dilluns, de desembre 31, 2018

Qui no te feina, el gat pentina

El meu pare acostumava a dir que qui no té feina, el gat pentina. Deu ser per manca de feina i per manca de gat que fa uns dies em va donar per mirar quins havien estat els posts més llegits de l'any que ara acaba. I ja posats, en va encuriosir mirar quins havien estat els escrits més visitats des de que vaig obrir el blog, ja fa uns quants anys.


Autor: Filip Kominik. Font: Unsplash.

De fet, fa un temps em vaig començar a preguntar perquè tenia un blog i per què publicava, i si no era una mica pretensiós pensar que a ningú pugui interessar les meves reflexions. Imagino que aquests dubtes devien començar a rel d'un canvi d'orientació en els continguts que publicava. I és que tinc la sensació que el blog ha anat canviat al llarg dels anys.

Si durant els primers anys el blog em servia per recollir informació i continguts diversos i tenir-la agrupada i a mà, amb el temps s'ha convertit, a més a més, en un espai de reflexió sobre el meu centre, el CFA Palau de Mar, i l'educació de persones adultes.

Potser només és una sensació i una anàlisis dels escrits publicats em desmentiria. Però, com que tampoc penso fer-la....

De fet, en el segon escrit publicat, per cert, un escrit fet gairebé un any i mig més tard que el primer, cosa que mostra l'entusiasme amb que vaig obrir el blog, es pot llegir “Serà doncs un bloc d'ús personal, per a mi, no destinat a cap audiència concreta. No obstant és possible, diria que molt probable, que algú s'hi passegi. Ja m'està bé, i si a més m'ajuda amb els meus dubtes: oli en un llum!”.

Una curiositat, a dia d’avui, aquest escrit només té sis visites i la majoria deuen ser meves...


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Però tornen al fet d'escriure. Fa un temps, en una llibreria vaig fullejar un llibre d'aquells que descriuen els trets de la personalitat de les persones atenent el dia i el mes del seu naixement. Una pàgina per dia, més de 365 pàgines. Un totxo de llibre. I justament, a la pàgina corresponent al 12 d'abril deia que les persones nascudes en aquella data tenien tendència a escriure. Vet aquí una possible explicació del per què d'aquest blog.

El fet és que he arribat a la conclusió de que publico el que escric i no pas que escrigui per publicar. Ben bé no és el mateix. De fet sovint escric posts que no acabo publicant mai o que publico molt temps després d'escriure'ls. Vés a saber si aquest escrit l'acabarà llegint algú.

Sense anar més lluny, ara mateix dec tenir tres o quatre escrits acabats, o pràcticament acabats, que encara no tret el nas per aquest blog.

Certament, a vegades utilitzo el blog per a compartir reflexions amb persones que sé o que imagino que el llegeixen, però no es tracta, ni de bon tros de la majoria de posts. De fet, escric, si tinc temps acabo els escrits i si encara tinc més temps, publico el que he escrit.

Però, per què escric?

La setmana passada vaig assistir a la jornada “Creando cultura del aprendizaje” a Múrcia. Vaig volar fins Alacant i, des d'allà em vaig desplaçar a Múrcia en un cotxe de lloguer. Durant, el trajecte, no recordo si d'anada o de tornada, vaig anar escoltant una entrevista a l'escriptor Javier Cercas. En un moment de la conversa l'etrevistat va dir que escriure “sirve para bucear en ti mismo y descubrir cosas que se ni siquiera tu mismo sabías que sabías




A l'arribar a casa vaig voler recuperar el podcast, per recuperar la frase exacte. I és que per a mi, escriure és justament això. Començo un escrit per desenvolupar una idea i sense saber com, a mesura que el text va avançant, la idea va creixent i prenent derivades que em sorprenen i m'enriqueixen a mi mateix. I és clar, aleshores em surten textos massa llargs, però això és un altre tema.


Però tornem al principi. Ara que estem a finals d'any, època propicia per als rànquings, aquí teniu els posts més llegits del 2018:


Curiosament el primer i darrer dels cinc primers escrits formen part de la sèrie "Collita de vídeos", una sèrie de posts que vaig iniciar, i que encara tinc a mitges, per organitzar tots els vídeos que he anat publicant al meu canal de YouTube al llarg dels anys.

Els altres escrits són I si la cosa funciona... una reflexió sobre la implantació del COMPETIC 2  a distància al CFA Palau de Mar, El got mig ple, escrit amb motiu de la presentació dels nous mòduls del GES per part del Departament d'Eduació, i L'Aneguet Lleig, un crítica en forma de conte als programes d'innovació educativa que deixen de banda als centres de formació de persones adultes. Interessant recordar-lo ara que s'ha signat un acord per a què la innovació d'Escola Nova 21 arribi a totes les escoles i instituts. Tant de bo que totes sigui totes.




Però no crec que cap d'aquests posts publicats al 2018 arribin ni de bon tros, a les visites que tenen els escrits que ocupen el top ten històric del blog:


De fet, revisant alguns d'aquests posts he descobert que no era la primera vegada que m'entretenia a fer el rànquing, juntament amb una previsió que vaig encertar de ple. I si no mireu la tercera entrada de la llista.

dimecres, de desembre 19, 2018

Alineant objectius

Sovint he comentat als estudiants que la meva tasca com a tutor i, més en general la tasca de l'escola, és la d'alinear objectius. De compatibilitzar-los. I sovint no és fàcil.

