divendres, de desembre 01, 2017

El món per un forat... del mòbil

La setmana passada en @jmab76 va publicar al seu blog. Didàctik, un article que conté un vídeo, si més no, curiós i prou interessant.

En ell, en Josep Miquel va enregistrant, imagino que amb el mòbil en mà, les tasques que fa al centre un dilluns qualsevol.




Això m’ha fet recordar un parell de vídeos que vaig enregistrar fa un parell d’anys i que, des d’aleshores, tenia pendent de recollir-los a La destil·leria.

L’objectiu d’aquests vídeos, en el fons, era semblants al d’en Josep Miquel: mostrar la tasca diària d’un profe, en aquest cas un servidor, que utilitza diferents models i metodologies d’aprenentatge: Autoformació integrada, Flipped Classroom, Aprenentatge Basat en Projectes... És ben sabut que la innovació educativa provoca canvis profunds en les tasques del professorat i de l’alumnat i és interessant compartir aquestes noves maneres de fer.




Durant una setmana, de dissabte a divendres, amb el trípode i la càmera a l’espatlla, anava amunt i avall enregistrant escenes de les diferents tasques que, com a docent, anava realitzant tant dins com fora de l’aula.

En aquella època havia de fer diverses xerrades sobre la Flipped Classroom en diferent llocs. Per als profes d’adults, fer una xerrada implica perdre un cert temps explicant que és un centre de Formació de persones adultes. (D’això en parlava no fa gaire a Formació de persones adultes? I això què és?). Un temps que els profes d’infantil, de primària, de secundària, d’universitats.... poden aprofitar per explicar d’altres coses. Aquest és el nivell de coneixement de l’educació d’adults al nostre país.


Autor: Guillermo Ruiz. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0 Font:  Flickr


Em va semblar que tenir un vídeo, no per passar-lo sencer, sinó per tenir-lo de fons, en moments concrets, per il·lustrar la xerrada podia ser una bona pensada.

No obstant, després de fer una primera edició el vaig trobar massa llarg amb algunes escenes reiteratives que no aportaven gaire cosa al discurs, amb la qual cosa vaig decidir fer una versió reduïda, tot i que no gaire més.






Assistir a xerrades de profes que expliquen les seves experiències o visitar d’altres centres és molt interessants, però, personalment, de vegades, em queda la sensació de voler saber-ne més, de voler conèixer les eines, l’organització concreta de les tasques, els rols dels participants. En definitiva, conèixer el dia a dia del projecte, viure’l en primera persona.

Tinc un molt bon record de quan l’any 2015 vam implantar, al CFA Palau de Mar, el projecte mapaTIC. Era el primer projecte d’ABP que dúiem a terme al centre amb la participació de més d’un docent. Els cinc profes que impartíem el curs específics d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà reunits per a desenvolupar una idea, alineant visions, compartint pors, neguits i angoixes, consensuant objectius, dissenyant tasques, coordinant actuacions. En definitiva cinc profes col·laborant, aportant, discrepant, construint... aprenent uns dels altres.


Potser aquestes pràctiques a primària són més habituals, però a secundària i, especialment a la formació de persones adultes, on sovint només hi ha un docent per especialitat, lamentablement, no sovintegen gaire. De fet això és el que indiquen les dades.

Implementar classes amb dos profes a l’aula, no és més que un pas en aquesta forma de treballar.



Tornant al projecte mapaTIC, en el seu moment ja vaig valorar molt positivament les hores i hores que ens vàrem passar tancats en un autocar el professorat i l’alumnat dels CFA Dolors Paul i CFA Palau de Mar en el desplaçament d’anada i tornada a Torrelaguna, per visitar el CEPA Sierra Norte. Profes i equips directius dos centres d'adults interaccionant entre ells i amb els estudiants propis i els estudiants de l'altre centre. Relacions internes i relacions creuades. Dos ecosistemes convivint i compartint

Sempre he pensat com d’interessant seria fer petites estades en altres centres educatius, com les que programen alguns programes d’intercanvi de professorat, tot i que a nivell local. No sé si això és possible. Compartir classes amb companys o companyes d’altres centres del mateix nivell educatiu o no, que treballin amb metodologies semblants o no, amb diferents modalitats d’ensenyament-aprenentatge, amb diferents tecnologies, en diferents entorns... ha de ser altament enriquidor.

De fet, aquesta és la base dels pràcticums, tant dels graus de magisteri com dels màsters de secundària. Les estades en un centre per a les persones que es volen incorporar a la professió docent són, o haurien de ser, una experiència molt enriquidora. Sempre i quan l’escola tingui alguna cosa nova a aportar.

School memory. Autor: lehman_11. Llicència: Font: CC BY 2.0 Flickr

Si el que han de viure els estudiants en pràctiques és un model que coneixen bé, que han patit durant anys i anys d’escolarització, i que avui en dia ja està totalment superat, de ben segur tenen moltes coses millors en què invertir les hores que han de passar en els centres. I ho dic per una experiència molt propera.

De fet, durant temps i temps, al centre no volíem tenir estudiants en pràctiques, després d’una mala experiència: una noia que se’n va anar a passar un cap de setmana a Itàlia, on tenia el xicot i que encara estem esperant a que torni...

Però ara fa uns quatre anys es va presentar al centre una estudiant del màster de secundària i, enmig de la conversa, em va deixar anar alguna cosa així com:

- Tinc alguns amics que són profes i ja m’han dit que a les pràctiques no aprendré res.

No sé si n’era conscient, però acabava d’aconseguir que canvies d’idea.

Per tot això, em sembla una magnífica idea el vídeo d’en Josep Miquel i agraeixo que, pel forat del seu mòbil, ens hagi deixat veure un tastet de la seva feina.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)