dissabte, d’abril 18, 2020

Tot recordant "El kiosko de chuches"

Ja em veig a venir que aquest post tindrà un aire retro. I el tindrà per dos motius. El primer és que parlaré d'una experiència que recordo amb molt carinyo, però que ja té al voltant d'uns deu anys, i la segona és que la seva temàtica l'apropa més als primers post d'aquest blog, que aviat farà 15 anys, que al caire que ha pres els darrers anys.

I és el blog ha anat evolucionant, virant cap a continguts de reflexió sobre el món educatiu, especialment pel que fa a la formació de persones adultes, ja que al principi l'utilitzava per anar recollint aplicacions informàtiques i recursos que em poguessin ser útils en la meva activitat docent.

De fet, preparant aquest post he vist que en el segon escrit d'aquest blog, cap allà el 2007, -per cert un escrit que a hores d'ara té l'al·lucinant número de 7 visualitzacions- diu: "Avui he pensat que potser estaria bé tenir un bloc per anar anotant aquelles coses, relacionades amb la informàtica, que mai no saps on anotar i que algun dia pots necessitar."

Bloc!, amb c. I és que en aquella època encara no s'havia fixa't el terme normativament i alguns filòlegs de prestigi recomanàvem l'ús d'aquesta forma.



Doncs justament aquesta és la finalitat d'aquest post d'avui, recollir un seguit d'aplicacions informàtiques que utilitzo de tant en tant i que, quan les necessito, em costa trobar-les, ja que sovint ni tan sols recordo el seu nom.

De fet, aquestes aplicacions són el que podrien anomenar "xuxes". Si ja sé que el terme correcte és llaminadura, però que voleu que us digui, jo vinc d'una època en que les llaminadures no eren llaminadures sino "xuxes" i, sincerament, no em veig anomenant a aquestes aplicacions informàtiques llaminadures 2.0.

Però anem a pams, que és una "xuxe". La idea ve d'un projecte deliciós que a l'any 2010 @larita20 va posar en marxa i que va mobilitzar a desenes i desenes de docents de tots els nivells educatius: El kiosko de chuches 2.0. Si voleu més informació de que era El kiosko de las chuches 2.0 Lara ho explica aquí.



Però anem al gra, què és una "xuxe"? Segons s'explica en el blog del projecte: "Una chuche 2.0 es una herramienta interactiva que podemos utilizar sin necesidad de registro". Sense instal·lació, sense registre, sense res... entrar, utilitzar i sortir.

I sense més, aquí van, vuit xuxes de tots els colors, sabors i textures

Classroom Screen

Si has d'entrar a fer classe a una aula on hi ha una pissarra digital més val que tinguis a mà Classroom Screen, per què tot va bé, fins que deixa d'anar-hi. Més d'una classe m'ha salvat aquesta aplicació.

Classroom Screen "és una pàgina molt útil que ens permet disposar d'una pissarra digital. Podem projectar les nostres pròpies fotos, escriure i dibuixar sobre elles o sobre un fons blanc, triar un nom a l'atzar o cronometrar als nostres alumnes...1"




Echalo a suerte

Heu d'agrupar de forma aleatoria a l'alumnat, per a fer una activitat. No hi doneu més voltes. Echalo a suerte es la vostra eina.

Echalo a suerte. "Aquesta fantàstica i senzilla web ens permet fer de manera ràpida i eficaç tot el que veieu a la imatge: sortejos, crear grups, organitzar un torneig, tirar un dau, etc. Molt pràctica.2"




PDFescape

Si tens un PDF i necesites modificar-lo sigui per afegir informació o eliminar-ne, aquesta és l'aplicació que busques. Juntament amb PDF Split&Merge, una aplicació gratuïta d'escriptori, una aplicació que cal tenir sempre a mà.

PDFescape "és una eina en línia orientada a la gestió d'arxius PDF. Hi podem pujar arxius PDF des d'una URL, des del nostre disc dur o obrir els que ja tinguem emmagatzemats (...). Un cop obert el document, podem fer una sèrie de modificacions com afegir nou text, gràfics, enllaços i fins i tot formularis.3"



Photofunia

Una de les meves preferides. Per jugar amb imatges. Molt divertida. 
Photofunia "es caracteritza per la facilitat d’ús i la gran cantitat d’alternatives a l’hora de crear fotomuntatges. Utilitzar Photofunia es tan sencill accedir al lloc web i escollir un dels efectes disponibles per aplicar-los a les fotos. Després selecionem la imatge des del nostre ordinador i en qüestions de segments que ja tenim disponible el fotomuntatge llest per descarregar.4"





Pixlr

Necesites editar una imatge de forma ràpida i senzilla i no tens cap editor a l'ordinador o no tens ganes de embolicar-te amb el Gimp o Photoshop? No ho dubtis, prova-la. Te dues versións 

Pixlr "és un editor d'imatges amb funcions molt avançades que permet afegir filtres, textos o retallar fotografies des d'un lloc web o el teu smartphone.5"




Vocaroo

Genial per enregistrar àudios amb el micròfon del dispositiu i descarregar-los o compartir-los amb algú.

Vocaroo "és una aplicació online que ens permet enregistrar i desar àudio per posteriorment escoltar-lo, descarregar-lo en format MP3, Ogg, FLAC o WAV, enviar-lo per correu electrònic o per les diferents xarxes socials com poden ser Facebook, Twitter, Tuenti, etc ... També serveix com a reproductor d'àudio6"




Wetransfer

L'aplicació per excelència per transferir fitxers de grans dimensions, per exemple un fitxer comprimit amb fotos i/o vídeos

Wetranfer: "Si necessites enviar fitxers grans i el correu electrònic no et permet adjuntar-los, pots enviar-gratis mitjançant WeTransfer. Amb aquest servei en línia, enviar arxius grans gratis resulta molt còmode i senzill, ja que no cal que et registris ni per enviar fitxers ni per rebre'ls.7"





Zamzar

No és l'única, però en cal tenir una a mà, quan necessites canviar el format d'un document, sigui de text, d'àudio, d'imatge, de vídeo...

Zamzar "és una aplicació web per la convertir arxius. Permet a l'usuari convertir arxius sense necessitat de descarregar un programari, i té suport per més de 1.000 tipus de conversió diferents. Els usuaris poden escriure la URL o carregar un o més arxius des de l'ordinador, Zamzar després converteix l'arxiu(s) a un altre format especificat per l'usuari.8"




----------------------
1. https://didactalia.net/ca/comunitat/materialeducativo/recurs/tics-para-docentes-classroom-screen/8e434fba-e86c-47c0-9730-c70221676134
2. http://www.ayudaparamaestros.com/2019/09/echalo-suerte-una-web-para-crear-grupos.html 3. https://www.genbeta.com/web/pdfescape-gestor-online-de-archivos-pdf
4. https://www.educativa.com/blog-articulos/photofunia/
5. http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoescuela/recursosdigitales/2015/09/29/herramienta-pixlr/

6. https://eingleses.com/vocaroo-grabadora-de-audio-online/
7. https://computerhoy.com/paso-a-paso/internet/wetransfer-que-es-como-funciona-trucos-compartir-archivos-77217
8. https://ca.wikipedia.org/wiki/Zamzar

dilluns, d’abril 13, 2020

La docència en temps de Coronavirus (V)

Ho hem de reconèixer, el curs ens ha sortit defectuós. No ho podem amagar. I a més a més, la majoria de l’alumnat conserva el tiquet i molts d’ells el voldran canviar per un de nou, per un d’igual. No un altre de nivell més elevat o diferent, un d’igual!