Tothom té uns objectius quant inicia uns estudis en una escola d'adults. I aquests objectius poden ser molt divergents. El Departament d'Educació, qui organitza, finança - sense oblidar els calerons i maldecaps del Fons Social Europeu- i certifica els ensenyaments també té uns objectius.

I nosaltres, les escoles, enmig, intentant alinear objectius. Si... ja ho sé, nosaltres també som Departament, però ja m'enteneu... Enmig i amb els nostres propis objectius, fent equilibris.

Comencem pels alumnes. Parlaré dels ensenyaments d'informàtica, que són els que millor conec, però imagino que aquestes reflexions són perfectament extrapolables a la resta d'ensenyaments transprofessionals, que engloben les llengües estrangeres i la informàtica. Transprofessionals, el nom ja és tota una declaració d'intencions.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Podríem establir dos extrems, dos pols. Un on es situarien els estudiants que només volen aprendre i a l'altre, els estudiants que només volen el certificat. Ara bé, difícilment trobarem a algú que només vulgui el certificat, independentment de si aprèn res o no. Tot i que cada cop ens trobem amb més alumnes que el seu objectiu principal és el d'obtenir el certificat. Sense anar més lluny, un servidor, que, com tots els companys i companyes profes d'informàtica dels Centres de Formació de Persones Adultes del Departament d'Educació, si no tinc el certificat ACTIC avançat o el COMPETIC 3 abans del curs 2020-2021, pràcticament hauria de dir adéu a continuar treballant en un centre de formació de persones adultes.

Els certificats ACTIC i COMPETIC en pocs anys han adquirit un importància fonamental per a molts treballadors i treballadores que volen promocionar, pels opositors i opositores i per les persones que busquen feina. De tenir-lo a no tenir-lo pot anar conservar el lloc de treball, obtenir-ne un o aconseguir una plaça millor, especialment a l'administració pública. Poca broma. I d'això els centres de formació de persones adultes n'hem de ser conscients i assumir la responsabilitat que ens ha caigut al damunt.

A l'altra banda tenim els estudiants als quals tenir un certificat o no, tant els hi fa. Fins al punt que costa que alguns i algunes persones que l'han obtingut vinguin a recollir el paper que ho acredita. El seu objectiu bàsic és aprendre. Venen en busca de coneixements, no de certificats. Afortunadament aquest són la majoria en els centres de formació de persones adultes. Ja sigui per que són persones jubilades per les quals, en conseqüència, un certificat “transprofessionals” té poc valor més enllà que per la satisfacció d'haver-lo obtingut, ja sigui per que són professionals amb un lloc estable i sense perspectives de canvis laborals.

Saber informàtica i/o llengües els ajuda tant en la seva vida professional, com en la seva particular: Entendre a les persones que atenen, si estan de cara al públic, o poder fer-se entendre quan volten pel món, sol ser una de les principals motivacions dels qui i les qui estudien francès o anglès a una edat adulta.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Per cert, parlant de certificar no em puc estar de recomanar l'article “De la certificación como medio a la certificación como objetivo…” de @maxialgar on fa referència a un altre article, igualment recomable de @mariaacaso: “De la certificación como medio a la certificación como objetivo: Cifuentes, su TFM y la universidad como fraude

"..la universidad (y, por desgracia, el resto de los contextos educativos donde, supuestamente, ha de tener lugar la educación de las y los españoles) es un dispositivo institucional en el que la certificación de los aprendizajes ha dejado de ser un medio y se ha convertido en el verdadero objetivo: certificar ha dejado de ser el procedimiento que tenía lugar tras la consecución del aprendizaje para pasar a sustituirlo."(Maria Acaso)

Però tornem als ensenyament d'informàtica. Hi ha, per tant, una diversitat d'interessos que es situen entre els dels qui només volen el certificat i els del qui només volen els coneixements tot i que, com hem dit, difícil ens trobarem ningú als extrems, i pocs a prop dels extrems.

Ara bé, val la pena l'esforç que han de fer i i l'angoixa que han de patir els qui se situen prop de l'extrem “coneixements”, quan han de fer front als projectes d'avaluació. Jo crec que no. Especialment si no han de promocionar, ja sigui per que no volen continuar amb nivells superiors, ja sigui per que han assolit el darrer nivell.


Autor: John Ward Font:Flickr Llicència: CC-BY


És evident que els objectius del Departament i els dels estudiants més propers a l'extrem “certificar” ja s'alineen ells solets bastant bé. Podríem dir que ja vénen alineats de casa.

El problema ve amb els que tant els fa el certificat però que, si volen continuar progressant en els seus estudis, si o si han de passar pel mal tràngol del projecte d'avaluació. Aquí és on patim als centres, entre uns estudiants que ho passen malament per obtenir un certificat que únicament els serveix per promocionar a un nivell superior i el Departament que, tant si com si, els obliga a obtenir el certificat si volen continuar aprenent.

