SIMO Educación 2017

Enguany he estat al SIMO per cinquè any consecutiu, els cinc anys que es ve celebrant.

Si bé les quatre primeres edicions les vaig viure de forma molt diferent, aquest curs, com l'any passat l'he pogut gaudir sense més obligacions que la d'un visitant, recollint idees, recursos, eines... que tard o d'hora de ben segur que em seran de força utilitat. I de nou, com el curs passat, hi vaig assistir amb tot l'equip directiu del CFA Palau de Mar, amb l'@araujilloM i l'@montseabelló.

L'objectiu d'aquesta entrada, en conseqüència, és doble. D'una part la de recollir l'experiència, i de l'altra fer-la extensible a tots els companys i companyes de claustre.

Comencem per les activitats.

Cal dir que, en el marc d'aquesta edició del SIMO es van organitzar unes jornades exclusives per a directors i rectors de les institucions educatives, "La dirección como motor imprescindible en la transformación educativa del centro", que consistien en tres sessions en les quals es presentava, en cada una d'elles, una part més teòrica i un cas pràctic relacionat.

I fou justament amb una d'aquestes sessions amb que vàrem començar la nostra participació al SIMO.

Dimecres, 25 d'octubre

Detonadores de la transformación digital de los centros educativos. Aitor Mensuro (@Mensuro), brand manager de competencia digital docente, consultor y coach en competencia digital. Una interessant reflexió sobre las necessitats competencials dels docents, per tal d'afrontar la transformació digital del centres educatius i quins canvis ha d'afrontar els equips directius i l'organització del centre. En aquest cas, el cas pràctic va anar a càrreg del Colegio San Gabriel, de la mà de Sofía Temprado.

La matinal va continuar amb un dels plats forts del SIMO 2017:

¿Qué es neuroeducación? De la emoción al conocimiento, amb Francisco Mora (@morateruel). Una interessant disquissió sobre la informació que aporta aquesta disciplina sobre la forma d'aprenentatge dels humans i de com podem utilitzar aquest coneixements per a dissenya estratègies d'aprenentatge més efectius. De fet, com recull el programa del SIMO "La Neuroeducación es una nueva visión de la enseñanza basada en los conocimientos acerca de cómo funciona el cerebro, persigue delimitar bien los períodos del desarrollo cerebral del ser humano teniendo en cuenta que cada niño requiere un tiempo y una maduración diferente. La idea es poder acotar bien estos periodos y su plasticidad, además de encontrar las enseñanzas que más encajen en ellos en función a la maduración sináptica y mielínica de los diferentes circuitos o redes neuronales que codifican para funciones específicas"

En el vídeo següent Mora desgrana algunes de les idees que també va exposar en la seva intervenció al SIMO.

Ja per la tarda, vàrem poder conèixer una experiencia formativa que va tenir lloc al CEIP Santa Florentina La Plama de Cartagena

Dinamizar un claustro para el cambio. Juan Expósito va explicar-nos el trets bàsics d'una formació en la qual una bona part del centre van realitzar diverses activitats amb un important rerefonts lúdic, per tal d'aprendre a utilitzar diverses eines TIC i la seva aplicació en el marc de les metodologies actives que s'impulsen al centre.

Una de les coses que més valoro del SIMO és aquesta gran varietat de xerrades que et permet combinar conferències de teòrics de l'educació, generalment del món de la universitari, amb experiències d'aula de companys i companyes que en situacions gens fàcils lluiten per tirar endavant propostes de millora de l'aprenentatge dels seus estudiants. I una bona mostra d'aquesta varietat, son les xerrades a les que vàrem assistir aquest primer dia: un consultor provinent del món de l'empresa, un professor universitari, un mestre d'escola i, per acabar, un asesr TIC d'un centre de professors.

"Tierra a la vista". Gamificación educativa con TIC. Fernando Posada (@fernandoposada), asessor TIC del Centro de profesores de Lanzarote. Es tracta d'una experiencia de gamificació educativa, amb l'ús de les TIC, en la qual els professors poden experimentar, de forma lúdica, amb diferents eines que poden ajudar a dinamitzar les clases. A banda de l'experiència pràctica, també es van anar desgranant els trets més destacats de la gamificació i, en especial, del seu potencial per a motivar a l'alumnat. Sens dubte, per a mi, una de les activitats més enriquidores d'aquesta edició del SIMO. La informació del taller està recollida al blog canalTIC.com

Dijous, 26 d'octubre

El dijous, com el dimecres, va començar amb una de les activitats programades dins de les jornades adreçades als equips directius.