A la formació de persones adultes i, en general a tots els ensenyaments postobligatoris, tenim la sort que l'alumnat es distribueix per nivell de coneixement i no per l'edat, cosa que, tret de les repeticions i casos excepcionals d’alumnat d’altes capacitats, no passa en d’altres nivells educatius.

Tan se val les edats dels i les estudiants d’un determinat grup, el que compte és el seu nivell de coneixements. I hi ha diverses maneres de determinar el seu nivell de coneixements. I no ho neguem, ara per ara això és una gran avantatge per gestionar les situacions que ens generarà el tancament dels centres educatius pel maleït coronavirus. Tant si certifiquen o no certifiquen, el curs que ve podran estar on els pertoqui, gràcies a les proves de nivell.

Sempre he pensat que un dels secrets de l’èxit d’un centre de formació de persones adultes és que cada estudiant estigui al nivell que li pertoca i, per fer-ho possible, cal esmerçar tant temps i recursos com sigui possible en l’acollida i en l’avaluació inicial de l’alumnat.


Imatge de Pexels de Pixabay 

I justament el problema de vegades ve quan es presenta a l’escola una persona amb un document que certifica que té uns coneixements que en realitat no té. Quan això passa, que fas amb ella? Enviar-la al nivell que determina la seva titulació, tot i que hi tingui tot el dret és, gairebé condemnar-la al fracàs. Però hi té tot el dret... i per molt que li facis entendre l'última paraula la té ella.

En aquest sentit, no hem d’oblidar que els ensenyaments reglats tenen tots un caràcter propedèutic i, en conseqüència, l’assoliment dels objectius d’un nivell ha de garantir que l’alumnat està en disposició d’afrontar amb expectatives d’èxit el nivell o els estudis superiors. Cal ser molt curosos en això i tenir-ho molt en compte, especialment en aquests moments.

Tenim per endavant un trimestre que serà del tot atípic, al final del qual o quan sigui, fem el que fem, haurem de qualificar a l’alumnat. 

Ara per ara cal esperar a les directrius concretes del Departament d’Educació, però pel que van deixant anar amb comptagotes, ja podem intuir per on aniran les coses: "Els alumnes no han de suspendre pel que facin a partir de Setmana Santa"




Cal esperar, anar llegint i anticipant escenaris. I parlant d’escenaris, val molt la pena lleigr l’article de @ftsaez: “¿Evaluación del curso? Escenarios posibles para el futuro inminente de la educación”. Els quatre escenaris que ens proposa en Fernando són un magnífic marc per començar a reflexionar, especialment si la solució final s’acosta més als escenaris menys intervencionistes per part de l’administració i ens toca a les escoles prendre la paraula. 

No obstant, crec que la diversitat d’ensenyaments i de la tipologia de l'alumnat, amb interessos i objectius molt diversos, farà que haguem d’adoptar diferents solucions per als diferents ensenyaments.

Per tant, intueixo que ens trobarem amb diversos escenaris, en funció dels ensenyaments, uns en que l’administració serà molt intervencionista i d’altres en que es deixarà trobat la solució del problema al criteri de cada centre. No en va, ja ens han dit que: "Les direccions del Centres hauran de redefinir dins de la seva autonomia de centre els criteris d'avaluació. Dues excepcions són les llengües estrangeres i el COMPETIC 3, en aquests casos els exercicis s'hauran de fer."

Segurament en el més ens podem assemblar els centres de formació de persones adultes a l’ensenyança obligatòria és en els ensenyaments del Graduat en Educació Secundària, el GES. Però no cal oblidar una diferència important, l’estructura del GES, amb mòduls trimestral, en lloc de les assignatures anuals típiques de l'ESO.


Imatge de StockSnap de Pixabay


No entraré en el debat de si cal acabar o no acabar el currículum. Arribats a aquest punt, és molt més interessant escoltar les reflexions de @SanmartiNeus en aquesta entrevista per a @RosaSensat.


L'Escola a distància: ens preocupa com aprendre o com avaluar?

Tornant a l'ESO, no veig massa problema en acabar aprovant una assignatura anual a partir del que s’hagi fet en els dos primers trimestres. En això estic bastant d’acord amb el plantejament del Conseller. Ara bé, molt diferent és com qualificar els mòduls que tot just estaven començant la setmana que es van tancar els centres, alguns dels quals ni tan sols havien començat. No és el mateix tenir ja dos terços dels treballats, avaluats i qualificats que no tenir res de res.

Ara bé, hi ha algunes coses que tinc ben clares:

  • Estem en una situació ideal per aprendre. Aprendre en majúscula. Aprendre coses d'aquelles que realment són importants a la vida, més que la diferència entre la mitjana, la mediana i la moda, per citar quelcom que haurien d'estar aprenent els meus estudiants en aquest moment. 
Una oportunitat per desenvolupar habilitats i competències que, de ben segur, en la presencialitat no treballarien. Ens omplin la boca dient que el que cal es formar als estudiants per a què siguin capaços d'anar-se reinventant al llarg de la vida, que el que ara aprenent, amb molta probabilitat, ja no els serà útil d'aquí uns anys, que han de preparar-se per afrontar un futur incert... Doncs aquí ho tenim. Ens han canviat la vida i ens hem de reinventar, ells i nosaltres. No s'hi val ara llençar la tovallola a les primeres de canvi. I si els nostres alumnes aprenen, hauran d'aprovar!

Imagen de Gerd Altmann de Pixabay

  • I pel que fa a les avaluacions finals, tinc molt clar que cap alumne ni cap alumna que s’hagués tret el GES enguany en condicions normals, ha de perdre un any de la seva vida per culpa del tancament dels centres. Igual que sempre he tingut clar que un alumne que no estigui preparat per afrontar, com a mínim, un Cicle Formatiu de Grau Mig, no pot tenir el títol del GES. Allò del caràcter propedèutic dels ensenyaments que dèiem. 
Com ho hem de fer per a què això sigui així: doncs no ho sé, però si que tinc algunes idees molt clares: cal mantenir el contacte amb aquests estudiants, sigui pel canal que sigui; cal dissenyar activitats que puguin realitzar amb les eines, tecnològiques o no, que tinguin al seu abast; cal potenciar el feed-back personalitzat per a què se sentin acompanyats en tot moment i tinguin molt clar que estan fent bé i que no; cal ajudar-los en tot el que puguem, tot i les nostres limitacions, per tal que vagin realitzant les tasques que els proposem... Si van realitzant les tasques i els hi anem avaluant, al final de tot no serà tant difícil qualificar-los, no?

