dimarts, de novembre 27, 2018

El got mig ple

Ahir va tenir lloc a l'auditori del CosmoCaixa la Trobada Pedagògica "Educació al llarg de la vida. Transformació educativa, organitzada pel Servei d'Ordenació Curricular de l'Educació d'Adults de Departament d'Ensenyament.

Aquesta trobada estava destinada als docents i equips directius dels centres de formació de persones adultes dependents del Departament d'Ensenyament i de centres municipals autoritzats que imparteixen el Graduat en Educació Secundària

Segons el díptic de la trobada, l'objectiu d'aquesta iniciativa era doble:
  • Informar sobre el paper de la transformació educativa al llarg de la vida
  • Presentar els nous mòduls optatius del GES que s'obren a les persones externes al centre que vulguin fer realitat el seu projecte educatiu i personal de vida



Les informacions que arriben des del Departament Ensenyament fan molt èmfasi en el concepte de "transformació educativa", és la idea central que es vol transmetre, per la qual cosa la inclusió d'aquest terme en el nom de la jornada i en el primer dels seus objectius no és casual. Després d'anys i anys d'immobilisme, sembla que alguna cosa es mou en la formació de persones adultes.

Caldrà, però, esperar a la publicació del nou decret de reestructuració del Departament d'Ensenyament per veure on queda l'educació de persones adultes, tant pel que fa a l'organigrama del Departament com a les competències assumeix. Serà un bon indicador per a veure la magnitud d'aquest transformació.

Segurament el grup de treball sobre la semipresencialitat, que s'ha posat en marxa aquest curs el Servei d'Ordenació Curricular de l'Educació d'Adults, en el qual hi participem des del CFA Palau de Mar, és una mostra d'aquesta voluntat de transformació i de canvi. Com també ho és la presentació dels nous mòduls del GES i l'orientació que se'ls hi vol donar.

Cal una transformació.
“El principal problema de les escoles d’adults és que no s’adapten als canvis”, considera Sanchez-Gelabert. No només parla del fet que “continuïn impartint bàsicament alfabetització i que no s’adaptin a les noves necessitats formatives”, sinó que considera que també pequen de tenir “un format molt tancat”. Així, el sociòleg destaca que amb iniciatives més flexibles i propostes curriculars obertes amb matrícula viva, les escoles d’adults podrien reviure."

Sandra Vicente




De fet, ja fa temps que els directors i directores dels centres i aules de formació d'adults de la ciutat de Barcelona vàrem demanar la possibilitat de que els centres poguéssim disposar d'una borsa d'hores, aproximadament d'un 15 a un 20%, per tal de dissenyar propostes didàctiques adaptades a les necessitats formatives de la població de cada entorn. De fet això és el que es recull en el comentari d'en Rafael Ojeda, director del CFA Francesc Layret, a l'article de Sandra Vicente.

"Es verdad, como se dice en el artículo, que las escuelas de adultos no se están adaptando a los cambios y presentan una oferta formativa cerrada, pero hay que entender que estas escuelas los CFA en Catalunya, dependen del Departament d’Ensenyament, y que no pueden flexibilizar la oferta sin la autorización de dicha administración. Los directores/as de los CFA han solicitado en múltiples ocasiones poder flexibilizar dicha oferta para adaptarla a las necesidades del entorno de cada centro, para dar una mejor respuesta a nuestros alumnos. Esperemos que está demanda en algún momento sea atendida."

Segurament la paraula de moda en la formació de persones adultes del nostre país és flexibilitat. Ens cal flexibilitat. A tots nivells: en les propostes didàctiques, en les modalitats i metodologies d'aprenentatge, en els ensenyaments ofertats...
"En primer lloc, cal que la formació sigui flexible i s’adapti a les necessitats de les persones adultes a nivell de continguts, metodologia i organització. Els aprenentatges han d’oferir oportunitats per a que cada persona desenvolupi els seus projectes personals, professionals i de ciutadà/na. Les persones adultes requereixen, cada vegada més, formació al llarg de la vida pel que fa a continguts transprofessionals i de competències transversals. Aquesta hauria de ser prou flexible per adaptar-se al context actual i a la situació de cada persona. Així mateix, els formats i metodologies amb les que es s’ofereix actualment la formació acostumen a estar força encorsetats i caldria tendir cap a mètodes més innovadors i una gestió de l’oferta pel que fa a calendaris, matrícules, etc. més oberta i que respongui a les necessitats presents a cada territori."