Que hem de fer amb ells. Una temptació és la de baixar el nivell, a la qual cosa no sé jo si alguns centres han sucumbit. Bé, si que ho sé i en tot cas no m'estranyaria, atès el nivell de coneixements que tenen alguns estudiants que arriben al nostre centre amb un certificat COMPETIC sota el braç. No en sóc partidari, pel que deia abans. Ens agradi o no, els certificats ACTIC, i en conseqüència els COMPETIC, comencen a ser una cosa molt seriosa. I certificar que algú té uns coneixements que no té no només és un frau, sinó que és enganyar a la persona a qui li donem. A part d'un greuge comparatiu pels qui han hagut de suar per tenir-lo.

El que està clar és que, des del primer dia, cal deixar molt clar a les persones que venen a interessar-se pels estudis d'informàtica, que és el que s'hi trobaran.

- Aquí fan cursos per a gent gran, oi?; sol ser una pregunta bastant freqüent.
- No senyor (o senyora), aquí fem cursos per a persones adultes, que no és ben bé el mateix; sol ser la meva primera resposta.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

I és que l'orientació és un element clau en l'èxit educatiu

Si tots i totes sabem de que va el joc, des del minut zero, i malgrat tot decidim jugar-hi, després no ens podem queixar de les regles del joc. Tot i que per provar-ho... Qui no plora, no mama, diuen.

I és que certificat i coneixements haurien de venir de la mà. Si tens el certificat hauries de tenir els coneixements. I si tens els coneixements hauria de ser fàcil certificar-los, si és que necessites i/o vols fer-ho.

Però malauradament no sempre és així. Ja he insinuat abans alguna possible causa que explica que es pugui tenir el certificat sense tenir els coneixements necessaris. Però n'hi ha d'altres: suplantació de la personalitat, trampes diverses en fer les proves, etc...

I a la inversa. Tot i tenir els coneixements és possible que no aconsegueixis els certificats: Un mal dia a l'hora de fer la prova ACTIC o el projecte d'avaluació, entendre malament el que demanen els enunciats, una mala passada dels nervis o que se't pengi l'ordinador a l'últim moment i ho perdis tot per no fer cas al profe i no haver anat desant els canvis,...

O que obtinguis el certificat, però que aquest no sigui vàlid. Però aquí millor no entrar-hi.

I tampoc podem oblidar el factor temps. Recordo que un infermer jubilat, estudiant de COMPETIC 3, se'm va queixar de que no havia tingut prou temps per fer el projecte. Li vaig dir que jo coneixia un metge molt bo, que tenia un 100 % d'encerts en els seus diagnòstic, però que, això si, trigava sis mesos en fer cada diagnòstic. -Doncs no ens serveix..., em va tallar. Ho havia entès perfectament.


Font: Pexels. Llicència: CC0 Creative Commons

I és que és evident que tenir coneixements no vol dir ser competent, i en els projectes d'avaluació, tal com estant dissenyats, no només es mesuren coneixements sinó que s'avaluen competències. Per alguna cosa els ensenyaments s'anomenen COMPETIC.

Un altre motiu per no tenir el certificat, tot i tenir els coneixements: no ser competent.

I aquí entrem en un altre debat, si voleu més íntim de cada docent. Quina és la nostra funció: ensenyar per superar una prova o ensenyar per a què els alumnes adquireixin els coneixements i siguin competents. És l'efecte autoescola: jo, i no només jo, el primer dia que vaig agafar el cotxe, un 600, després de superar l'examen de conduir, vaig descobrir que no sabia conduir... Tenia el certificat, però no els coneixements. O no tots els coneixement.

Jo, com a profe, ho tinc clar: un certificat de competències TIC certifica que tens unes determinades competències, no que has estat capaç de superar una determinada prova o un determinat examen.

I parlant dels projectes d'avaluació, una altra cosa és si les competències avaluades són les idònies o no, si el temps és realment l'adequat, si els projectes estan prou revisats, si realment estan pensants per a desenvolupar-se amb programari lliure, etc. Aquest és un altre debat i, segurament, caldria analitzar els projectes un a un, cas per cas, que de tot hi hagut.

Tornant a la compatibilització dels objectius, queda clar que tenim objectius que no es deixen alinear fàcilment.

Des del primer dia en que ens van parlar dels projectes de certificació i en les diverses reunions en que m'he pogut explicar, ja he donat la meva opinió, i cada dia n'estic més convençut.

La meva proposta de model vindria a ser com el de les acadèmies d'idiomes. Allà hi vas a aprendre anglès (o francès o el que sigui) i qui vol certificar ha de fer la prova oficial, i qui no, doncs tan feliç, se'n va cap a casa amb el seu anglès (o francès o el que sigui) sota el braç. Per passar de curs no cal certificar res, només aprovar el curs, que no és poc.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


El model podria ser similar a COMPETIC: aproves el curs (l'avaluació continuada) doncs promociones. Vols tenir el certificat, doncs fas el projecte d'avaluació. L'aproves, ja tens el certificat. El suspens, doncs decideixes si repeteixes curs o promociones al següent, que al cap i a la fi t'ho has guanyat superant l'avaluació continuada.

Sabeu quants neguits i quantes angoixes ens estalviaríem? Sabeu quantes hores de correcció dels projectes de certificació estalviaríem al professorat?

I potser així deixaríem de sentir allò que he escoltat a més d'un i a més de dos profes d'informàtica d'adults de: qualsevol dia tindrem un disgust!