  • D'altra banda, pel que fa als ensenyaments transprofessionals, llengües estrangeres i informàtica, els estudiants i les estudiants que no estiguin en garanties d’afrontar el nivell superior, no se’ls pot donar el certificat corresponent. I no entro en el tema de tenir assolit el nivell corresponent, que segur que ens portaria novament a parlar del currículum. I entenc que això situaria a la majoria de l’alumnat en la conveniència de repetir el curs. El mateix podria dir dels ensenyaments de Llengua catalana i de Llengua castellana...
Una altra cosa són els escenaris que ens podem trobar de cara al curs que ve, pel que fa a la matrícula: alumnat que davant la por al contagi i/o a que això es repeteixi decideixi quedar-se a casa quan s'obrin les escoles i no matricular-se el curs que ve, amb la consegüent caiguda de la matrícula; l'efecte tap que pot causar que un elevadíssim nombre d'estudiants repeteixi curs i, en conseqüència, que bloquegi les places del cursos en que estan matriculats, impedint l'accés de nous estudiants; augment de les places en la modalitat d'ensenyaments online, en aquells grups que els oferim.... Per no parlar de com i quan farem la matrícula de l'alumnat propi i del de nova incorporació. Però masses incerteses tenim sobre el curs actual per situar-nos ja en el curs vinent.


Imagen de Gerd Altmann de Pixabay


Ara bé, tornem al principi. Aquest curs ens ha sortit defectuós i els alumnes que s'hi van matricular tenen dret a gaudir-lo en bon estat, de principi a fi, com si l'estrenessin per primera vegada. I, en conseqüència, a tots i totes les repetidores, aquests curs 2019-2020 no els hauria de comptabilitzar en allò que estableix la normativa de que "L'alumne que hagi cursat dues vegades el mateix nivell de qualsevol dels ensenyaments de formació d'adults i no l'hagi superat no es pot tornar a matricular novament...". Això també ho tinc clar.

dimecres, d’abril 08, 2020

6a Trobada de centres innovadors de Catalunya

El 22 d'octubre de 2019 vaig tenir la sort de que en Pere Marques em convidés a participar la 6a Trobada de centres innovadors de Catalunya, que va tenir lloc l'Institut Laia l'Arquera de Mataró.

De fet feia temps que en parlàvem de que jo participés en alguna d'aquestes trobades, aportant l'experiència del que fèiem al CFA Palau de Mar i, finalment, a molts mesos vista, em vaig comprometre a estar el 22 d'octubre a Mataró.




Però, a mesura que s'acostava la data i havia de preparar la meva intervenció, em va costar trobar el fil conductor del que volia dir. Una conversa d'aquells dies amb en Pere em va permetre tenir més clar per on havien d'anar les coses.

Recordo a més, una frase que vaig llegir en el bloc de promoció de la jornada que parlava de "pescar idees" i vaig agafar aquest concepte com fil constructor tant de la presentació multimèdia com de la xerrada. De fet això és el que em queda de moltes d'aquestes trobades, idees que d'una manera o d'altre podem acabar aplicant a les nostres aules o al nostre centre. Idees que queden dins nostre, com a petites llavors, i que tard o d'hora acaben germinant i donant fruits.

Per tant, la meva intervenció va consistir en això: en anar llançat idees sobre diferents aspectes tant de la gestió del centre com de les activitats pedagògiques que desenvolupem a les aules. Idees que, tant des de la vessant de professor com la de membre de l'equip directiu, amb els anys he anat valorant com a molt importants.

No en va, en Pere em va demanar que exposes totes aquelles coses que ens havien funcionat i que pensés que podien ser transferibles a d'altres centres de qualsevol nivell educatiu.




Crec, ara que tan proliferen les xarxes educatives, a moltes de les quals els centres de formació de persones adultes tenim vetada la participació, que un dels problemes de moltes d'elles és la segmentació en nivells educatius: primària, secundària, formació professional... Suposo que és normal i és obvi que en determinats aspectes més pedadògics aquesta divisió pot tenir un cert sentit. Ara bé, en d'altres aspectes més relacionats amb la gestió del centre crec que aquesta divisió no aporta gaire, ans el contrari.

De fet al CFA Palau de Mar hem après molt dels centres de formació de persones adultes que hem visitat amb tot el claustre: CEPA Sierra Norte de Torrelaguna, CFA Can Serra de L'Hospitalet de Llobregat, CFA Dolors Paul de Cunit, Centre Públic Malvarrosa de València; però també hem après tant o més d'altres centres que hem visitat d'altres nivells educatius: Escola Sadako, Institut Quatre Cantons, Escola Virolai, l'EOI Drassanes, totes elles de Barcleona, i l'Escola Pia Santa Anna de Mataró.

I tot aquest rotllo per dir que deixo aquí recollits un petit vídeo que vaig fer de la jornada i la presentació que vaig utilitzar en la meva xerrada.

dimarts, d’abril 07, 2020

Més val no pensar-hi

Article publicat al número de Tardor 2018 de la Revista escolar del CFA Palau de Mar:

Quan, ja fa anys, la Sabela va entrar al despatx per demanar-me un article per cloure la revista li vaig dir que ja hi podia comptar. A la Sabela no podia dir-li que no. Ara, ja ha esdevingut una tradició que un article del director de l’escola tanqui la revista.

De vegades, em ve de gust parlar d’alguna cosa en concret, d’altres em costa més trobar el fil; ja sigui perquè no se m’acut res, ja sigui perquè vull parlar de tantes coses, que no sé amb quina quedar-me. En aquesta ocasió estic a mig camí entre les dues coses.

Podria parlar del món en què vivim, a les portes d’una quarta revolució industrial que ho fotrà tot enlaire —diuen els experts— amb d’altres paraules, és clar, enduent-se per endavant milions de llocs de treball, i a les portes de la tercera fase de la crisi econòmica que estem patint des de 2008. No sé pas com ens en sortirem de tot això perquè si hem de confiar en el sistema polític, malament anem.


Imatge de Fotero a Flickr
L’ultradreta misògina, homòfona i fascista va guanyant terreny arreu: Trump als EUA, Bolsonaro a Brasil, l’Alba Daurada a Grècia, la Lliga Nord a Itàlia, el Front National a França, Alternativa per Alemanya a Alemanya i per aquí ja sabeu... Més val no pensar-hi.

Podria mirar cap a l’Estat Espanyol, però..., de debò cal? De què hauria de parlar? D’una monarquia que fa aigües per tot arreu, amb un rei emèrit al qual encara li estem pagant el silenci de les seves examants, segons s’ha publicat —ei, que no ho dic jo!— i les que parlen, quan ho fan, és per embolicar-lo en tèrbols negocis al marge de la llei? O de l’exduc de Palma, a la garjola per haver fet i desfet amb els diners de tots els ciutadans? Més val no pensar-hi.

Potser millor parlar d’un sistema polític dominat per alguns partits polítics corruptes fins al moll de l’ós —ho diu alguna sentència judicial, ara bé, no em busqueu les pessigolles. Clar que si a Europa diuen que la justícia espanyola no és justa, ni d’això ens em podríem refiar. Per no parlar de les filtracions de converses d’excomisaris, també a la garjola, que posen de manifest la baixesa moral d’alguns dels qui mouen els fils de l’Estat. Sí, ja sabeu, els qui evadeixen impostos, els qui s’enriqueixen amb tèrbols negocis, els qui elaboren informes falsos per enfonsar als seus contrincants polítics o els qui se’n van amb jovenetes quan estan de viatge per l’estranger... Més val no pensar-hi.

