- Ring, ring... Ring, ring... Ring, ring...
- Si, digui,
- Hola, bon dia. Voldria parlar amb el senyor Escolanovavintiú.
- Qui el demana, si us plau.
- Digui-li que sóc el Cefaà Aneguet Lleig. - Va contestar l'Aneguet Lleig, tot decidit.
- Perdoni..., Cefe...què?
- Cefaà!, Jo sóc un Cefaà, sap?
- Ah... Ah, si. I tant... i tant, és clar... Un Cefa...à, m'ha dit, oi? Esperi un moment.
Tiru riru riru riru ri tuririri tuririri, tiru riru riru riru ri tuririri tuririri turi... *
- Miri, em sap greu, però el Senyor Escolanovavintiú ara no el pot atendre.
- I quan cre...
- De fet m'ha comentat que no atén a Cefaàs. Sap, està molt enfeinat i...
- Ja, però... però és que... és que jo volia... volia que els meus estudiants treballessin per projectes i..., i que treballessin d'una altra manera i..., i que...
- Miri, em sap molt greu. Però no hi podem fer res. Em sap greu, de debò... Passi-ho bé!
- Però... però...
-Tut, tut, tut, tut...
I el Cefaà Aneguet Lleig es va quedar molt trist i no deixava de pensar:
- Però si jo... jo sóc un centre públic, un centre que oferim... que oferim el Graduat en Secundària... I els nostres... els nostres nois i noies tenen tot el dret a treballar d'una altra manera... I a... a gaudir aprenent... I a poder fer programació... i robòtica..., i a treballar per projectes... i a imprimir en 3D... i a...
El Cefaà Aneguet Lleig estava absort en aquests pensaments, quan va tenir una idea...
- Ja ho tinc! Aniré a parlar amb la Sra. Einespelcanvi. Segur que ella em pot ajudar. Al cap i a la fi, la Sra. Einespelcanvi pertany a l'Administració, com jo... Podríem dir que és com la meva germana... o fins i tot podríem dir que és la meva mare... Segur que ella no em pot dir que no... - Va dir tot content.
I el Cefaà es va vestir ben mudat i ben empolainat i va anar a veure a la Sra. Einespelcanvi.
- Toc, toc.
- Passi, passi - va dir una veu de noia.
- Hola, bon dia.
- Bon dia, vostè dirà.
- Voldria veure a la Sra. Einespelcanvi... Si és possible.
- De part de qui?
- Si, miri, jo sóc un Cefaà... el Cefaà Aneguet Lleig, -va dir tot satisfet.
- A veure un moment... - Va murmurar mentre acabava d'anotar el nom en un paper i sortia per una porta.
Al cap d'uns instants, la noia va tornar.
- Si, miri, passi a aquesta sala, que la Sra. Einespelcanvi en un moment l'atendrà.
El Cefaà estava tot cofoi, per fi podria parlar amb la Sra. Einespelcanvi. I... I els seus nois i noies podrien...
- Hola, Bon dia, el Sr. Cefaà Aneguet Lleig, oi? -va dir la Sra. Einespelcanvi entrant per la porta.
- Si jo mateix... - li va respondre el Cefaà Aneguet Lleig mentre s'aixecava una mica nerviós per a donar-li la mà.
- Doncs vostè dirà - Va comentar la Sra. Einespelcanvi mentre s'asseia a la taula després d'haver-se saludat amb l'Aneguet Lleig.
- Doncs miri... doncs nosaltres som un Cefaà molt inquiet i voldríem... voldríem treballar d'una altra manera amb els nostres nois i noies... I que... que gaudissin estudiant... I que poguessin aprendre a programar..., i a treballar per projectes... i a imprimir en 3D... i a...
- Oh, i tant! Clar que si.... -l'Aneguet Lleig es va posar molt content- ja ho tenim previst... però més endavant, sap. Ara per ara no podem... ja ens agradaria, però el recursos són escassos i hem preferit començar per altres niv....
L'Aneguet Lleig ja feia estona que havia deixat d'escoltar i la tristor, de nou, se li havia instal·lat al cor...
- Però ha estat un plaer coneixe’l i parlar amb vostè -sentia de lluny- i de ben segur que en un futur no gaire llunyà podrem seguir col·laborant. No ho dubti.
I ja ho sap... torni quan necessiti res de nosaltres - Deia la Sra. Einespelcanvi mentre l'acompanyava a la porta.
L'Aneguet Lleig no se'n sabia avenir, mentre caminava capcot i trist pel carrer. Però... però... perquè, perquè els meus alumnes no poden... no tenen dret a...
- Hola, et vols venir amb nosaltres? - Va sentir una dolça veu de noia...
- Qui sou vosaltres? -Va dir mentre es girava.
- No saps qui som? - Li pregunta l'home que acompanyava a la dona, amb veu greu- Som la Sra. Espiral i el Sr. Aulablog?
- Sra. Espiral i Sr. Aulabog?
- Si, -va dir la noia, amb un sonriure- Som docents que fem activitats per aprendre junts i per a col·laborar...
- Ja...ja... però... però es que jo sóc... sóc un Cefaà... - Va dir abaixant el cap, gairebé avergonyit - I segur que a mi no em voleu per què...
- Doncs es clar que sí, si tu ets un dels nostres! Segur que ens ho passarem molt bé junts
- Així que... que puc venir amb vosaltres? -Va dir l'Aneguet Lleig amb veu tremolosa, aixecant de nou el cap, i a punt de caure-li una llàgrima de l'emoció.
- I tant que si, acompanya'ns i et presentarem a la resta... Som molt saps. I aprenem coses molt xules, uns dels altres..., i ens reunim de tant en tant, i fem xarrades i cursos... I... segur que també podem aprendre moltes coses de tu... -Li anaven explicant mentre s'allunyaven xerrant alegrament.
Així fou com l'aneguet lleig es va unir als seus i fou feliç per sempre... Però de tant en tant sentia una punxada de tristor al cor... i és que en el fons sabia que només era un Cefaà.
Nota de l'autor: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència... o no!
 |
| Autor: Lazarus. Font: SketchPort. Llicència: CC BY |
*Para Elisa de Beethoven, no cal dir-ho