Amb aquest model, qui vol coneixements s'endú coneixements, qui vol certificat s'endú certificat. Objectius alineats i tots contents. Bé, potser tots no, que si qui ho pot fer no ho fa, per alguna cosa deu ser.

dimarts, de novembre 27, 2018

El got mig ple

Ahir va tenir lloc a l'auditori del CosmoCaixa la Trobada Pedagògica "Educació al llarg de la vida. Transformació educativa, organitzada pel Servei d'Ordenació Curricular de l'Educació d'Adults de Departament d'Ensenyament.

Aquesta trobada estava destinada als docents i equips directius dels centres de formació de persones adultes dependents del Departament d'Ensenyament i de centres municipals autoritzats que imparteixen el Graduat en Educació Secundària

Segons el díptic de la trobada, l'objectiu d'aquesta iniciativa era doble:
  • Informar sobre el paper de la transformació educativa al llarg de la vida
  • Presentar els nous mòduls optatius del GES que s'obren a les persones externes al centre que vulguin fer realitat el seu projecte educatiu i personal de vida



Les informacions que arriben des del Departament Ensenyament fan molt èmfasi en el concepte de "transformació educativa", és la idea central que es vol transmetre, per la qual cosa la inclusió d'aquest terme en el nom de la jornada i en el primer dels seus objectius no és casual. Després d'anys i anys d'immobilisme, sembla que alguna cosa es mou en la formació de persones adultes.

Caldrà, però, esperar a la publicació del nou decret de reestructuració del Departament d'Ensenyament per veure on queda l'educació de persones adultes, tant pel que fa a l'organigrama del Departament com a les competències assumeix. Serà un bon indicador per a veure la magnitud d'aquest transformació.

Segurament el grup de treball sobre la semipresencialitat, que s'ha posat en marxa aquest curs el Servei d'Ordenació Curricular de l'Educació d'Adults, en el qual hi participem des del CFA Palau de Mar, és una mostra d'aquesta voluntat de transformació i de canvi. Com també ho és la presentació dels nous mòduls del GES i l'orientació que se'ls hi vol donar.

Cal una transformació.
“El principal problema de les escoles d’adults és que no s’adapten als canvis”, considera Sanchez-Gelabert. No només parla del fet que “continuïn impartint bàsicament alfabetització i que no s’adaptin a les noves necessitats formatives”, sinó que considera que també pequen de tenir “un format molt tancat”. Així, el sociòleg destaca que amb iniciatives més flexibles i propostes curriculars obertes amb matrícula viva, les escoles d’adults podrien reviure."

Sandra Vicente




De fet, ja fa temps que els directors i directores dels centres i aules de formació d'adults de la ciutat de Barcelona vàrem demanar la possibilitat de que els centres poguéssim disposar d'una borsa d'hores, aproximadament d'un 15 a un 20%, per tal de dissenyar propostes didàctiques adaptades a les necessitats formatives de la població de cada entorn. De fet això és el que es recull en el comentari d'en Rafael Ojeda, director del CFA Francesc Layret, a l'article de Sandra Vicente.

"Es verdad, como se dice en el artículo, que las escuelas de adultos no se están adaptando a los cambios y presentan una oferta formativa cerrada, pero hay que entender que estas escuelas los CFA en Catalunya, dependen del Departament d’Ensenyament, y que no pueden flexibilizar la oferta sin la autorización de dicha administración. Los directores/as de los CFA han solicitado en múltiples ocasiones poder flexibilizar dicha oferta para adaptarla a las necesidades del entorno de cada centro, para dar una mejor respuesta a nuestros alumnos. Esperemos que está demanda en algún momento sea atendida."

Segurament la paraula de moda en la formació de persones adultes del nostre país és flexibilitat. Ens cal flexibilitat. A tots nivells: en les propostes didàctiques, en les modalitats i metodologies d'aprenentatge, en els ensenyaments ofertats...
"En primer lloc, cal que la formació sigui flexible i s’adapti a les necessitats de les persones adultes a nivell de continguts, metodologia i organització. Els aprenentatges han d’oferir oportunitats per a que cada persona desenvolupi els seus projectes personals, professionals i de ciutadà/na. Les persones adultes requereixen, cada vegada més, formació al llarg de la vida pel que fa a continguts transprofessionals i de competències transversals. Aquesta hauria de ser prou flexible per adaptar-se al context actual i a la situació de cada persona. Així mateix, els formats i metodologies amb les que es s’ofereix actualment la formació acostumen a estar força encorsetats i caldria tendir cap a mètodes més innovadors i una gestió de l’oferta pel que fa a calendaris, matrícules, etc. més oberta i que respongui a les necessitats presents a cada territori."

Verrié, Milena


Font: pixabay.com Llicència: CC0 Creative Commons


Com sempre hi haurà qui vegi el got mig ple i qui el vegi mig buit. La proposta que se'ns va fer ahir dista molt del que demanàvem les direccions dels centres de persones adultes de la ciutat de Barcelona, però possiblement, ara per ara, és l´única que es pugui fer sense canviar la normativa.