I parlant de justícia, podria parlar de la judicialització del procés... Però aleshores hauria de parlar dels representants del poble reclusos. Noteu que estic esquivant dir polítics presos o presos polítics, ja que si ho faig encara em podria veure davant del jutge acusat d’adoctrinament. I d’això en deuen saber una estona, hereus com són d’un règim en què a escola ens feia cantar allò de:

«De Isabel y Fernando
el espíritu impera
moriremos besando
la sagrada bandera».

Ja us podeu imaginar quina bandera, oi? Però, ep, això és patriotisme, no nacionalisme. Que ja sabeu que el nacionalisme és excloent, supremacista, racista, i no sé quantes coses més. El patriotisme és una altra cosa, molt més noble, és clar.


Domini públic -  Font: Wikimedia commons

Sort en teníem d’un profe que també ens ensenyava cançons de l’altre bàndol:

«Pero nada pueden bombas,
rumba la rumba la rumba la.
Pero nada pueden bombas,
rumba la rumba la rumba la,
donde sobra corazón.
Ay, Carmela! Ay, Carmela!»

No m’explico per què el van fer fora... Més val no pensar-hi.

No, no parlaré de res de tot això. Diria que ara això no toca, si és que no em semblés de mal gust dir-ho. Perquè parlem d’«allà», però déu-n’hi-do el que tenim «aquí»! Ni tan sols se’ls cau la cara de vergonya de reconèixer que "Estàvem jugant al pòquer i anàvem de farol". Un farol que va dur a centenars de ciutadans als centres mèdics a guarir-se de les ferides causades per la descarnada i intolerable repressió de les porres. Unes ferides que ens estarem llepant durant molt i molt de temps. Més val no pensar-hi.

Potser millor parlar d’educació... Si? Voleu dir? Perquè..., de què hem de parlar? D’un sistema educatiu que genera una taxa de fracàs escolar de les més altes d’Europa i unes taxes d’atur juvenil del tot inassolibles? Què n’hem de fer el nostre jovent, presoner d’un sistema educatiu que ni els agrada ni els dona respostes per assumir els reptes de la societat d’avui? Què ens esperàvem, si ja estàvem malament i la inversió pública e educació no para de minvar?

Per no parlar dels «mena», ja sabeu, els «menors no acompanyats». Si fóssim tan bons a buscar-los-hi un lloc digne per a dormir, com en buscar noms a les coses, potser no hauríem de passar la vergonya, com a societat, de veure’ls ajaguts en jaços per terra de les comissàries dels Mossos. Més val no pensar-hi.

Imatge de sippakorn yamkasikorn en Pixabay


Decididament, millor parlar de l’escola, del nostre centre, com faig habitualment. El curs passat vam esdevenir el centre més gran de la ciutat de Barcelona, pel que fa al nombre d’estudiants, i les enquestes de satisfacció de l’alumnat, any rere any, no paren de millorar. Sens dubte aquest és el millor estímul que podem rebre l’equip docent per tirar endavant amb tots els entrebancs que trobem pel camí.

Un centre que, d’altra banda, enguany ha hagut de reduir la seva oferta formativa en 50 places, atès que hem hagut de tancar dos grups per falta de recursos, cosa que no fa més que allargar el nombre de persones que, curs rere curs, es queden sense plaça per a seguir els seus estudis.

Ahir, sense anar més lluny, llegia que Catalunya és la comunitat de l’estat espanyol on un menor nombre de persones de 25 a 64 participen en activitats de formació, amb un 7,7 % de la població, molt lluny del País Basc, amb un 13,2 %. De ben segur que deixant a la gent que vol formar-se sense plaça no és el millor camí per a revertir la situació. Més val no pensar-hi.

Però tornem al CFA Palau de Mar, un centre que des de 2003, any en què vàrem ser foragitats de l’edifici que ens dona nom, ha ocupat diferents edificis, tots ells de forma provisional i amb unes limitacions d’espais que haurien de fer posar vermell a més d’un i a més d’una. Ja sé que és difícil trobar un espai adient per a un centre de formació a les persones adultes a l’Eixample.


Imatge de Jose Maria Miñarro Vivancos de Flickr. Llicència: CC BY 2.0


No deu ser fàcil quan van passant els anys i els gestors de les administracions que ho han de solucionar no ho fan i tot continua igual (o pitjor).

Ja ho entenc que no ha de ser fàcil, però si són on són ha de ser per alguna cosa. Recordo un company de feina, abans que comencés a exercir de profe, que quan fèiem alguna cosa malament ens deia «Manolete, si no sabes torear, pa' que te metes». Doncs això..., per què? Per a fer les coses fàcils, ja tenim a la portera d’en Núñez. Després de tot plegat..., més val no pensar-hi.

Segurament hauria d’haver escrit aquest article un dia en què estigués més optimista, o senzillament hauria d’haver dit que no. Però a en Josep Maria, com abans a la Montserrat, a en Javi i a la Sabela, no podia dir-los que no.

dimecres, d’abril 01, 2020

Collita de vídeos del segon trimestre del curs 2019-2020

Aprofitant la inèrcia de la sèrie de post "La docència en temps de Coronavirus" i el confinament que, vulguis o no, fa que estiguis més temps a casa (ja ho tenen això els confinaments) intentaré anar ampliant els post amb que intento posar una mica d'ordre en el meu caòtic canal de YouTube. I justament, començant pel final, ho faig amb el trimestre que acaba de finalitzar, el segon del curs 2019-2020, és a dir entre gener i març del 2020.

El trimestre va quedar partit pel tancament dels centres educatius i el posterior confinament de la població a causa de la COVID-19. Això va fer que hagués de fer alguns vídeos que d'altra manera no hagués fet, com ara alguns videomissatges per traslladar els cursos de GES i de COMPETIC 3 semipresencial a la virtualitat i una sèrie de vídeos, tant adreçats al professorat del centre com a l'alumnat, sobre diferents aspectes del funcionament del Moodle, que em semblaven especialment útils en aquests moments. A més també hi ha alguns videotutorials que vaig fer per preparar el projecte d'avaluació de la competència C7 Tractament de les dades de COMPETIC 3, entre d'altres. A més dels habituals vídeos de presentació de les tasques setmanals dels cursos de COMPETIC 2 i COMPETIC 3 a distància.


Aquí estan:

Activitats del CFA Palau de Mar
COMPETIC 2 a distància

Moodle
___________________
Altres post de la sèrie 

diumenge, de març 29, 2020

La docència en temps de Coronavirus (IV)

Dijous va fer dues setmanes que vàrem tancar l'escola. Segons la previsió inicial, aquesta setmana ja hauríem d'estar tots i totes a les aules i les dues setmanes de "vacances" haguessin estat un anomalia en el curs i poca cosa més. "Aquesta mesura té prevista una durada inicial de 14 dies, fins el dia 27 de març inclòs" deia el comunicat que vàrem rebre. Però tot plegat serà molt més que això. La cosa va bastant més en serio.

