diumenge, de desembre 31, 2017

Temps de canvi o canvi de temps

Article publicat al número de Tardor del 2015 de la Revista Escolar del CFA Palau de Mar.

Hi ha períodes al llarg de l'any i moments al llarg de la vida de les persones que conviden a la reflexió. I els volts de Nadal, a les portes d'un nou any, n’és un d'ells. Són temps de formular bons desitjos: fer més esport, aprimar-se, aprendre idiomes... Anhels que sovint no passen d'això, de ser propòsits. Si no som capaços de traçar un pla realista per dur-los a terme, si només ens quedem en el què, sense reflexionar en el qui, com i quan, estarem condemnant els nostres desitjos a esdevenir frustracions.

Llicència: Domini públic. Font Pixabay
Vivim temps de canvis. Alguns fins i tot s'atreveixen a dir que estem en un canvi de temps, com poques vegades ha passat al llarg de la història de la humanitat. El temps dirà.

Són temps de reflexió, a nivell personal i a nivell col·lectiu. Cal que ens plantegem què volem ser quan siguem (més) grans, a nivell individual i a nivell de país. Preguntar-nos si realment tot és possible i tot està per fer... Si més no, què és possible i què es pot fer, per tal d’evitar que els desitjos no esdevinguin frustracions..

Les societats canvien i les persones evolucionen, sí, però si alguna cosa caracteritza els nous temps és la velocitat de canvi. El que ahir era nou, demà estarà obsolet. I pels temps de canvi, l'alternativa és clara, ja ens ho deia Darwin: adaptar-se o morir.


Al CFA Palau de Mar també estem en un període de reflexió. De fet, fa molts anys que ho estem i d’aquí la nostra evolució constant, per no morir. Però enguany ens veiem immersos en un període d'aquells en què la reflexió ha de ser més intensa, més sistemàtica. I això és així per diversos motius.

Aquest curs és el darrer del mandat de l'equip directiu actual i tot i que el propòsit dels seus integrants és el de renovar, tot dependrà de si l'inspector del centre considera que no ho hem fet malament del tot.

Llicència: Domini públic. Font: Pixabay

Però independentment de qui formi part del proper equip rector del centre, caldrà elaborar un nou projecte de direcció pels quatre anys vinents. Fer un projecte de direcció és com tancar els ulls i, ben relaxats, imaginar-nos com volem que sigui el Centre d'aquí a cinc anys. Tan senzill i tan complicat com això.

Preguntar-nos el què: què volem ser... I per això cal conèixer bé el Centre, conèixer les seves debilitats, les seves febleses, però també les seves possibilitats, les seves fortaleses. Mirar-nos el melic i veure allò que funciona, per potenciar-ho, i allò que no acaba de girar rodó, per trobar-hi solucions.

Mirar-se el melic i aixecar el cap per mirar el voltant, per entendre el món que ens envolta. Intuir les possibilitats que ens pot oferir l'esdevenir i preveure'n els paranys. Identificar les oportunitats i les amenaces. Tan senzill i tan complicat com això.

Vivim temps de canvis o un canvi de temps, i l'educació no és aliena a aquesta realitat. Canvis que ens aguaiten, a tres nivells:
  • canvis en el sistema educatiu,
  • canvis en la formació de persones adultes, i
  • canvis al CFA Palau de Mar.
Llicència: Domini públic. Font: Pixabay
El sistema educatiu actual, es va forjar a finals del segle XIX, quan la societat industrial de l'època demanava uns coneixements i unes destresses molt determinades. Una època en què amb el que s'aprenia a es-cola n'hi havia prou per anar ti-rant la resta de la vida. Una època en què els continguts s'a-grupaven en assignatures i on la massificació de les aules va im-posar un aprenentatge basat en la memorització de les lliçons i la resolució mecànica de deter-minats processos.

La revolució digital ha transformat profundament molts aspectes de la vida de les persones i la gran majoria de sectors econòmics, socials i culturals. I l'educació no pot romandre d'esquena a aquesta realitat. No podem continuar preparant els nostres joves per a una societat que ja no existeix. Fa massa temps que l'educació està a l'espera d'una modernització que no arriba i que cada cop és més urgent.

I en un món on els coneixements apresos de petits ja no són suficients i cal anar actualitzant-los al llarg de la vida, la formació de persones adultes adquireix un paper rellevant. Què us n’he d'explicar jo?

A banda de l’importantíssim paper que juguem els centres de formació al llarg de la vida de retornar al sistema educatiu aquelles persones que fa molt temps que van acabar els estudis, o aquelles altres que, per uns motius o altres, no van poder assolir els èxits acadèmics desitjats, la formació de persones adultes ha de donar resposta als qui cerquen uns coneixements que han esdevingut gairebé imprescindibles i que en la seva etapa d'estudiants no existien o no tenien la importància que tenen avui en dia, en una societat altament tecnificada i globalitzada.

Llicència: Domini públic. Font: Pixabay

I en aquests ensenyaments, els centres de formació de persones adultes es troben enmig dels interessos dels ciutadans que s'adrecen als nostres centres amb l'única finalitat d’aprendre per aprendre, sense més, i els objectius de l’administració per tal de certificar els coneixements que s’hi adquireixen. I al CFA Palau de Mar no som aliens a aquesta situació.

Canvis en la concepció del sistema educatiu, canvis en la formació de persones adultes i canvis en el centre. I és que el CFA Palau de Mar ha d'afrontar un relleu generacional que ja va començar amb la jubilació d'en Josep Oliveras, ara fa uns anys, va continuar amb la d'en Jordi Llimargas, ara fa uns mesos, i que tindrà continuïtat en els propers cursos.

Vivim temps de canvis, o un canvi de temps. I al CFA Palau de Mar no som aliens a aquesta situació.