No obstant, tinc la sensació que el que se'ns va mostrar ahir només és la punta del l'Iceberg i que la majoria dels que vàrem assistir a la trobada vàrem sortir amb més dubtes que respostes. De fet, en Xavi Íñiguez ha recollit alguns d'aquestes qüestions a "Alguns dubtes sobre els nous moduls opcionals de GES"

De ben segur que la publicació dels mòduls, permetrà esvair alguns d'aquests dubtes. Serà el moment de veure les programacions, materials i activitats dissenyades per a cadascun d'ells, estudiar-los a fons i veure les possibilitats de la seva implantació en cada un dels centres.

Però tinc la sensació de què el moment clau per veure la transcendència d'aquesta proposta serà quan se'ns proporcioni la informació sobre el procés d'inscripció de "les persones externes al centre que vulguin fer realitat el seu projecte educatiu i personal de vida". Serà el moment de saber si aquesta proposta és només una ampliació del GES o és la instauració d'uns nous ensenyaments, dins dels ensenyaments existent, amb uns nous objectius i una visió menys economicista de la formació de les persones adultes.


Font: pixabay.com Llicència: CC0 Creative Commons


Una visió de la formació al llarg de la vida centrada en el gaudí d'aconseguir nous coneixements, que va més enllà de la necessitat d'adquirir i certificar uns determinats coneixements. Una formació que, en les grans ciutats, està en mans d'Universitats, Centres cívics i d'altres entitats, però de la qual imagino que hi ha una forta mancança en amplies zones del territori.

No obstant, és possible que la informació sobre el procés de matrícula d'aquests mòduls opcionals tampoc ens acabi de resoldre tots els dubtes. Ja se'ns ha anunciat que, en un futur, als 11 mòduls presentat se n'afegiran més, però els centres en podrem proposar de nous? Hi haurà uns requisits previs necessaris per cursar un determinat mòdul, per exemple de llengües?

Cal recordar que el Decret 161/2009, de 27 d’octubre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria per a les persones adultes estableix que "són mòduls opcionals els inclosos a l'annex 1 i els elaborats pel mateix centre, entre els quals l'alumne o alumna podrà escollir segons els seus interessos i necessitats, d'acord amb l'orientació del seu tutor o tutora."

Aquests nous estudiants podran inscriure's als mòduls opcionals elaborats pels centres i, òbviament, vàlidats per l'organisme competent? Podran els centres dissenyar i elaborar mòduls opcionals pensats per aquesta nova tipologia d'alumnat? Si és així, la proposta presentada ahir si que començaria a semblar-se més a la demanda de les direccions de Barcelona ciutat, pel que fa a la possibilitat de dissenyar noves propostes formatives, amb les limitacions inherents als mòduls del GES que estableix la normativa: "S'entén per mòdul una unitat temàtica que s'ha de poder desenvolupar en trenta-cinc hores de treball de l'alumnat."




Una altra cosa serà com encabir aquests mòduls en l'oferta formativa de cada centre. Impartir nous mòduls implica, òbviament, dedicar-hi hores lectives dels docents, a part d'espai i recursos, i per tant, caldrà reconvertir alguns dels ensenyaments que formen part de l'oferta formativa del centre, ja siguin els mòduls opcionals del GES que s'imparteixen actualment o grups d'alguns dels altres ensenyaments.

Pel que fa al CFA Palau de Mar, la situació no és fàcil. Difícilment podrem reconvertir els mòduls dels GES, ja que la majoria d'ells estan implicats en alguns dels projectes que desenvolupen els estudiants en el marc de la metodologia d'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) que hem instaurat en el centre en els darrers cursos. L'altre opció és la de tancar algun grup, amb baixa demanda, de la resta d'ensenyaments. El problema és quin, en un centre, en què els grups acostumen a estar a vessar, i que, curs rere curs desenes d'estudiants queden en llista d'espera.

divendres, de juny 01, 2018

Collita de vídeos del segon trimestre del curs 2015-2016

El segon trimestre del curs 2015-2016 (de gener a març del 2016) també va ser un període bastant tranquil pel que fa a la producció de vídeos. Cal destacar-ne els produïts en el marc del mòdul TIC per al projecte mapaTIC, sobre diverses eines informàtiques (Google Translation, Google Docs, Mozilla Firefox, Audacity, iVoox) que es van elaborar com a suport a les tasques que els estudiants de GES 2 havien de realitzar en el marc del projecte mapaTIC.

Aquí està el llistat


Activitats del CFA Palau de Mar

GES
TIC per al projecte mapaTIC
Google translation
Google Docs
Mapes mentals i mapes conceptuals
Podcast
Audacity

Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Curs de Flipped Classroom
___________________
Altres post de la sèrie 

dimarts, de maig 29, 2018

L'Ian

Article publicat al número de Primavera del 2018 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar.


L’Ian és un home tranquil, amb poca cosa és conforma i, tot i els problemes, és feliç amb la seva família i la seva feina.

Llicència: CC0 Creative commons. Font: Pixabay

Viu en un barri dels afores d’una gran ciutat, prou lluny per estar a prop del mar i la muntanya i prou a prop per no sentir-se lluny de res. Li agrada la música, la fotografia i escriure; tot i que no té gaire temps per als seus hobbies. Ah! I també és un apassionat d’Star Wars. Viu amb la seva dona i els seus fills, una nena que ja està entrant a l’adolescència i un noi que ja hauria de començar a sortir-ne.

