dilluns, d’abril 13, 2020

La docència en temps de Coronavirus (V)

Ho hem de reconèixer, el curs ens ha sortit defectuós. No ho podem amagar. I a més a més, la majoria de l’alumnat conserva el tiquet i molts d’ells el voldran canviar per un de nou, per un d’igual. No un altre de nivell més elevat o diferent, un d’igual!

A la formació de persones adultes i, en general a tots els ensenyaments postobligatoris, tenim la sort que l'alumnat es distribueix per nivell de coneixement i no per l'edat, cosa que, tret de les repeticions i casos excepcionals d’alumnat d’altes capacitats, no passa en d’altres nivells educatius.

Tan se val les edats dels i les estudiants d’un determinat grup, el que compte és el seu nivell de coneixements. I hi ha diverses maneres de determinar el seu nivell de coneixements. I no ho neguem, ara per ara això és una gran avantatge per gestionar les situacions que ens generarà el tancament dels centres educatius pel maleït coronavirus. Tant si certifiquen o no certifiquen, el curs que ve podran estar on els pertoqui, gràcies a les proves de nivell.

Sempre he pensat que un dels secrets de l’èxit d’un centre de formació de persones adultes és que cada estudiant estigui al nivell que li pertoca i, per fer-ho possible, cal esmerçar tant temps i recursos com sigui possible en l’acollida i en l’avaluació inicial de l’alumnat.


Imatge de Pexels de Pixabay 

I justament el problema de vegades ve quan es presenta a l’escola una persona amb un document que certifica que té uns coneixements que en realitat no té. Quan això passa, que fas amb ella? Enviar-la al nivell que determina la seva titulació, tot i que hi tingui tot el dret és, gairebé condemnar-la al fracàs. Però hi té tot el dret... i per molt que li facis entendre l'última paraula la té ella.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que els ensenyaments reglats tenen tots un caràcter propedèutic i, en conseqüència, l’assoliment dels objectius d’un nivell ha de garantir que l’alumnat està en disposició d’afrontar amb expectatives d’èxit el nivell o els estudis superiors. Cal ser molt curosos en això i tenir-ho molt en compte, especialment en aquests moments.

Tenim per endavant un trimestre que serà del tot atípic, al final del qual o quan sigui, fem el que fem, haurem de qualificar a l’alumnat. 

Ara per ara cal esperar a les directrius concretes del Departament d’Educació, però pel que van deixant anar amb comptagotes, ja podem intuir per on aniran les coses: "Els alumnes no han de suspendre pel que facin a partir de Setmana Santa"




Cal esperar, anar llegint i anticipant escenaris. I parlant d’escenaris, val molt la pena lleigr l’article de @ftsaez: “¿Evaluación del curso? Escenarios posibles para el futuro inminente de la educación”. Els quatre escenaris que ens proposa en Fernando són un magnífic marc per començar a reflexionar, especialment si la solució final s’acosta més als escenaris menys intervencionistes per part de l’administració i ens toca a les escoles prendre la paraula. 

No obstant, crec que la diversitat d’ensenyaments i de la tipologia de l'alumnat, amb interessos i objectius molt diversos, farà que haguem d’adoptar diferents solucions per als diferents ensenyaments.

Per tant, intueixo que ens trobarem amb diversos escenaris, en funció dels ensenyaments, uns en que l’administració serà molt intervencionista i d’altres en que es deixarà trobat la solució del problema al criteri de cada centre. No en va, ja ens han dit que: "Les direccions del Centres hauran de redefinir dins de la seva autonomia de centre els criteris d'avaluació. Dues excepcions són les llengües estrangeres i el COMPETIC 3, en aquests casos els exercicis s'hauran de fer."

Segurament en el més ens podem assemblar els centres de formació de persones adultes a l’ensenyança obligatòria és en els ensenyaments del Graduat en Educació Secundària, el GES. Però no cal oblidar una diferència important, l’estructura del GES, amb mòduls trimestral, en lloc de les assignatures anuals típiques de l'ESO.


Imatge de StockSnap de Pixabay


No entraré en el debat de si cal acabar o no acabar el currículum. Arribats a aquest punt, és molt més interessant escoltar les reflexions de @SanmartiNeus en aquesta entrevista per a @RosaSensat.


L'Escola a distància: ens preocupa com aprendre o com avaluar?