Verrié, Milena


Font: pixabay.com Llicència: CC0 Creative Commons


Com sempre hi haurà qui vegi el got mig ple i qui el vegi mig buit. La proposta que se'ns va fer ahir dista molt del que demanàvem les direccions dels centres de persones adultes de la ciutat de Barcelona, però possiblement, ara per ara, és l´única que es pugui fer sense canviar la normativa.

No obstant, tinc la sensació que el que se'ns va mostrar ahir només és la punta del l'Iceberg i que la majoria dels que vàrem assistir a la trobada vàrem sortir amb més dubtes que respostes. De fet, en Xavi Íñiguez ha recollit alguns d'aquestes qüestions a "Alguns dubtes sobre els nous moduls opcionals de GES"

De ben segur que la publicació dels mòduls, permetrà esvair alguns d'aquests dubtes. Serà el moment de veure les programacions, materials i activitats dissenyades per a cadascun d'ells, estudiar-los a fons i veure les possibilitats de la seva implantació en cada un dels centres.

Però tinc la sensació de què el moment clau per veure la transcendència d'aquesta proposta serà quan se'ns proporcioni la informació sobre el procés d'inscripció de "les persones externes al centre que vulguin fer realitat el seu projecte educatiu i personal de vida". Serà el moment de saber si aquesta proposta és només una ampliació del GES o és la instauració d'uns nous ensenyaments, dins dels ensenyaments existent, amb uns nous objectius i una visió menys economicista de la formació de les persones adultes.


Font: pixabay.com Llicència: CC0 Creative Commons


Una visió de la formació al llarg de la vida centrada en el gaudí d'aconseguir nous coneixements, que va més enllà de la necessitat d'adquirir i certificar uns determinats coneixements. Una formació que, en les grans ciutats, està en mans d'Universitats, Centres cívics i d'altres entitats, però de la qual imagino que hi ha una forta mancança en amplies zones del territori.

No obstant, és possible que la informació sobre el procés de matrícula d'aquests mòduls opcionals tampoc ens acabi de resoldre tots els dubtes. Ja se'ns ha anunciat que, en un futur, als 11 mòduls presentat se n'afegiran més, però els centres en podrem proposar de nous? Hi haurà uns requisits previs necessaris per cursar un determinat mòdul, per exemple de llengües?

Cal recordar que el Decret 161/2009, de 27 d’octubre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria per a les persones adultes estableix que "són mòduls opcionals els inclosos a l'annex 1 i els elaborats pel mateix centre, entre els quals l'alumne o alumna podrà escollir segons els seus interessos i necessitats, d'acord amb l'orientació del seu tutor o tutora."

Aquests nous estudiants podran inscriure's als mòduls opcionals elaborats pels centres i, òbviament, vàlidats per l'organisme competent? Podran els centres dissenyar i elaborar mòduls opcionals pensats per aquesta nova tipologia d'alumnat? Si és així, la proposta presentada ahir si que començaria a semblar-se més a la demanda de les direccions de Barcelona ciutat, pel que fa a la possibilitat de dissenyar noves propostes formatives, amb les limitacions inherents als mòduls del GES que estableix la normativa: "S'entén per mòdul una unitat temàtica que s'ha de poder desenvolupar en trenta-cinc hores de treball de l'alumnat."




Una altra cosa serà com encabir aquests mòduls en l'oferta formativa de cada centre. Impartir nous mòduls implica, òbviament, dedicar-hi hores lectives dels docents, a part d'espai i recursos, i per tant, caldrà reconvertir alguns dels ensenyaments que formen part de l'oferta formativa del centre, ja siguin els mòduls opcionals del GES que s'imparteixen actualment o grups d'alguns dels altres ensenyaments.

Pel que fa al CFA Palau de Mar, la situació no és fàcil. Difícilment podrem reconvertir els mòduls dels GES, ja que la majoria d'ells estan implicats en alguns dels projectes que desenvolupen els estudiants en el marc de la metodologia d'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) que hem instaurat en el centre en els darrers cursos. L'altre opció és la de tancar algun grup, amb baixa demanda, de la resta d'ensenyaments. El problema és quin, en un centre, en què els grups acostumen a estar a vessar, i que, curs rere curs desenes d'estudiants queden en llista d'espera.