Li agrada pensar que és una bona persona, un home de conviccions fermes i amic dels seus amics. De molt jove, va decidir que volia dedicar-se a la docència i ara dirigeix un centre de formació d’adults de la capital i, a més a més, treballa per a una universitat a distància del seu país.

L’Ian és escocès i voreja la cinquantena. De fet, ell i jo ens assemblem molt. Però hi ha una cosa que ens diferencia: ell ha pogut votar per decidir el futur del seu país i jo no.

dissabte, de maig 26, 2018

Collita de vídeos del tercer trimestre del curs 2015-2016

El tercer trimestre del curs 2015-2016 no va ser massa prolífic, pel que fa a la creació de vídeos. Tots els vídeos didàctics del curs de COMPETIC 2 i de les comptències que impartíem al curs de COMPETIC 3 ja estaven creats, i encara no havíem començat a impartir les competències pendents de COMPETIC 3, full de càlcul i base de dades.

Bàsicament els vídeos d'aquest període inclouen la preparació del projecte d'avaluació de COMPETIC 2, incloent un parell de vídeos sobre el Google form, que no havíem treballat durant el curs i una curiositat, un vídeo enregistrat des de l'hospital per donar informació als estudiants de cara a la matrícula de COMPETIC 3.


Activitats del CFA Palau de Mar

COMPETIC 2

Google form

COMPETIC 3


Flipped Classroom, capgira la classe! (Curs escola d'estiu)
___________________
Altres post de la sèrie 

dimecres, de maig 23, 2018

I si la cosa funciona...

Muntar un curs a distància, com el COMPETIC 2, amb la quantitat de continguts que conté el seu currículum no és senzill. Però una cosa porta a l'altre i aquí estem.

A la jornada de Qualitat de la informació d'aquest curs, recordava amb en @taguilarv, el director de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró l'autoformació (abans li dèiem així) que van fer a la seu de la UOC en col·laboració amb Espiral. Curiosament encara he trobat la crònica del taller que van impartir @ismaelcabezudo i en @lballari, i el vídeo que en va enregistrar la UOC.





Tenia al cap que havía descobert la Flipped classroom, en aquella sessió, però les dates no quadren, ja que el taller va tenir lloc el 21 de gener del 2015 i jo ja estava experimentant amb la Flipped, des de gener del 2014.

Per tant, no recordo quant em vaig ensopegar amb la Flipped, però això encara em fa refermar enla idea de que ràpidament devia intuir que allò podria quadrar perfectament amb el projecte educatiu del CFA Palau de Mar, basat en l'autoformació integrada. Si ho arribo a saber...

El fet és des de que vaig incorporar la Flipped Classroom, una cosa ha portat a l'altre i gràcies a això, uns quans anys més tard i després d'haver enregistrat centenars de vídeos i videotutorials, al CFA Palau de Mar hem recuperat la semipresencialitat i la formació a distància.

Per poder oferir uns ensenyaments a distància amb cara i ulls, cal tenir un materials adequats. No sé si això n'és la base, però de ben segur que és una de les pedres angulars d'un projecte no presencial. En aquest sentit, l'elaboració dels vídeos didàctics de suport a la Flipped classroom m'han permés disposar d'aquests materials.

I una cosa porta a l'altre i aquí estem. Tot just estem acabant el primer curs en què hem ofert el COMPETIC 2 a distància. Encara falten unes setmanes per cloure'l, i en conseqüència, una de les dades més importants per a poder valorar l'èxit d'un curs: els resultats finals. Tot i que les expectatives, un cop acabada l'avaluació continuada i la primera sessió d'avaluació del projecte final, són força optimistes.

Però, sens dubte, en aquesta valoració final caldrà tenir en compte, i molt, l'opinió dels estudiants. I d'això ja tenim dades.



Quan inciem un projecte nou al CFA Palau de Mar, acostumen a demanar l'opinió dels estudiants a finals del primer trimestre, ja que, amb dos trimestre per endavant encara estem a temps de modificar o millorar allò que no acaba de funcionar. 

I els resultats de l'enquesta que van emplenar els inscrits al curs de COMPETIC 2 a distància eren prou alentadors. La cosa funcionava. Semblava que eren fundades les sospites de que l'estructura del curs al Moodle, elaborada i millorada durant diversos cursos, i els materials elaborats per a la modalitat de la Flipped classroom, eren prou vàlids per llançar el curs en la modalitat de formació a distància amb suport presencial.

Com deia, caldrà esperar als resultats finals, per acabar de discernir la conveniència del curs, però, ara per ara, la intenció no nomès és la de mantenir el curs de COMPETIC 2 a distància, sinó ampliar l'experiència a un grup de COMPETIC 3. Caldrà ser imaginatius per poder donar servei a una tipologia, cada cop més diversa, en quant a disponibilitat, ritme i capacitat d'aprenentatge i interessos.

Continuem donant-li voltes. El repte està servit.

divendres, de maig 18, 2018

Collita de vídeos de l'estiu de 2016

Òbviament, els mesos estiuencs són períodes de poca producció de vídeos. Si de cas, algun video que ha quedat pendent durant el curs o algun vídeo per algun curs de formació de formadors, com és el cas d'aquest post, que recull l'únic vídeo penjat entre els mesos de juliol i agost del 2016.