Adaptar-se o morir.

divendres, de desembre 01, 2017

El món per un forat... del mòbil

La setmana passada en @jmab76 va publicar al seu blog. Didàctik, un article que conté un vídeo, si més no, curiós i prou interessant.

En ell, en Josep Miquel va enregistrant, imagino que amb el mòbil en mà, les tasques que fa al centre un dilluns qualsevol.




Això m’ha fet recordar un parell de vídeos que vaig enregistrar fa un parell d’anys i que, des d’aleshores, tenia pendent de recollir-los a La destil·leria.

L’objectiu d’aquests vídeos, en el fons, era semblants al d’en Josep Miquel: mostrar la tasca diària d’un profe, en aquest cas un servidor, que utilitza diferents models i metodologies d’aprenentatge: Autoformació integrada, Flipped Classroom, Aprenentatge Basat en Projectes... És ben sabut que la innovació educativa provoca canvis profunds en les tasques del professorat i de l’alumnat i és interessant compartir aquestes noves maneres de fer.




Durant una setmana, de dissabte a divendres, amb el trípode i la càmera a l’espatlla, anava amunt i avall enregistrant escenes de les diferents tasques que, com a docent, anava realitzant tant dins com fora de l’aula.

En aquella època havia de fer diverses xerrades sobre la Flipped Classroom en diferent llocs. Per als profes d’adults, fer una xerrada implica perdre un cert temps explicant que és un centre de Formació de persones adultes. (D’això en parlava no fa gaire a Formació de persones adultes? I això què és?). Un temps que els profes d’infantil, de primària, de secundària, d’universitats.... poden aprofitar per explicar d’altres coses. Aquest és el nivell de coneixement de l’educació d’adults al nostre país.


Autor: Guillermo Ruiz. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0 Font:  Flickr


Em va semblar que tenir un vídeo, no per passar-lo sencer, sinó per tenir-lo de fons, en moments concrets, per il·lustrar la xerrada podia ser una bona pensada.

No obstant, després de fer una primera edició el vaig trobar massa llarg amb algunes escenes reiteratives que no aportaven gaire cosa al discurs, amb la qual cosa vaig decidir fer una versió reduïda, tot i que no gaire més.






Assistir a xerrades de profes que expliquen les seves experiències o visitar d’altres centres és molt interessants, però, personalment, de vegades, em queda la sensació de voler saber-ne més, de voler conèixer les eines, l’organització concreta de les tasques, els rols dels participants. En definitiva, conèixer el dia a dia del projecte, viure’l en primera persona.

Tinc un molt bon record de quan l’any 2015 vam implantar, al CFA Palau de Mar, el projecte mapaTIC. Era el primer projecte d’ABP que dúiem a terme al centre amb la participació de més d’un docent. Els cinc profes que impartíem el curs específics d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà reunits per a desenvolupar una idea, alineant visions, compartint pors, neguits i angoixes, consensuant objectius, dissenyant tasques, coordinant actuacions. En definitiva cinc profes col·laborant, aportant, discrepant, construint... aprenent uns dels altres.


Potser aquestes pràctiques a primària són més habituals, però a secundària i, especialment a la formació de persones adultes, on sovint només hi ha un docent per especialitat, lamentablement, no sovintegen gaire. De fet això és el que indiquen les dades.

Implementar classes amb dos profes a l’aula, no és més que un pas en aquesta forma de treballar.



Tornant al projecte mapaTIC, en el seu moment ja vaig valorar molt positivament les hores i hores que ens vàrem passar tancats en un autocar el professorat i l’alumnat dels CFA Dolors Paul i CFA Palau de Mar en el desplaçament d’anada i tornada a Torrelaguna, per visitar el CEPA Sierra Norte. Profes i equips directius dos centres d'adults interaccionant entre ells i amb els estudiants propis i els estudiants de l'altre centre. Relacions internes i relacions creuades. Dos ecosistemes convivint i compartint

Sempre he pensat com d’interessant seria fer petites estades en altres centres educatius, com les que programen alguns programes d’intercanvi de professorat, tot i que a nivell local. No sé si això és possible. Compartir classes amb companys o companyes d’altres centres del mateix nivell educatiu o no, que treballin amb metodologies semblants o no, amb diferents modalitats d’ensenyament-aprenentatge, amb diferents tecnologies, en diferents entorns... ha de ser altament enriquidor.

De fet, aquesta és la base dels pràcticums, tant dels graus de magisteri com dels màsters de secundària. Les estades en un centre per a les persones que es volen incorporar a la professió docent són, o haurien de ser, una experiència molt enriquidora. Sempre i quan l’escola tingui alguna cosa nova a aportar.

School memory. Autor: lehman_11. Llicència: Font: CC BY 2.0 Flickr

Si el que han de viure els estudiants en pràctiques és un model que coneixen bé, que han patit durant anys i anys d’escolarització, i que avui en dia ja està totalment superat, de ben segur tenen moltes coses millors en què invertir les hores que han de passar en els centres. I ho dic per una experiència molt propera.

De fet, durant temps i temps, al centre no volíem tenir estudiants en pràctiques, després d’una mala experiència: una noia que se’n va anar a passar un cap de setmana a Itàlia, on tenia el xicot i que encara estem esperant a que torni...

Però ara fa uns quatre anys es va presentar al centre una estudiant del màster de secundària i, enmig de la conversa, em va deixar anar alguna cosa així com:

- Tinc alguns amics que són profes i ja m’han dit que a les pràctiques no aprendré res.

No sé si n’era conscient, però acabava d’aconseguir que canvies d’idea.

Per tot això, em sembla una magnífica idea el vídeo d’en Josep Miquel i agraeixo que, pel forat del seu mòbil, ens hagi deixat veure un tastet de la seva feina.