dimarts, d’agost 20, 2019

Ulisses, com a metàfora

Article publicat al número de primavera de 2018 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar:

L’orca Ulisses va arribar al Zoo de Barcelona l’any 1983 i molt aviat ja era una de les estrelles del parc, juntament amb l’enyorat Floquet de Neu.

Ulisses fou molt estimat pels Barcelonins i el seu trasllat al Sea World de San Diego, l’hivern del 1994, va ser tot un esdeveniment.

Malauradament, les instal·lacions que ocupava al Zoo de Barcelona van quedar petites pel creixement natural de l’animal.

Però tot canvia, i el que a finals del segle passat ningú, o molt pocs, discutien, l’ús d’animals en captivitat per a la realització d’espectacles, avui en dia està en ple debat. El 2015, el parc aquàtic de Sea World va suspendre els espectacles amb orques, entre elles l’Ulisses. De fet el Zoo de Barcelona, el mateix 2015, va suspendre les actuacions de dofins.


Imatge de Skeeze de Pixabay


El dilema és que fer-ne d’aquest animals, en unes instal·lacions insuficients i massa grans per tornar-los al mar...

Fa temps que penso en l’Ulisses, com a metàfora del CFA Palau de Mar.

«Tenim més alumnes però els mateixos recursos i els mateixos espais. Som més a repartir i el pastís continua sent el mateix. L’escola definitivament se’ns ha quedat petita, molt petita» —escrivia ara fa un any per a l’article de la revista. Un any més tard i amb cent i escaig alumnes més, les necessitats d’espais són encara majors.

Què n’hem de fer dels dofins i de la resta d’animals del Zoo? El debat està obert. Què n’hem de fer del CFA Palau de Mar? Espero que algú s’ho estigui rumiant...