Passat el trasbals inicial i les primeres decisions per tirar endavant aquests dies, ara cal preparar l'escola per a fer front a una situació que es perllongarà en el temps ves a sabes fins quan. De fet les directrius del Departament d'Educació també han anat mutant, com el maleït virus. Des de les instruccions inicials al professorat de restar a casa aprofitant el temps per formar-se; passant a les directrius de que les activitats que els centres posaven a l'alumnat, saltant-se el criteri del Departament, no fossin qualificables; acabant, per ara, al pla d'acció dels centres educatius en línia, que s'haurà d'anar concretant en els propers dies.

Vivim al dia, amb noves informacions gairebé cada jornada que van insinuant-nos cap a on hem d'anar orientant les actuacions, però amb poques certeses reals. De ben segur que algunes coses les poguéssim haver fet millor tots plegats, però som on som i tots i totes hem d'anar conscienciant-nos de la realitat que tenim, de la situació de les escoles, de la capacitat d'adaptació del professorat i de la resposta de l'alumnat.


Imatge de Arek Socha de Pixabay 


A tots plegats ens han fet fora de la nostra zona de confort. Recordo que en el famós vídeo sobre el tema hi ha un moment que diu que quan les coses van mal dades sempre podem tornar a la nostra zona de confort... Doncs no! No hi podem tornar i ves a saber quant temps passarà fins que hi puguem tornar, ni que ens hi trobarem quan hi tornem... Estem a la intempèrie i no es podem aixoplugar. Farem el que podrem, però de ben segur que tots i totes n'aprendrem molt.

Al CFA Palau de Mar ens hem organitzant el millor que pogut aquests dies i, ara per ara, tenim el 100% dels cursos actius a través del Moodle de centre, tot i que amb diferent nivell d'activitat en funció de l'autonomia, de la disponibilitat de l'alumnat i de la disponibilitat del professorat. El maleït virus també ha volgut treure el nas pel nostre centre.

Com ja vaig dir en el primer article d'aquesta sèrie, si l'Àgora, el servei de Moodle del Departament d'Educació on tenim la nostra Aula virtual, aguanta, podem estar molt tranquils.

Tots els cursos en funcionament, tot i que el nivell de seguiment per part de l'alumnat és molt divers. Segurament el que ens trobem en aquests moments és un reflex del que hem estat fent amb l'alumnat al llarg del curs. I en això hi intervenen molts factors.

Alguns grups estan molt actius i van seguint força bé les feines que els anem posant, però en d'altres costa més. I segurament, en el fons, tot és un problema d'inèrcia... Les inèrcies costem molt de trencar, en positiu i en negatiu.... Els estudiants que estan acostumats a entrar regularment a l'aula virtual i a fer les activitats ho seguiran fent, majoritàriament, i els que no, doncs costarà que ho facin...

Cada grup té unes peculiaritats específiques, pel que fa a la matèria, a la competència digital de l'alumnat, a la seva autonomia, a l'estil docent del professor o professora, a les seves competència digital docent, a les seves creences... Tot això determina una forma d'utilitzar l'Aula virtual i unes inèrcies que ara cal potenciar o mirar de canviar... en funció de l'ús que se li donés amb anterioritat.


Imatge de Werner Weisser de Pixabay

Recordo que quan m'estava formant amb l'Olga Esteve per fer de formador en Pràctica reflexiva ens deia que quan proposàvem una activitat a un professor o professora i ens comentava que això el seu alumnat no ho faria, en realitat el que ens estaven dient que això no anava amb ell (o amb ella).

Cada docent tenim una forma de fer. "Cada maestrillo tiene su librillo", diuen. Això va en la forma de ser i d'entendre la docència de cada un i cada una de nosaltres, i això, per se, no ha de ser ni bo ni dolent. Però justament això també dificulta, en aquests moments, donar unes pautes generals per tal d'afrontar aquesta època de docència confinada.

El que tinc clar, com també deia en els articles anteriors, és que ara per ara no podem transformar-ho tot i fer coses en les que no creguem (com a profes) i fer fer als estudiants coses que no han fet mai. Hem de dissenyar tasques que siguin el més semblant possibles al que han estat fent fins ara.

No podem posar-nos a fer materials didàctics com si no hi hagués demà. Hem d'adaptar-nos al que tenim o al que trobem i no al revés. Com ja he comentat anterior, gairebé fins a fer-me pesat, a la formació de persones adultes, pel que fa al GES, tenim la gran sort de tenir uns materials com els del Graduï's, en vídeo i en pdf, que ens han anat genial en ocasions anteriors, quan havíem de sortir d'una situació en què necessitàvem uns recursos didàctics de forma ràpida, i que encara avui s'estan utilitzant en centres d'adults i en d'altres nivells educatius... Poden ser una molt bona base i estan pensats per fer estudis a distància.... Què més volem.

Però, encara cal tenir en compte altres factors. Sovint parlo de la importància del objectius dels estudiants en matricular-se en un centre de formació de persones adultes. El CFA Palau de Mar és un centre on molts estudiants hi acudeixen pel plaer d'estudiar.


Imatge de Dariusz Sankowski de Pixabay

Ja sabeu..., l'efecte Mateu, que en paraules de la Viquipèdia és el "fenomen pel qual els adults que tenen els més elevats nivells d'educació primària són més propensos a continuar amb els seus processos de formació i aprenentatge, mentre que aquells amb els més baixos nivells d'educació primària tenen una menor tendència a continuar amb estudis reglats superiors."

Poc és, en el nostre centre, l'alumnat que té una necessitat vital de certificar els seus estudis. D'altra banda tenim persones molt grans matriculada a l'escola i sabem, per missatges que ens han fet arribar, que alguns i algunes, sobretot algunes, estan molt espantades. Desconec si aquesta part de l'alumnat estarà en condicions de tirar el curs endavant.

Imagino que a alguns i algunes d'elles, ara per ara, els hi deu importar poc, molt poc o gens els exercicis d'informàtica, de català o de ves a saber què. A d'altres potser els servirà de vàlvula d'escapament, de distracció, per a no pensar en una altra cosa... Hem de ser conscients de tot això i ho hem de respectar.

De fet, un cop acabat aquest post i en la fase de revisió m'ha sorprès agradablement veure aquest tuit.



Si acabem obrim algun dia en el que resta de curs, caldrà veure quants ens retrobem a les aules i quants hauran aprofitat aquesta aturada forçosa per llençar la tovallola. En qualsevol cas, cal empatitzar amb ells i els grans o petits drames personals o familiars que puguin estar vivint.

Un altre col·lectiu mot diferent són els nois i les noies del GES. Tenia clar, i crec que ho teníem tots i totes al claustre, que els hauríem de perseguir... Tot allò de fer tutorials per enviar-los missatges a través de l'Aula virtual estava molt bé, però si ja costa que facin les coses quan els tens a classe, quan tens la sort de que apareixen el centre, ja em direu... Se'ls hauria de perseguir, i ho podíem fer-ho o no. I ho vam fer.