Reinvent the classroom (RTC) – La transformacións de espacios que fomentan el aprendizaje por projectos. Moussa Boumadan (@moussaboumadan), professor doctor en el Dpt. De Didàctica i Teoria de l'educació de la Universidad Autónoma de Madrid. La ponencia va permetre presentar el projecte Reinvent the classroom i reflexionar sobre la importancia del disseny dels espais i del mobiliari com a motor de la transformació dels centres educatius, especialmente pel que fa a la implantació de la cultura "maker" en l'educació i de l'aprenentatge basat en projectes. El cas pràctic va anar de la ma de José Márques Vicente de les Fundacions SAFA de Loyola.


A continuació va venir un altre dels plats forts d'aquest saló, en Roger Shank.

¿Inteligencia Artificial en Educación? ¿Como podría ayudar a cambiar el sistema educativos? Roger Shank, docent i investigador nord-americà, expert en Psicologia cognitiva i intel·ligència artificial. Fidel als seus postulats, Shank va criticar el sistema educatiu basat en l'aprenentatge memòristic i fent una comparació amb les habilitats dels oridnadors actuals, va anar reflexionant sobre les competències que han d'adquirir els estudiants per adquirir els coneixements que els cal adquirir per afrontar els reptes professionals i personals.

En el vídeo següent, és recull la conferència que va impartir Shank a Mèxic, convidat per la Fundación Telefònica, a la qual va fer referència durant la seva intervenció al SIMO.

Amb això va acabar al matí. Per, la tarda, a l'espera de la presentació d'en @ftsaez, sense saber com, passejant pels estands vàrem anar a parar fins al de l'Edutechcluster, on s'estava parlant de les impressores 3D, per part de la botiga d'impressores 3D EntresD.

La revolución de la impresión 3D y como hacerla llegar al aula. Maria Torras (@mariasiamiss). Una interessant presentació sobre les possibilitats de la impressió 3D farcida d'idees, recursos, aplicacions. En definitiva, una activitat no programada, però que va resultar d'alló més interessant.

A continuació, a l'auditori, estava programat un altre dels plats forts de la jornada del dijous.

¿Competencia digital de individuos o de centros? Superando los límites del discurso de las competencias a través de la tecnología. Fernando Trujillo, profesor de la Universidad de Granada y socio fundador de Conecta13. Al llarg de la xerrada, Fernando, va analitzar reflexionar sobre les competències del professorat per portar endavant els canvis que requereix el sistema educatiu, però també com aquesta competència ha d'anar més enllà de l'àmbit personal per a crear centres competents per a gestionar el canvi.

Divendres, 26 d'octubre

El matí del darrer dia era complicat, ja que a primera hora es solapaven les xerrades que més ens interessaven: @garbinelarralde, @mudejarico i @NewsNeus, @balhisay... Finalment la solució va ser dividir-nos: la M. Àngels i la Montse van anar a veure a en Juanmi i la Neus i jo a la Garbiñe i a la jornada per a equips directius.

No me cuentes historias... ¡Dibújamelas! Garbiñe Larralde (@garbinelarralde), docente en el Colegio Jesús Maria de Bilbao. La presentació va girar entorn l'experiència portada a terme durant dos cursos en l'asignatura de fonaments de l'art 1 i 2, amb l'ús del Visual Thinking. Aquesta medotología d'aprenentatge permet activar una comprensió dels continguts que afavoreis la creativitat i la generació de connexions per al foment del pensament crític, tal com mostra l'esquema següent, realitzat per Garbiñe. Imprescindible el seu blog Enseñar y aprender.

Nuevas formas de comunicación en una escuela hiperconectada: del Big Data al Visual Thinking. Neus Lorenzo (@NewsNeus), cofundadora de La Transformation Society i Juanmi Muñoz (@mudejarico), codirector de l'Observatori d'Innovació Tecnológica y Educativa (ODITE). Les noves formes de comunicació i el desenvolupament de noves tecnologies (Internet de les Coses -IoT-, Big data,...) permeten visualitzar i analitzar la informació des de noves perspectives. El taller analitza com es pot realitzar la transferència d'aquests procesos al món educatiu.

Nuevas formas de comunicación en una escuela hiperconectada. Del Bigdata al Visual Thinking from Juan Miguel Muñoz

La innovación educativa es un territorio hostil. Jose Maria Ruiz (@jmruiz) Director de IES Cártima. Tenia ganes d'escoltar a en David Álvarez (@balhisay), però una indisposició va deixar tota la ponència en mans del director de l'institut guanyador del Premio Escuelas para la Sociedad Digital 2015 de Fundación telefónica. La presentació va ser una lliçó de  realisme, de coherència i de sentit comú, en la qual, a través de l'experiencia de l'IES Cártima es van anar desgranant les dificultats que entranya conduir un centre educatiu cap a la innovació educativa i com, tot i les enormes dificultats que es van trobant pel camí, sempre és possible trobar solucions imaginatives i anar-les superant. Per mi, juntament amb el taller de gamificació d'en Fernando Posada, una de les experiències més inspiradores de tot el SIMO. Podeu accedir a la presentació fent clic a la imatge o a través d'aquest enllaç.

