canvis podria preveure's la incorporació d'un nou perfil de persones o, si més no, l'increment del nombre d'estudiants d'aquest perfil, atès que era previsible un major interès per aquests estudis per part persones a qui l'acreditació de les competències en TIC els hi facilités el camí d'incorporació al mercat laboral o els permetés millorar les perspectives de la seva vida professional.

Tot i que hi ha hagut persones que s'han adreçat als centres de formació de persones adultes amb aquesta intenció, amb el que això comporta per les escoles en haver d'integrar una visió més economicista de l'educació amb una altra basada en l'aprenentatge pel plaer d'aprendre, sense cap altra interès afegit, el fet és que no hi ha hagut una demanda tan gran d'estudiants d'aquest perfil com es podria haver esperat (tot i que això, per alguns i algunes, ja es veia a venir).

Els factors d'aquest fet poden ser múltiples i alguns d'ells ja es poden intuir.

Un d'ells i en aquest cas molt centrat en la casuística del CFA Palau de Mar, pot deure's l'estructura piramidal d'aquests ensenyaments, en quant al nombre de grups i de places, amb quatre grups de COMPETIC inicial (100 places), tres grups de COMPETIC 1 (75 places), dos grups de COMPETIC 2 (50 places) i un grup de COMPETIC 3 (25 places).

Atès que els estudiants només poden accedir a COMPETIC 3 havent certificat COMPETIC 2 o estan en possessió del certificat d'ACTIC avançat, cosa molt poc estesa entre la població ara per ara, les persones que s'incorporen a aquests ensenyaments ho fan, prèvia prova de nivell, en qualsevol dels altres tres nivells anteriors.

Autor: GotCredit Llicència: CC BY

Ara bé, en l'assignació de places tenen preferència les persones que promocionen des d'un nivell inferior o bé aquelles qui repeteixen nivell (el que anomenem alumnes propis) respecte a les, el nombre de places dels nivells COMPETIC 1 i COMPETIC 2 disponibles per a persones de nova incorporació cada curs és molt reduït. Per tant el gran nombre de places disponibles es dona en COMPETIC inicial, sent justament, la gent de més edat, amb pocs o nuls coneixements de l'ús dels ordinadors, qui accedeixen majoritàriament a aquests ensenyaments.

És a dir, els possibles estudiants, amb uns coneixements mitjans d'informàtica, veuen barrat el seu accés a aquests ensenyaments per persones que s'han incorporat al centre amb un nivell molt baix de coneixements, però que en promocionar, acaparen les places dels nivells superiors.


Un segon factor fa referència a la nul·la difusió d'aquests ensenyaments,  a diferència de l'acreditació ACTIC, i al reduït nombre de llocs on es realitza una valoració real d'aquest ensenyament, tot i que en algunes convocatòries d'oposicions ja comencen a tenir un valor important.



I finalment no podem obviar el tema dels horaris. En aquest sentit, al CFA Palau de Mar ja hem traslladat al vespre, en la mesura que ens ha estat possible, els nivells alts de COMPETIC, justament per afavorir les persones que treballen.

No obstant, 4 hores setmanals per als qui cursen COMPETIC 2, sovint la porta d'entrada de les persones  més interessades en ampliar i certificar els seus coneixements i 3 hores setmanals a COMPETIC 3, són massa hores. I més si hem de sumar el temps de desplaçament i el treball fora de l'aula d' uns ensenyaments tan exigents com aquests, molt especialment el COMPETIC 2.

Compaginar la feina, portar una llar, sovint amb nens, i atendre d'altres obligacions amb uns ensenyaments que requereixen aquest alt grau d'implicació no ha de ser fàcil. En el meu cas, ara per ara, seria gairebé impossible.

És evident que si volem una formació de persones adultes moderna, que s'adapti a les necessitats dels seus usuaris i usuàries no podem estar ancorats en una concepció de l'educació basada en la presencialitat. No hi ha dubte que no és el mateix haver d'assistir a classe quatre hores setmanals durant tot un curs, en un horari rígid, que assistir-hi una hora o hora i mitja, com a molt, per aclarir dubtes i revisar exercicis i realitzar les activitats des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.

I que cal per donar el pas? Doncs al CFA Palau de Mar només la voluntat de fer-ho, per part del centre i de l'administració.

Amb una aula virtual en funcionament, amb tots els materials del curs on-line gràcies al model de classe invertida (flipped classroom) que estem aplicant  i amb un bagatge en la flexibilització dels espais i dels horaris com la que dóna l'autoformació integrada que venim aplicant des del curs 2006-2007, demà mateix podríem començar a implantar un model de semipresencialitat.

Llicència: Domini públic


Passar del model de b-learning presencial que estem aplicant a un model de b-learning semipresencial, tan senzill com dir als alumnes que, a partir d'ara, aquestes hores són d'assistència obligatòria i aquestes d'altres d'assistència voluntària...

No en va, un dels objectius del projecte de direcció vigent és el de "Tendir cap a la semipresencialitat basada en el blended learning si més no en els estudis en que els estudiants demostrin una major autonomia."