Per sort teníem tres eines que van resultar fonamentals, el Moodle i el rastre que hi deixen els i les estudiants quan s'hi connecten i s'hi passegen, el mòbil del centre que vaig tenir la pensada d'agafar abans de tancar i el Saga, el programa de gestió acadèmica del Departament d'Educació, amb els llistats amb telèfons. Un altra cop cal destacar  la importància de tenir la informació en el núvol, cal tenir-ho en compte.

Va costar, però ho vàrem aconseguir. Vàrem poder contactar amb tots i totes, d'una manera o d'altre, per telèfon o per missatges de WhatsApp, correu electrònic, missatgeria interna... directament o a través de terceres persones... Els teníem tots i totes localitzades... i, aparentment en marxa.

Però cal ser conscients que tampoc ho estant passant bé i que les seves opcions d'accés a determinats recursos són molt limitades, en alguns casos. No podem pressuposar que tenen connexió a Internet, ni ordinador, ni impressora, ni escàner... però gairebé tots i totes tenen mòbil (tot i que enguany ens hem trobat, per primera vegada en molts anys, amb un cas d'una persona jove que no entenia (recordeu, estem parlant de majors de 16 anys...).

Imatge de FelixMittermeier de Pixabay 
Tenen mòbil i, per tant, tenen una càmera de fotos, una càmera de vídeo, un enregistrador d'àudio, una porta d'accés a l'Aula virtual per a treballar en línia, un accés a una quantitat ingent d'informació (amb el permís de les dades)... Us sembla poc? us imagineu la quantitat d'activitats que podem dissenyar per a fer amb aquestes eines...?

Segurament d'aquí uns mesos o anys tornarem a tenir l'enèsima discussió de si mòbils si o mòbils no a les escoles i si tal o qual país o comunitat autònoma ha prohibit el mòbil en els centres educatius. Mentrestant, beneït sigui el mòbil i les opcions que ens dona en aquest moment.

No cal perdre el cap i utilitzar eines que ni nosaltres ni els nostres alumnes saben fer anar. Amb un boli un paper i un mòbil per a fer-li una foto i enviar-la al professor és poden dissenyar magnífiques activitats... Amb això ja n'hi ha prou!

dilluns, de març 23, 2020

La docència en temps de coronavirus (III)

Després del trasbals inicial del tancament del centre, una de les coses que més em preocupava era la resposta que havíem de donar a l’alumnat.

Tot just dijous al migdia, poc després d’haver decidit tancar l’aula d’autoformació del centre com a mesura preventiva, ens vàrem assabentar del tancament total dels centres educatius a partir de l’endemà mateix. Això va fer que els estudiants de la majoria de grups no es poguéssim veure's amb els seus tutors o tutores un cop presa la decisió i, en conseqüència, no se’ls pogués donar instruccions al respecte de que fer a partir d’aquell moment.

Comunicar el tancament del centre a l’alumnat no era problema. Els mitjans de comunicació ja estaven fent la feina per nosaltres… Per tant només calia, gairebé de forma rutinària, com quan tenim una notícia important per comunicar, anunciar-ho a la pàgina web, enviar un missatge a les xarxes socials del centre (Twitter, Instragram i Telegram) i, en aquest cas de forma excepcional, penjar la informació a la porta d’accés del centre, per si algun despistat o despistada s’hi acostava amb la intenció de fer classe.


Imatge de Andrew Martin a Pixabay

El problema venia després: què fer a partir d’aquell moment i com comunicar-ho a l’alumnat.

Per sort la comunicació entre el professorat no havia de ser un problema i no ho va ser. Al centre disposem d’un espai de comunicació asincrònica, un curs al Moodle en format de Fòrum social, que funciona la mar de bé. Ja se saps que els éssers humans som animals de costum i la costum de mirar diàriament aquest fòrum està força arrelada en el professorat del centre.

Més problemàtic era establir unes directrius clares per al professorat i com arribar l’alumnat. Després de donar-li voltes, diumenge al matí vaig decidir enviar un missatge a la resta de professorat.

Pel que a fa a les directrius de com seguir amb les activitats del curs tenia molt clar que no havíem de perdre el cap, en la línia del que he argumentat en les dues primeres parts d’aquest article.  Heus aquí alguns fragments del missatge que vaig enviar al claustre:
"Hi ha cursos que fàcilment poden passar a ser cursos en línia. Per exemple els de COMPETIC 2 i 3 semipresencial utilitzen pràcticament el mateix curs de Moodle que els de distància."
També era relativament senzill convertir en cursos a distància alguns mòduls del GES, especialment aquells que imparteixo en la modalitat de Flipped Classroom. En ells els alumnes ja estan habituats a treballar de forma molt autònoma i els cursos del Moodle disposen de tots els elements necessaris per a seguir-los: plans de treball, recursos educatius, rúbriques d’avaluació… Òbviament no era el cas de la majoria de mòduls del GES
"En d'altres del GES també podríem transformar-los donant-los materials adequats. Recordeu que per aquests cursos tenim uns materials magnífics, en format vídeo i en pdf, els quaderns de treball.

Un parell d'eines que van genial per a gestionar-los són EdPuzzle (requereix una estona per saber com funciona) tot i que els nois i noies del GES ja els han utilitzat durant el primer trimestre i Pdf SAM (permet tallar pdf, unir-ne diferents parts, etc).

Aquí us deixo un videotutorial de la @rosaliarte que explica com utilitzar l'EdPuzzle


També tinc un videotutorial que explica com accedir als vídeos d'EdPuzzle que us pot ser útil:


Si finalment us decidiu a utilitzar EdPuzzle, us aconsello que pengeu aquest darrer vídeo en el curs corresponent del curs.

Altres cursos són més difícils de convertir en cursos en línia. En aquests senzillament us recomano que pengeu materials "extra" (activitats, vídeos, listenings, altres recursos...) per a què l'alumnat reforci el que ha anat treballant a l'aula.
Igualment vaig preparar un videotutorial per a què els estudiants que ho volguessin poguessin introduir el seu correu electrònic al perfil de l'Aula Virtual.




Però com deia abans, el que més em preocupava era com arribar als estudiants. Des de setembre al centre tenim un canal de Telegram. Tot i que el vàrem posar en marxa més per curiositat que per una altra cosa, ràpidament ens vàrem adonar del seu potencial i el vàrem obrir a tot l’alumnat

"Ara per ara tenim dues línies de comunicació més o menys directa amb els estudiants: el canal de Telegram i la missatgeria interna de l'aula.

En el canal de Telegram tenim 190 alumnes de diferents cursos, i la xifra va augmentant. Per tant, no hi són tots i estan barrejats, tot i que molts dels qui no hi són reben la informació de companys i companyes per Whatsapp o trucant-se per telèfon. És a dir que amb el Telegram arribem a més alumnes que aquests 190.

El canal de comunicació amb l'alumnat més directe i que arriba a tothom és la missatgeria interna del Moodle. (...). Aquesta via és molt útil i és la que hauríem d'utilitzar preferentment, a no ser que tingueu un fòrum d'Avisos i notícies activat en el curs i que l'useu habitualment."
Justament enguany, el professorat del CFA Palau de Mar estem fent un curs de formació interna de centre i en una de les darreres sessions havíem estat parlant de com enviar missatges de forma massiva a tots els estudiants d’un grup, no obstant per reforçar-ho vaig decidir fer un minivideotutorial adreçat al professorat per recordar-ho.