Flipped Classroom, capgira la teva classe! (Curs escola d'estiu d'Espiral 2016)
___________________
Altres post de la sèrie 

dilluns, de maig 14, 2018

La importància dels equips

Article publicat al número de Primavera del 2017 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar.


Comença a ser una tradició que la revista clogui amb un article del director, i a les portes d'un nou número, toca el ritual d'enfrontar-se a un full en blanc.

Però abans d'escriure cal saber de què escriure, i ja feia dies que anaven passant idees pel cap que descartava tan aviat com sorgien. Un parell de preguntes d'alumnes pels passadissos sobre el funcionament del centre em van donar la idea. Per què no parlar del CFA Palau de Mar, com ja havia fet en anteriors articles? Per què aleshores sí i ara no? Doncs som-hi.

Ara fa un any parlava de final de cicle. I si alguna cosa té de bo cloure una etapa és la il·lusió de començar un nou projecte, amb noves fites i nous companys de viatge.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

El curs començava amb un bona notícia. Els estudiants ens continuàveu fent confiança i tot i que la caiguda del nombre de persones matriculades als centres de formació de persones adultes era generalitzada, al CFA Palau de Mar seguia creixent i per primera vegada ens situàvem per damunt dels 600 estudiants matriculats. Entràvem al top 3 de les escoles d'adults de la ciutat de Barcelona, pel que fa a nombre d'estudiants.

Però tota moneda té una cara i una creu. Tenim més alumnes però els mateixos recursos i els mateixos espais. Som més a repartir i el pastís continua essent el mateix. L'escola definitivament se'ns ha quedat petita, molt petita.

El curs, a més a més, començava amb reptes importants: Quatre profes nous, just la meitat de la plantilla. Calia un esforç dels veterans per acollir i acompanyar els nouvinguts i un esforç d'aquests per adaptar-se a les peculiaritats del centre. Treballar al CFA Palau de Mar no és fàcil, gens fàcil.
Però la recompensa de la feina ben feta és molt gran.

La meitat de la plantilla nova i una fita al davant. Per convertir un grup de persones en un equip de treball cohesionat, calen moltes coses i, una d'elles és temps. I anem pel bon camí. Cal temps i la implicació i la generositat de tothom. I d'això no n'ha faltat i cal agrair-ho, als qui ja hi érem i als qui han vingut nous, als qui continuarem i als qui no.


Time. Autor: Sean MacEntee. Font: Flickr. Llicència: CC BY 2.0


El model pedagògic del CFA Palau de Mar funciona. Això diuen els resultats i ens ho confirmeu els estudiants. Però que funcioni no vol dir que no pugui millorar, que no calgui adaptar-lo a les necessitats formatives dels nostres estudiants, a unes necessitats que canvien curs rere curs. I una prova d'això és la introducció, ara fa uns mesos, de la semipresencialitat optativa en els ensenyaments de COMPETIC 2 i COMPETIC 3.

No sabem que ens oferirà el futur per afrontar els reptes, siguin quins siguin, ens cal un equip cohesionat i eficaç. El repte és clar: propiciar una formació de qualitat adaptada a les necessitats dels nostres estudiants.


No pots aturar els canvis com no pots aturar la posta dels sols
Shmi Skywalker

dimecres, de maig 02, 2018

Collita de vídeos del primer trimestre del curs 2016-2017

En el meu afany de posar una mica d'ordre al meu canal de YouTube, arribo al primer trimestre del curs 16-17, és a dir, als vídeos elaborats entre setembre i desembre del 2016.

Va ser un trimestre prou productiu, en que vaig haver de flipejar tot el currículum de Competic 3 de la competència C6. Tractament de la informació numèrica.

També vaig actualitzar alguns vídeos de Competic 2 al sistema operatiu Windows 10; ampliar els vídeos sobre la cerca d'imatge i les llicències d'ús; crear alguns vídeos del Zotero, per la l'assignatura de Competències TIC de la UOC; vídeos de teoría del mòdul de Tecnologia del GES, etc.

Activitats del CFA Palau de Mar

GES 1
Educació per a la Salut

GES 2
Tecnologia

COMPETIC 2
Drets d'autor
Codis QR
Windows 10

COMPETIC 3
Calc
Google Docs
CTIC
 Zotero
___________________
Altres post de la sèrie 

dimarts, d’abril 10, 2018

#3cosasfadultos

Ara fa uns dies, en @jmab76 ens convidava des del seu blog DidàcTIK a formular tres desitjos sobre la formació d’adults que faríem arribar al Departament d'Ensenyament. A rel de la crida, en @monparaiso i en @quimbb van recollir el guant des dels deus respectius blogs, De Vuelta i la Germana podra i lletja. Aquí teniu el llistat de les respectives entrades.


Doncs, res, companys, gràcies per la pressió. Allà hi vaig.

Ser el darrer té l’inconvenient de que moltes de les coses que diries, ja estan dites. Però com que no es tracta de ser original, intentaré abstreure’m del que s’ha dit fins ara i faré el menú propi rànquing.