Tornant a l'ESO, no veig massa problema en acabar aprovant una assignatura anual a partir del que s’hagi fet en els dos primers trimestres. En això estic bastant d’acord amb el plantejament del Conseller. Ara bé, molt diferent és com qualificar els mòduls que tot just estaven començant la setmana que es van tancar els centres, alguns dels quals ni tan sols havien començat. No és el mateix tenir ja dos terços dels treballats, avaluats i qualificats que no tenir res de res.

Ara bé, hi ha algunes coses que tinc ben clares:

  • Estem en una situació ideal per aprendre. Aprendre en majúscula. Aprendre coses d'aquelles que realment són importants a la vida, més que la diferència entre la mitjana, la mediana i la moda, per citar quelcom que haurien d'estar aprenent els meus estudiants en aquest moment. 
Una oportunitat per desenvolupar habilitats i competències que, de ben segur, en la presencialitat no treballarien. Ens omplin la boca dient que el que cal es formar als estudiants per a què siguin capaços d'anar-se reinventant al llarg de la vida, que el que ara aprenent, amb molta probabilitat, ja no els serà útil d'aquí uns anys, que han de preparar-se per afrontar un futur incert... Doncs aquí ho tenim. Ens han canviat la vida i ens hem de reinventar, ells i nosaltres. No s'hi val ara llençar la tovallola a les primeres de canvi. I si els nostres alumnes aprenen, hauran d'aprovar!

Imagen de Gerd Altmann de Pixabay

  • I pel que fa a les avaluacions finals, tinc molt clar que cap alumne ni cap alumna que s’hagués tret el GES enguany en condicions normals, ha de perdre un any de la seva vida per culpa del tancament dels centres. Igual que sempre he tingut clar que un alumne que no estigui preparat per afrontar, com a mínim, un Cicle Formatiu de Grau Mig, no pot tenir el títol del GES. Allò del caràcter propedèutic dels ensenyaments que dèiem. 
Com ho hem de fer per a què això sigui així: doncs no ho sé, però si que tinc algunes idees molt clares: cal mantenir el contacte amb aquests estudiants, sigui pel canal que sigui; cal dissenyar activitats que puguin realitzar amb les eines, tecnològiques o no, que tinguin al seu abast; cal potenciar el feed-back personalitzat per a què se sentin acompanyats en tot moment i tinguin molt clar que estan fent bé i que no; cal ajudar-los en tot el que puguem, tot i les nostres limitacions, per tal que vagin realitzant les tasques que els proposem... Si van realitzant les tasques i els hi anem avaluant, al final de tot no serà tant difícil qualificar-los, no?

  • D'altra banda, pel que fa als ensenyaments transprofessionals, llengües estrangeres i informàtica, els estudiants i les estudiants que no estiguin en garanties d’afrontar el nivell superior, no se’ls pot donar el certificat corresponent. I no entro en el tema de tenir assolit el nivell corresponent, que segur que ens portaria novament a parlar del currículum. I entenc que això situaria a la majoria de l’alumnat en la conveniència de repetir el curs. El mateix podria dir dels ensenyaments de Llengua catalana i de Llengua castellana...
Una altra cosa són els escenaris que ens podem trobar de cara al curs que ve, pel que fa a la matrícula: alumnat que davant la por al contagi i/o a que això es repeteixi decideixi quedar-se a casa quan s'obrin les escoles i no matricular-se el curs que ve, amb la consegüent caiguda de la matrícula; l'efecte tap que pot causar que un elevadíssim nombre d'estudiants repeteixi curs i, en conseqüència, que bloquegi les places del cursos en que estan matriculats, impedint l'accés de nous estudiants; augment de les places en la modalitat d'ensenyaments online, en aquells grups que els oferim.... Per no parlar de com i quan farem la matrícula de l'alumnat propi i del de nova incorporació. Però masses incerteses tenim sobre el curs actual per situar-nos ja en el curs vinent.


Imagen de Gerd Altmann de Pixabay


Ara bé, tornem al principi. Aquest curs ens ha sortit defectuós i els alumnes que s'hi van matricular tenen dret a gaudir-lo en bon estat, de principi a fi, com si l'estrenessin per primera vegada. I, en conseqüència, a tots i totes les repetidores, aquests curs 2019-2020 no els hauria de comptabilitzar en allò que estableix la normativa de que "L'alumne que hagi cursat dues vegades el mateix nivell de qualsevol dels ensenyaments de formació d'adults i no l'hagi superat no es pot tornar a matricular novament...". Això també ho tinc clar.