El que no tenia tant clar és que tot l’alumnat sabés com funciona aquest servei de missatgeria, per la qual cosa vaig decidir fer un segon videotutorial que caldria fer arribar als estudiants per tantes vies com fos possible:
  • "Penjar-lo a la pàgina web
  • Penjar-lo al canal del Telegram
  • Penjar-lo en un lloc visible de tots els cursos de Moodle que estiguin en marxa, excepte e aquells en que el professor o professor ja utilitzeu habitualment la missatgeria interna i, en conseqüència, l’alumnat ja sap com funciona."
I per acabar, unes darreres directrius:
"En els cursos en línia, s'aconsella que el professorat no abandoni l'aula i hi estigui present regularment, encara que l'alumnat tingui treball a fer. En aquest sentit es recomana enviar un parell de missatges a la setmana. Crec que pot ser una bona orientació. Els podeu aprofitar per comunicar les novetats de l'aula, per recordar els canals de comunicació amb vosaltres, per donar ànims, per anticipar-vos a resoldre dubtes....

De totes maneres si creieu que alguna informació que pengeu a la missatgeria interna d'un curs és prou important, envieu-me a mi el missatge i també el penjaré al Telegram."
Continuarà...

dissabte, de març 21, 2020

La docència en temps de coronavirus (II)

Accés a la primera part

Li tinc massa respecte a l’aprenentatge virtual com per pretendre traslladar la formació presencial a la formació virtual de la nit al dia. I veig que no sóc l’únic.


Un servidor s’ha criat, pel que fa a la formació en línia, en el si de la UOC on ja porto uns quants anys fent de professor col·laborador. Una universitat amb un model pedagògic en el que la figura del docent ha estat expulsat de la ruta de transmissió del contingut a l’estudiant, qui interacciona amb els recursos educatius per construir el coneixement a partir dels projectes que ha de desenvolupar, jugant un determinat rol similar al que es pot trobar a la vida real, realitzant tasques, resolent els problemes que li van sorgint, superant entrebancs i aprenent de les errades. Lluny d'aquell acudit que corre per internet on en una entrevista de feina li demanem al candidat que sap fer i ell contesta "Aprovar exàmens..."

En aquest enllaç podeu veure una imatge que representa aquest model. Un model on mai he trobat a faltar les videoconferències tant presents en altres propostes en línia que conec bé i que acostumen a acabar en exàmens memorístics, tot i predicar justament tot el contrari. Un model, el de la UOC, on he tingut un contacte molt proper amb l’alumnat, molt més del que vaig tenir mai amb la gran majoria del professorat quan jo era alumne d’una universitat presencial.

I que consti que no tinc res en contra de l’ús educatiu dels vídeos i de l'streaming. Seria del tot incongruent amb tenir diversos centenars, camí del miler, de vídeos educatius en el meu canal de YouTube i ser un ferm defensor de la Flipped classroom.


Font: Pexels

Crec molt en la figura del professor i crec que ha d’estar molt present a l’aula. I justament el vídeo és una magnífica manera de fer-ho. De fet és una magnífica eina per fer un munt de coses, però no per a què el professors l’utilitzi per a fer una classe magistral on line.

Us ha passat mai trobar-vos taral·lejant una cançó que fa anys i panys que no escolteu, tots just minuts abans de que un locutor li doni per punxar-la a la ràdio. Quelcom sembla m’ha passat amb l’article que estic llegint. Fa uns dies, abans que es comencés a parlar del tancament dels centres, vaig trobar traspaperat un article esgrogueït, amb anotacions i fragments ressaltats amb un marcador que s’havia anat esborrant amb el temps, amb les vores rosegades: “El papel del tutor en el aprendizaje virtual” d’en Javier Martínez Aldanondo del 2004.

El vaig començar a llegir i vaig quedar molt sorprès. No recordava l’article, però recordava algunes frases, gairebé literalment, i algunes idees que he anat utilitzant diverses vegades al llarg del temps. Suposo que va ser un article que em va marcar profundament en el seu moment

Les seves reflexions són ideals per il·lustrar quin ha de el paper del profe en la formació a distància, que de fet hauria de ser el mateix en qualsevol altre tipus de formació. Segons Martínez Aldanondo:
la primera tarea fundamental de cualquier profesor es ofrecer feed-back adecuado. Es decir, entregar al alumno información pertinente sobre lo que está haciendo de manera que le permita entenderlo e incorporarlo (integrarlo en su cuerpo) como parte de su experiencia personal y vital.”
En la mateixa línia, la recomanació d’en Ramon a un professor en situació actual és:
Céntrate en el feedback: (esto debería ser siempre pero) lo más importante, a mi modo de ver, durante estos días va a ser el retorno del trabajo propuesto. No tiene sentido poner mil tareas de las que no vas a sacar ningún provecho (ni tú, ni sobre todo tu alumnado). Prueba a pensar actividades que aporten aprendizaje y a las que puedas dar un retorno coherente y con sentido.
De fet, al CFA Palau de Mar vàrem arribar a la formació semipresencial i a la formació a distància a través de la Flipped Classroom, en un procés que va començar el 2014 i que encara estem polint. Ja fa més de 5 anys.




En això ha ajudar que els recursos educatius, el rol dels estudiants i el paper del professorat sigui molt similar en aquestes tres modalitats d’aprenentatge (Flipped, semipresencialitat i distància).

Aaron Sams, un dels pares de la Flipped classroom diu que la funció del professor a l’aula és la de passejar-se amb les mans a les butxaques… Passejar-se, no estar assegut a la seva taula fent feina, ni mirant per la finestra, sinó passejar-se entre l’alumnat. Observar, estar atén al que fan i al que no fan, estar a la seva disposició quan tenen dubtes, intervenir quan cal i deixar-los fer quan no cal...

Com deia, això és el que he conegut i el que he après a la UOC, en un model pedagògic on, com es pot llegir en l'enllaç que us he deixat abans:
Els docents i els tutors s'encarreguen de fer el seguiment dels estudiants i donar-los suport en la planificació del seu procés formatiu, en la resolució d'activitats, en l'avaluació i en la presa de decisions. A la vegada, és a través de l'acompanyament dels professors que l'estudiant rep un tracte personalitzat, gaudeix d'una orientació permanent al llarg del seu recorregut acadèmic i estableix vincles de relació i de proximitat amb la comunitat educativa.
Pot semblar pura xerrameca, però és així i així ho valoren i agraeixen els estudiants.


Imatge by Gerd Altmann de Pixabay
De fet, per a ser sincers, en Martínez Aldanondo en el seu article estableix un altre aspecte fonamental de la tasca del professorat:
Gestionar persones (y, como hemos destacado, ofrecerles feed-back pertinente y permanente), pero sobre todo gestionar relaciones entre personas” I això inclou molt àmbits: el treball en equip, l’aprenentatge entre iguals, detectar estats d’ànims, angoixes, interessos, necessitats. Avançar-nos a les situacions per a generar confiança, interès, motivació…"
Aspectes tots ells que en la presencialitat, a l’escola, tenim molt en compte, però que no he sabut traslladar als cursos a distància que oferim, més allà de la interacció que estableixen els estudiants en el fòrum de dubtes i els missatges que ens intercanviem via correu electrònic. Aspectes que a la UOC treballem a fons, però que en la formació de persones adultes, pel currículum dels ensenyaments i per la seva tipologia, no he sabut implementar.