Ara bé, SIMO és molt més que les activitats que s'hi programen, ja que cada cop són més les empreses que hi estan presents d'una manera o altre i que permeten contactar amb potencials proveïdors o veure les novetats en matèria de tecnologia educativa. Se'ns dubte les necessitats, d'un any a un altre canvien en funció de la situació de cada centre, però en aquesta edició, teniem entre cella i cella diversos temes: comunicació amb l'alumnat, impressores 3D, dispositius de càrrega i emmagatzematge dels iPads, mobiliari per adaptar les aules al treball cooperatiu... Faig un petit recull de les empreses que ens poden ajudar en aquests temes:

• Academia Play (Recursos educatius)
• EntresD (Impressores 3D)
• XYZ PRINTING (Impressores 3D)
• edime (Mobiliari)
• Federico Giner (Mobiliari)
• Hermex (Mobiliari)
• Mirplay (Mobiliari)
• Taquillas SIM (Armaris tauletes)

I per acabar, una de les coses més interessants d'aquestes trobades: el networking. Retrobar-se amb d'altres persones del món educatiu i compartir una estona, per breu que sigui: @AlAlameda, @AgoraAbierta, @Juancarikt, @antonio_guirao, @pephernandez, @manolitotic, @Robotica_rocio, @garbinelarralde, @NewsNeus, @mudejarico, @juannunezc, @AuraPPerez, @antoniromero, @GonzaloETC, @ftsaez, @Isidro,... i per descomptat l'equip de Educacion 3.0: @JavierPalazon, @susanavel3_0 i @anaayala3_0, (i els que de ben segur em deixo).

I parlant d'en  @pephernandez, el podeu escoltar en aquest podcast de Radio 5: SIMO Educación 2017: la tecnología para enseñar

Cap a una consciència col·lectiva

Fa uns mesos vaig escriure un article per a ser publicat en aquest blog, però, com em passa sovint, va quedar en una nota més del meu compte d'Evernote.

Però un dia d'aquesta setmana, venint en metro cap a casa, em vaig recordar d'ell en veure  que @jcpalominotic, flamant president d'Espiral, compartia la notícia següent, en el grup de l'associació: 

Anem bé. Anem molt bé. Ja fa temps que defenso que quan hi hagi una consciència col·lectiva de la necessitat del canvi als centres educatius, aquest serà imparable. Haurem arribat a un punt de no retorn.

Aquest, de fet, va ser una de les idees centrals de la conferència que vaig fer, a per encàrrec d'ScolarTIC a la darrera edició del SIMO.

Comunidades docentes from Joan Padrós

Doncs bé, aquí està l'article que tenia pendent de publicar, tant de bo la frase final fos premonitòria:


Quan parlem d'educació hi ha un gran consens en la importància del paper que juguen les famílies i de com, família i escola, han d'anar alineats en la consecució dels objectius del centre. I això és especialment important en un moment de canvi com el que estem vivent.

Ens explicava David Álvarez (@balhisay) en la taula rodona de tancament de la darrera trobada d'Aulaglog, a Ubrique, com col·laborava amb el col.legi dels seus fills, en la implantació educativa de les TIC. 

He de dir que sento enveja de docents, pares i mares i altres persones que conec, implicades en la millora educativa amb l'ús de les TIC, que col.laboren amb en els col·legis dels seus fills.

Jo no ho he aconseguit. Per més que m'he ofert a col·laborar tant amb el col·legi com amb l'institut dels meus fills, aquest oferiment mai ha despertat el mínim interès per part dels respectius equips directius. No ho critico, però em sap greu.

El que si els que critico és l'immobilisme davant l'onada de canvis que sacseja l'educació, amb molts membres dels seus claustres reticents a l'ús didàctic de les TIC, amb unes dotacions de maquinari infrautilitzades i unes metodologies actualment superades. I el que això comporta en l'alumnat: ínfima competència digital, nul·la capacitat per a realitzar un treball en equip amb cara i ulls, avaluació basada en la retenció memorística...

La pregunta és òbvia: per què continuen escolaritzats els nens en aquests centres? La resposta també: per què no hi ha res més que valgui al pena al voltant d'on vivim.

Com deia al principi, les AMPA i les famílies en general, són un paper clau del canvi educatiu, encara que sigui pel simple fet d'inscriure als seus fills en un centre o un altre, ja que amb aquest fet, estan potenciant un determinat projecte educatiu i per tant, el seu model pedagògic. En definitiva, estant optant per un model d'educació.