Un altre inconvenient té a veure amb el mosaic d'administracions que intervenen en la formació de persones adultes: Consorci d’Educació, a Barcelona; Departament d’Ensenyament; Ministerio de Educación; Ajuntaments; Diputacions... Per tant, tot i que ens adrecem al Departament d'Ensenyament, crec que les demandes haurien de ser extensibles a totes les administracions que d'una manera o altra, tenen alguna cosa a veure amb això.

I la primera demanda, més que un desig és una pregunta. Hi ha algú a nivell de país reflexionant sobre què és i que ha de ser l’aprenentatge al llarg de la vida?

Ara fa uns mesos, es va posar en marxa des del Consell Escolar de Catalunya, un gran debat de País sobre el futur de l’educació, l’Ara és demà. Una ocasió perduda per a reflexionar sobre la formació de persones adultes i de forma més àmplia, sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, el el marc del model educatiu que volem per aquest país.

Però cal ser optimistes. Brots verdes n’hi ha. Però cal regar-los. Ara fa uns mesos des del Consorci d’Educació de Barcelona és va posar en marxa un procès participatiu per a la redacció del Pla estratègic 2017-2021. I justament un dels blocs d’aquest procès participatiu fou “L’aprenentatge al llarg de la vida. Barcelona ciutat d’oportunitats”.



Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

Vaig tenir el plaer de participar-hi, juntament amb representants de les EOI, de les escoles d’arts, de la formació professional, dels serveis d’orientació... Van ser un seguit de trobades molt interessants que ens van permetre reflexionar sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, en sentit ampli. Des de la darrera reunió, a finals del curs passat, no n’he tornat a tenir notícies i no sé en què ha quedat tot allò. Imagino que la situació política, amb la Generalitat intervinguda a rel de l’aplicació del 155, no hi deu haver ajudat ni gens ni mica.

Justament en @jmab76, en un post força interessant desvetllava una conversa amb l’Alfons Formariz, en la que es plantejava la conveniència de crear un Institut Català de Formació d’Adults, que vagi més enllà del Departament d'Ensenyament. Per no parlar de la Comissió interdepartamental recollida a la Llei d’adults del 1991. Comisisó tan fossilitzada com la mateixa llei.

Eines n’hi ha. I voluntat? Diuen que pel seus fruits els coneixereu... Cal ser optimistes, però costa ser-ho.

El segon desig, centrant-me ja en els centres de formació de persones adultes, és resum en una paraula: recursos. Desconec la realitat dels centres municipals o, més ben dit, la conec molt poc. Però no la imagino millor que la dels centres del Departament.

Segurament treballar en un centre que des del 2003 no ha tingut una seu definitiva, que hem anat donant tombs per la ciutat de Barcelona, que ens falta lloc per tot arreu, que haurem de tancar grups que s’omplen per manca d’hores lectives del professorat, que tenim una “superwoman” d’administrativa que ella sola ha de gestionar més de 1.200 alumnes, pel cap baix, entre els dos centres als quals dona servei (i encara sort que en tenim), que tenim un servei de consergeria compartit, per no dir prestat... no ajuda a ser optimista. La sensació d’Aneguet lleig que se’t queda, d'estar en una dimensió desconeguda, és important.




I per acabar, el tercer desig té a veure amb l’autonomia de centre. Servidor té la sensació que tot i el Decret 102/201, hi ha sectors de l’administració que no se’l creuen o, directament, que els molesta.

Els centres educatius són un reflex del seu entorn. És obvi. Però això encara es fa més palès als centres de formació de persones adultes. Cada centre és un món. Amb unes necessitats de formatives de l’entorn úniques i específiques. I en conseqüència, ningú millor que cada centre per poder dissenyar una oferta formativa útil i realista.

I això ens porta a la primera de les idees. Quin paper han de jugar els centres de formació de persones adultes en el març de l’aprenentatge al llarg de la vida? És un debat interessant al voltant del qual hi ha moltes opinions.

Personalment cree que l’ordenació dels ensenyaments que s’hi ofereixen, que es va realitzar amb la publicació dels currículums dels ensenyaments de llengües i d’informàtica, en línies generals i en el moment que es va produir, va ser molt positiva.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Ara bé, la societat actual evoluciona molt ràpidament i les necessitats formatives dels seus ciutadans també. Cal escoltar la societat i respondre-hi amb rapidesa, amb propostes formatives suggerents, de qualitat, raonades i justificables pedagògicament, viables i sostenibles, amb objectius clars i avaluables i avaluades.

I això només es pot fer des dels centres, des del territori. Escoltant a l’alumnat i sent escoltats per l’administració. Coordinant-nos amb la resta de centres de formació de persones adultes de l'entorn i amb la resta d'agents que hi estan relacionades.

En aquest sentit, la proposta sorgida de les direccions dels centres de Barcelona ciutat, de poder disposar d’un percentatge d’hores lectives del professorat per a dissenyar activitats formatives que responguin a necessitats reals de l’entorn de cada centre, pot ser una possible solució.

I abans d’acabar vull tornar agrair la iniciativa d’en @jmab74 i les participacions d’en @monparaiso i en @quimbb. Llegir els seus blogs, gairebé sempre des de la coincidència i a vegades des de la discrepància és sempre molt enriquidor. Companys, aprenc molt amb vosaltres!