No, no és fàcil, la tasca del docent virtual. Si com diu en @tonisolano, després de molts i molts encara costa gestionar un curs virtual, com podem pretendre posar-nos a fer-ho d’un dia per l’altre. Però això (i molts més) pel que fa a la tasca del professorat. A més caldria de parlar dels recursos d’aprenentatge, de les eines digitals i de l’alumnat… sobretot de l’alumnat!

I, és que com diu en @maprats, en una entrevista on títol ja es prou aclaridor: "Pretendre fer online el que fas presencialment és un error":
"Ras i curt, això ens ha agafat a tots per sorpresa, amb la incertesa i la improvisació. No hem sigut preparats per a això. Estem preparats per fer un ensenyament virtual preparat i dissenyat, però hem hagut de resoldre-ho de manera ràpida i amb tota la bona voluntat de persones que s’hi han deixat la pell."

divendres, de març 20, 2020

La docència en temps de coronavirus

Dimarts, quan vaig començar a escriure aquest post portava uns dies de bogeria. Des de que l’escola va tancar divendres passat per culpa del maleït coronavirus, em vaig passar hores i hores davant de l’ordinador. Moltes més que si hagués anat al centre a fer classes com una setmana qualsevol: Prendre decisions via Whatsapp, gairebé en temps real, amb la resta de l’equip directiu; coordinar al professorat per tal d’establir una línia d’actuació comuna per a tots els cursos; potenciar els canals de comunicació entre el professorat i l’alumnat; transformar un curs de COMPETIC 3 semipresencial en un curs a distància, si més no temporalment; i, a sobre, com estava previst, obrir un curs de COMPETIC 3 a distància, que en realitat en són quatre, ja que aquestes són el número de competències que oferirem aquest tercer trimestre en la modalitat “en línia”... Tot plegat una feinada.

Però el dimarts ho tenia tot en marxa, tret d’un mòdul de GES que vam acabar d’enllestir al dia següent. I amb aquesta feinada no em plantejava escriure res, però un tuit que vaig veure abans de sopar em va portar al bloc d’en @ManelTrenchs i, havent sopat, mentre rentava els plats, el meu caparró no parava de donar-hi voltes.


Tot i la feinada d’aquests dies no he deixat de tenir un ull al Twitter i, sincerament he al·lucinat bastant amb determinats tuits que he anat veient. I crec que no sóc l’únic…

De fet, penso que algunes de les coses que s’han anat publicant responen més a decisions farcides de bona voluntat però sense una base sòlida o directament a un postureig en busca d'un màrqueting mal entès, que a mesures eficients per tal d’afrontar aquests moments de tancament d’escoles i instituts.

Per què com diu en Manel:
M’escriuen molts col·legues que, enmig d’aquesta crisi, se senten desbordats, amb una gran sensació de pèrdua de control. Els ajudo tant com puc. Però em sap greu dir-los que si no han incorporat les eines digitals amb temps, i com un hàbit, difícilment les podrán implementar ara, de cop. En definitiva, les competències digitals són hàbits. (...) És important i molt més eficaç el “despacito”, i crear uns bons hàbits des de principi de curs, que no pas pretendre que de cop i volta siguin uns experts perquè ens ho demana la urgència del moment.

I justament quan he acabat de fer els plats, he vist que en @monparaiso m’havia etiquetat en  una foto del Twitter.



El post d’en Ramon, en alguns aspectes, va en un línia molt similar, tot i que amb el seu sentit de l’humor i la seva acidesa característica:
Si no has hecho una videoconferencia en tu puta vida, no tocas el proyector y el PC del aula ni con un palo y crees que sites es una nueva serie de Netflix, ¿qué pretendes hacer estos días? Relájate. Si tienes tiempo aprovecha para formarte (...) pero olvídate de usar estos recursos tecnológicos para trabajar con tu alumnado durante estos días.

En serio, ¿ens creiem que de la nit al dia podem transformar un centre educatiu presencial en un centre 100% online? Podem posar al professorat a fer classes per videoconferència, sense una planificació i una reflexió prèvia, sense un coneixement profund de les eines telemàtiques... I, és més, ¿té sentit posar al professorat a fer classes online a través de Houngout, posem per cas?

Sincerament, com diu en Manel, com a profe estic tranquil… Però és que com a director, també ho estic. Tenim canals de comunicació asincrònic entre el professorat que utilitzem a diari (i no amb poca activitat), canals de comunicació amb l’alumnat que funcionen prou bé i tots els cursos presencials que impartim al centre tenen el corresponent curs de suport al Moodle. No cal dir-ho dels cursos semipresencials o dels cursos a distància… En definitiva, tenim al 100% del professorat i de l’alumnat utilitzant el Moodle de forma més o menys habitual.


Imatge de Prashant Gautam de Pixabay


No parlaré aquí de com ens hem organitzat al nostre centre, en tot cas, ho deixaré per un altre post, però en cap cas m’ha passat pel cap fer videoconferències entre el professorat, ni molt menys amb l’alumnat. Ni tan sols portar la docència de determinats cursos a la virtualitat. Ni ens cal, ni estem preparats, ni seria el més apropiat en aquest moment. Una altra cosa és que la cosa s’allargués en excés, que aleshores ja veuríem com venen les coses.

Fa relativament poc temps vaig llegir un article antic d’en @cristobalsuarez en el que justament parlant de l’educació virtual deia:
La pedagogía, (...) se encarga de una amplia gama de interrogantes con las que busca plantear y dar sentido a la acción educativa. (...) Por ello, las inquietudes pedagógicas son amplias, van desde las preguntas por el sentido de la educación, para qué; el contexto educativo, dónde; los agentes educacionales, con quién; los contenidos educativos, què; los materiales que los soportan, con qué; las secuencias de aprendizaje, cuándo; las metodología didáctica (...), cómo y la pregunta sobre la evaluación. (...) 
La hipótesis de trabajo es que la construcción de este lenguaje pedagógico sobre la educación en los márgenes virtuales no consiste en trasladar o traducir la pedagogía actual y aplicarla al mundo virtual.

Podem fer-nos totes aquestes preguntes i buscar respostes d’un dia per l’altre? Tot plegat massa feina. Impossible d'assumir a curt termini.

Que hem de fer, doncs? Com diu en Ramon:
Haz lo que acostumbras a hacer: llevas, como mínimo, dos trimestres trabajando con tu alumnado de una determinada manera, usando unos determinados recursos y con una determinada dinámica. Pues chico, no sé, lo mismo tiene sentido intentar no cambiar demasiado. Aprovecha los recursos que tengáis entre manos y no experimentes a lo loco. Envía un mail con instrucciones claras y precisas y listo.

(Continuarà...)