Ara bé, és cert que hi ha una part de les famílies reticents als canvis, que segurament idealitzen l'educació que van viure en primera persona, una educació pensada per a un model de societat que ja no existeix. De fet ja en parlava d'això, ara fa uns anys, en l'acte de lliurament del VI Premio Espiral Edublogs.

I de fet aquest tema és el que va triar Sara Carreira com a títol de l'entrevista que em va realitzar amb motiu de la meva participació al II Encuentro InspiraTICs de la Plataforma Proyecta: "Parece que la innovación solo se rechaza en educación".

Ara bé, hi ha diversos factors que influeixen damunt de les famílies. I un d'ells és la conscienciació i la sensibilització sobre les virtuts de les noves metodologies d'ensenyament-aprenentatge basades en l'ús educatiu de les TIC. I en això hi ha tres actors que poden jugar un paper clau: les administracions, els mitjans de comunicació i els centres educatius.

Tot i que es pugui demanar una implicació més directa a les administracions, promovent la difusió de les bones pràctiques educatives i de les bondats de les innovacions metodològiques, la promoció de projectes de millora educativa o el finançament de projectes educatius impulsats pels mateixos centres, té uns efectes innegables en la comunitat educativa, incloses, òbviament, les famílies. No té el mateix efecte un projecte d'innovació tecnològic impulsat per un docent a l'aula, o per un equip directiu en un centre educatiu, que un projecte impulsat o finançat per una administració educativa.

Per posar alguns exemples que em són més o menys propers podría citar el projecte mLearningBCN de l'Ajuntament de Barcelona, que, malauradament amb el canvi de govern municipal ja ha passat a la història; el projecte Mobile History Map, impulsat per la Mobile World Capital  amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona; o les ajudes PROMECE del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte que, enguany, han permès impulsar el projecte mapaTIC, que des del CFA Palau de Mar vàrem dura terme durant el 2015, juntament amb els companys i companyes del CEPA Sierra Norte de Torrelaguna i del CFA Dolors Paul de Cunit.

En aquesta línia podríem incloure el document "Les tecnologies mòbils als centres educatius" promogut des del Consell Escolar de Catalunya o els documents sobre Competències Bàsiques que està elaborant el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als mitjans de comunicació, és innegable el paper que juguen de promoció de les noves pràctiques educatives. Enguany, diferents iniciatives, entre les quals segurament té un pes important l'anunci dels Jesuïtes d'eliminar les assignatura, els exàmens i els horaris dels seus centres educatius, han posat el focus de bona part dels mitjans de comunicació sobre els diferents projectes de millora educativa que s'estan impulsant des de diferents instàncies.

En aquest context cal emmarcar un seguit d'articles publicats a La Voz de Galicia, elaborats per la periodista @sarcarreira, alguns dels quals tenen com a protagonista el CFA Palau de Mar.

• Barcelona, laboratorio educativo
• El alumno es el centro del proceso
• «Tenemos que modificarlo todo, en educación los parches ya no sirven»
• «Apostamos por lo esencial, porque mucho contenido se repite»
• Cómo conseguir que vuelvan a clase

I de pas, una contraportada amb una entrevista a Sabela Labraña

•  Aprender galego en Cataluña 

És evident que pels centres educatius la relació amb la premsa pot implicar una distorsió més o menys gran. D'una banda per què no hi estem acostumats i, de l'altra, per què no tenim una organització adequada per atendre'ls correctament. I de ben segur que el meu centre, de formació de persones adultes, no ha de tenir, ni de bon tros la demanda d'altres centres més "mediàtics".

No obstant, com deia abans, també és responsabilitat dels centres fer difusió de les bones pràctiques educatives i contribuir, per tant, a la conscienciació dels diferents agents educatius. Presentar les experiències en congressos, trobades educatives, premis i concursos també formen part d'aquesta tasca de promoció. Feina extra per les escoles que ajuda a posar en valor les bones pràctiques dutes a terme.

Deia abans que hi ha diversos factors que influeixen sobre  les famílies i entre ells, i no menors, són el boca orella i les evidències de millora. Quan en un poble o en un barri s'obre un nou establiment que ofereix productes de millor qualitat, a més bon preu i amb un millor servei als clients, la resta d'establiments del ram d'aquell índret tenen un problema. 

Quant en un centre educatiu, amb un projecte innovador, els alumnes estan més satisfets, disminueix l'absentisme i la conflictivitat escolar i s'obtenen millors resultats, tant en les proves internes com externes, la resta de centres educatius del voltant tenen un problema,. El boca orella funciona i les famílies, al cap i a la fi, el que volen, és el millor per als seus fills. En aquest sentit, els pares i les mares poden ser un gran aliat de l'acceleració del canvi educatiu. I això ja està passant!