dissabte, de març 21, 2020

La docència en temps de coronavirus (II)

Accés a la primera part

Li tinc massa respecte a l’aprenentatge virtual com per pretendre traslladar la formació presencial a la formació virtual de la nit al dia. I veig que no sóc l’únic.


Un servidor s’ha criat, pel que fa a la formació en línia, en el si de la UOC on ja porto uns quants anys fent de professor col·laborador. Una universitat amb un model pedagògic en el que la figura del docent ha estat expulsat de la ruta de transmissió del contingut a l’estudiant, qui interacciona amb els recursos educatius per construir el coneixement a partir dels projectes que ha de desenvolupar, jugant un determinat rol similar al que es pot trobar a la vida real, realitzant tasques, resolent els problemes que li van sorgint, superant entrebancs i aprenent de les errades. Lluny d'aquell acudit que corre per internet on en una entrevista de feina li demanem al candidat que sap fer i ell contesta "Aprovar exàmens..."

En aquest enllaç podeu veure una imatge que representa aquest model. Un model on mai he trobat a faltar les videoconferències tant presents en altres propostes en línia que conec bé i que acostumen a acabar en exàmens memorístics, tot i predicar justament tot el contrari. Un model, el de la UOC, on he tingut un contacte molt proper amb l’alumnat, molt més del que vaig tenir mai amb la gran majoria del professorat quan jo era alumne d’una universitat presencial.

I que consti que no tinc res en contra de l’ús educatiu dels vídeos i de l'streaming. Seria del tot incongruent amb tenir diversos centenars, camí del miler, de vídeos educatius en el meu canal de YouTube i ser un ferm defensor de la Flipped classroom.


Font: Pexels

Crec molt en la figura del professor i crec que ha d’estar molt present a l’aula. I justament el vídeo és una magnífica manera de fer-ho. De fet és una magnífica eina per fer un munt de coses, però no per a què el professors l’utilitzi per a fer una classe magistral on line.

Us ha passat mai trobar-vos taral·lejant una cançó que fa anys i panys que no escolteu, tots just minuts abans de que un locutor li doni per punxar-la a la ràdio. Quelcom sembla m’ha passat amb l’article que estic llegint. Fa uns dies, abans que es comencés a parlar del tancament dels centres, vaig trobar traspaperat un article esgrogueït, amb anotacions i fragments ressaltats amb un marcador que s’havia anat esborrant amb el temps, amb les vores rosegades: “El papel del tutor en el aprendizaje virtual” d’en Javier Martínez Aldanondo del 2004.

El vaig començar a llegir i vaig quedar molt sorprès. No recordava l’article, però recordava algunes frases, gairebé literalment, i algunes idees que he anat utilitzant diverses vegades al llarg del temps. Suposo que va ser un article que em va marcar profundament en el seu moment

Les seves reflexions són ideals per il·lustrar quin ha de el paper del profe en la formació a distància, que de fet hauria de ser el mateix en qualsevol altre tipus de formació. Segons Martínez Aldanondo:
la primera tarea fundamental de cualquier profesor es ofrecer feed-back adecuado. Es decir, entregar al alumno información pertinente sobre lo que está haciendo de manera que le permita entenderlo e incorporarlo (integrarlo en su cuerpo) como parte de su experiencia personal y vital.”
En la mateixa línia, la recomanació d’en Ramon a un professor en situació actual és:
Céntrate en el feedback: (esto debería ser siempre pero) lo más importante, a mi modo de ver, durante estos días va a ser el retorno del trabajo propuesto. No tiene sentido poner mil tareas de las que no vas a sacar ningún provecho (ni tú, ni sobre todo tu alumnado). Prueba a pensar actividades que aporten aprendizaje y a las que puedas dar un retorno coherente y con sentido.
De fet, al CFA Palau de Mar vàrem arribar a la formació semipresencial i a la formació a distància a través de la Flipped Classroom, en un procés que va començar el 2014 i que encara estem polint. Ja fa més de 5 anys.




En això ha ajudar que els recursos educatius, el rol dels estudiants i el paper del professorat sigui molt similar en aquestes tres modalitats d’aprenentatge (Flipped, semipresencialitat i distància).

Aaron Sams, un dels pares de la Flipped classroom diu que la funció del professor a l’aula és la de passejar-se amb les mans a les butxaques… Passejar-se, no estar assegut a la seva taula fent feina, ni mirant per la finestra, sinó passejar-se entre l’alumnat. Observar, estar atén al que fan i al que no fan, estar a la seva disposició quan tenen dubtes, intervenir quan cal i deixar-los fer quan no cal...

Com deia, això és el que he conegut i el que he après a la UOC, en un model pedagògic on, com es pot llegir en l'enllaç que us he deixat abans:
Els docents i els tutors s'encarreguen de fer el seguiment dels estudiants i donar-los suport en la planificació del seu procés formatiu, en la resolució d'activitats, en l'avaluació i en la presa de decisions. A la vegada, és a través de l'acompanyament dels professors que l'estudiant rep un tracte personalitzat, gaudeix d'una orientació permanent al llarg del seu recorregut acadèmic i estableix vincles de relació i de proximitat amb la comunitat educativa.
Pot semblar pura xerrameca, però és així i així ho valoren i agraeixen els estudiants.


Imatge by Gerd Altmann de Pixabay
De fet, per a ser sincers, en Martínez Aldanondo en el seu article estableix un altre aspecte fonamental de la tasca del professorat:
Gestionar persones (y, como hemos destacado, ofrecerles feed-back pertinente y permanente), pero sobre todo gestionar relaciones entre personas” I això inclou molt àmbits: el treball en equip, l’aprenentatge entre iguals, detectar estats d’ànims, angoixes, interessos, necessitats. Avançar-nos a les situacions per a generar confiança, interès, motivació…"
Aspectes tots ells que en la presencialitat, a l’escola, tenim molt en compte, però que no he sabut traslladar als cursos a distància que oferim, més allà de la interacció que estableixen els estudiants en el fòrum de dubtes i els missatges que ens intercanviem via correu electrònic. Aspectes que a la UOC treballem a fons, però que en la formació de persones adultes, pel currículum dels ensenyaments i per la seva tipologia, no he sabut implementar.

No, no és fàcil, la tasca del docent virtual. Si com diu en @tonisolano, després de molts i molts encara costa gestionar un curs virtual, com podem pretendre posar-nos a fer-ho d’un dia per l’altre. Però això (i molts més) pel que fa a la tasca del professorat. A més caldria de parlar dels recursos d’aprenentatge, de les eines digitals i de l’alumnat… sobretot de l’alumnat!

I, és que com diu en @maprats, en una entrevista on títol ja es prou aclaridor: "Pretendre fer online el que fas presencialment és un error":
"Ras i curt, això ens ha agafat a tots per sorpresa, amb la incertesa i la improvisació. No hem sigut preparats per a això. Estem preparats per fer un ensenyament virtual preparat i dissenyat, però hem hagut de resoldre-ho de manera ràpida i amb tota la bona voluntat de persones que s’hi han deixat la pell."

Cap comentari: