La docència en temps de Coronavirus (IV)

Dijous va fer dues setmanes que vàrem tancar l'escola. Segons la previsió inicial, aquesta setmana ja hauríem d'estar tots i totes a les aules i les dues setmanes de "vacances" haguessin estat un anomalia en el curs i poca cosa més. "Aquesta mesura té prevista una durada inicial de 14 dies, fins el dia 27 de març inclòs" deia el comunicat que vàrem rebre. Però tot plegat serà molt més que això. La cosa va bastant més en serio.

Passat el trasbals inicial i les primeres decisions per tirar endavant aquests dies, ara cal preparar l'escola per a fer front a una situació que es perllongarà en el temps ves a sabes fins quan. De fet les directrius del Departament d'Educació també han anat mutant, com el maleït virus. Des de les instruccions inicials al professorat de restar a casa aprofitant el temps per formar-se; passant a les directrius de que les activitats que els centres posaven a l'alumnat, saltant-se el criteri del Departament, no fossin qualificables; acabant, per ara, al pla d'acció dels centres educatius en línia, que s'haurà d'anar concretant en els propers dies.

Vivim al dia, amb noves informacions gairebé cada jornada que van insinuant-nos cap a on hem d'anar orientant les actuacions, però amb poques certeses reals. De ben segur que algunes coses les poguéssim haver fet millor tots plegats, però som on som i tots i totes hem d'anar conscienciant-nos de la realitat que tenim, de la situació de les escoles, de la capacitat d'adaptació del professorat i de la resposta de l'alumnat.

Imatge de Arek Socha de Pixabay 

A tots plegats ens han fet fora de la nostra zona de confort. Recordo que en el famós vídeo sobre el tema hi ha un moment que diu que quan les coses van mal dades sempre podem tornar a la nostra zona de confort... Doncs no! No hi podem tornar i ves a saber quant temps passarà fins que hi puguem tornar, ni que ens hi trobarem quan hi tornem... Estem a la intempèrie i no es podem aixoplugar. Farem el que podrem, però de ben segur que tots i totes n'aprendrem molt.

Al CFA Palau de Mar ens hem organitzant el millor que pogut aquests dies i, ara per ara, tenim el 100% dels cursos actius a través del Moodle de centre, tot i que amb diferent nivell d'activitat en funció de l'autonomia, de la disponibilitat de l'alumnat i de la disponibilitat del professorat. El maleït virus també ha volgut treure el nas pel nostre centre.

Com ja vaig dir en el primer article d'aquesta sèrie, si l'Àgora, el servei de Moodle del Departament d'Educació on tenim la nostra Aula virtual, aguanta, podem estar molt tranquils.

Tots els cursos en funcionament, tot i que el nivell de seguiment per part de l'alumnat és molt divers. Segurament el que ens trobem en aquests moments és un reflex del que hem estat fent amb l'alumnat al llarg del curs. I en això hi intervenen molts factors.

Alguns grups estan molt actius i van seguint força bé les feines que els anem posant, però en d'altres costa més. I segurament, en el fons, tot és un problema d'inèrcia... Les inèrcies costem molt de trencar, en positiu i en negatiu.... Els estudiants que estan acostumats a entrar regularment a l'aula virtual i a fer les activitats ho seguiran fent, majoritàriament, i els que no, doncs costarà que ho facin...

Cada grup té unes peculiaritats específiques, pel que fa a la matèria, a la competència digital de l'alumnat, a la seva autonomia, a l'estil docent del professor o professora, a les seves competència digital docent, a les seves creences... Tot això determina una forma d'utilitzar l'Aula virtual i unes inèrcies que ara cal potenciar o mirar de canviar... en funció de l'ús que se li donés amb anterioritat.

Imatge de Werner Weisser de Pixabay

Recordo que quan m'estava formant amb l'Olga Esteve per fer de formador en Pràctica reflexiva ens deia que quan proposàvem una activitat a un professor o professora i ens comentava que això el seu alumnat no ho faria, en realitat el que ens estaven dient que això no anava amb ell (o amb ella).

Cada docent tenim una forma de fer. "Cada maestrillo tiene su librillo", diuen. Això va en la forma de ser i d'entendre la docència de cada un i cada una de nosaltres, i això, per se, no ha de ser ni bo ni dolent. Però justament això també dificulta, en aquests moments, donar unes pautes generals per tal d'afrontar aquesta època de docència confinada.

El que tinc clar, com també deia en els articles anteriors, és que ara per ara no podem transformar-ho tot i fer coses en les que no creguem (com a profes) i fer fer als estudiants coses que no han fet mai. Hem de dissenyar tasques que siguin el més semblant possibles al que han estat fent fins ara.

No podem posar-nos a fer materials didàctics com si no hi hagués demà. Hem d'adaptar-nos al que tenim o al que trobem i no al revés. Com ja he comentat anterior, gairebé fins a fer-me pesat, a la formació de persones adultes, pel que fa al GES, tenim la gran sort de tenir uns materials com els del Graduï's, en vídeo i en pdf, que ens han anat genial en ocasions anteriors, quan havíem de sortir d'una situació en què necessitàvem uns recursos didàctics de forma ràpida, i que encara avui s'estan utilitzant en centres d'adults i en d'altres nivells educatius... Poden ser una molt bona base i estan pensats per fer estudis a distància.... Què més volem.

Però, encara cal tenir en compte altres factors. Sovint parlo de la importància del objectius dels estudiants en matricular-se en un centre de formació de persones adultes. El CFA Palau de Mar és un centre on molts estudiants hi acudeixen pel plaer d'estudiar.

Imatge de Dariusz Sankowski de Pixabay

Ja sabeu..., l'efecte Mateu, que en paraules de la Viquipèdia és el "fenomen pel qual els adults que tenen els més elevats nivells d'educació primària són més propensos a continuar amb els seus processos de formació i aprenentatge, mentre que aquells amb els més baixos nivells d'educació primària tenen una menor tendència a continuar amb estudis reglats superiors."

Poc és, en el nostre centre, l'alumnat que té una necessitat vital de certificar els seus estudis. D'altra banda tenim persones molt grans matriculada a l'escola i sabem, per missatges que ens han fet arribar, que alguns i algunes, sobretot algunes, estan molt espantades. Desconec si aquesta part de l'alumnat estarà en condicions de tirar el curs endavant.

Imagino que a alguns i algunes d'elles, ara per ara, els hi deu importar poc, molt poc o gens els exercicis d'informàtica, de català o de ves a saber què. A d'altres potser els servirà de vàlvula d'escapament, de distracció, per a no pensar en una altra cosa... Hem de ser conscients de tot això i ho hem de respectar.

De fet, un cop acabat aquest post i en la fase de revisió m'ha sorprès agradablement veure aquest tuit.

ℹ️ #Formació d'adults🧑🧓 Aquests dies, cal intentar combinar el treball autònom, en què l'estudiant decideixi què vol fer i com, amb el d'activitats proposades pel professorat 👩‍🏫👨‍🏫

➕ Orientacions 👉https://t.co/qdfLestaI9#OrientacionsAlsCentres #JoAprencACasa #JoActuo pic.twitter.com/sEuw3y4l7P

— Educació (@educaciocat) March 27, 2020

Si acabem obrim algun dia en el que resta de curs, caldrà veure quants ens retrobem a les aules i quants hauran aprofitat aquesta aturada forçosa per llençar la tovallola. En qualsevol cas, cal empatitzar amb ells i els grans o petits drames personals o familiars que puguin estar vivint.

Un altre col·lectiu mot diferent són els nois i les noies del GES. Tenia clar, i crec que ho teníem tots i totes al claustre, que els hauríem de perseguir... Tot allò de fer tutorials per enviar-los missatges a través de l'Aula virtual estava molt bé, però si ja costa que facin les coses quan els tens a classe, quan tens la sort de que apareixen el centre, ja em direu... Se'ls hauria de perseguir, i ho podíem fer-ho o no. I ho vam fer.

Per sort teníem tres eines que van resultar fonamentals, el Moodle i el rastre que hi deixen els i les estudiants quan s'hi connecten i s'hi passegen, el mòbil del centre que vaig tenir la pensada d'agafar abans de tancar i el Saga, el programa de gestió acadèmica del Departament d'Educació, amb els llistats amb telèfons. Un altra cop cal destacar  la importància de tenir la informació en el núvol, cal tenir-ho en compte.

Va costar, però ho vàrem aconseguir. Vàrem poder contactar amb tots i totes, d'una manera o d'altre, per telèfon o per missatges de WhatsApp, correu electrònic, missatgeria interna... directament o a través de terceres persones... Els teníem tots i totes localitzades... i, aparentment en marxa.

Però cal ser conscients que tampoc ho estant passant bé i que les seves opcions d'accés a determinats recursos són molt limitades, en alguns casos. No podem pressuposar que tenen connexió a Internet, ni ordinador, ni impressora, ni escàner... però gairebé tots i totes tenen mòbil (tot i que enguany ens hem trobat, per primera vegada en molts anys, amb un cas d'una persona jove que no entenia (recordeu, estem parlant de majors de 16 anys...).

Imatge de FelixMittermeier de Pixabay 

Tenen mòbil i, per tant, tenen una càmera de fotos, una càmera de vídeo, un enregistrador d'àudio, una porta d'accés a l'Aula virtual per a treballar en línia, un accés a una quantitat ingent d'informació (amb el permís de les dades)... Us sembla poc? us imagineu la quantitat d'activitats que podem dissenyar per a fer amb aquestes eines...?

Segurament d'aquí uns mesos o anys tornarem a tenir l'enèsima discussió de si mòbils si o mòbils no a les escoles i si tal o qual país o comunitat autònoma ha prohibit el mòbil en els centres educatius. Mentrestant, beneït sigui el mòbil i les opcions que ens dona en aquest moment.

No cal perdre el cap i utilitzar eines que ni nosaltres ni els nostres alumnes saben fer anar. Amb un boli un paper i un mòbil per a fer-li una foto i enviar-la al professor és poden dissenyar magnífiques activitats... Amb això ja n'hi ha prou!