dimarts, d’abril 10, 2018

#3cosasfadultos

Ara fa uns dies, en @jmab76 ens convidava des del seu blog DidàcTIK a formular tres desitjos sobre la formació d’adults que faríem arribar al Departament d'Ensenyament. A rel de la crida, en @monparaiso i en @quimbb van recollir el guant des dels deus respectius blogs, De Vuelta i la Germana podra i lletja. Aquí teniu el llistat de les respectives entrades.


Doncs, res, companys, gràcies per la pressió. Allà hi vaig.

Ser el darrer té l’inconvenient de que moltes de les coses que diries, ja estan dites. Però com que no es tracta de ser original, intentaré abstreure’m del que s’ha dit fins ara i faré el menú propi rànquing.

Un altre inconvenient té a veure amb el mosaic d'administracions que intervenen en la formació de persones adultes: Consorci d’Educació, a Barcelona; Departament d’Ensenyament; Ministerio de Educación; Ajuntaments; Diputacions... Per tant, tot i que ens adrecem al Departament d'Ensenyament, crec que les demandes haurien de ser extensibles a totes les administracions que d'una manera o altra, tenen alguna cosa a veure amb això.

I la primera demanda, més que un desig és una pregunta. Hi ha algú a nivell de país reflexionant sobre què és i que ha de ser l’aprenentatge al llarg de la vida?

Ara fa uns mesos, es va posar en marxa des del Consell Escolar de Catalunya, un gran debat de País sobre el futur de l’educació, l’Ara és demà. Una ocasió perduda per a reflexionar sobre la formació de persones adultes i de forma més àmplia, sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, el el marc del model educatiu que volem per aquest país.

Però cal ser optimistes. Brots verdes n’hi ha. Però cal regar-los. Ara fa uns mesos des del Consorci d’Educació de Barcelona és va posar en marxa un procès participatiu per a la redacció del Pla estratègic 2017-2021. I justament un dels blocs d’aquest procès participatiu fou “L’aprenentatge al llarg de la vida. Barcelona ciutat d’oportunitats”.



Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons

Vaig tenir el plaer de participar-hi, juntament amb representants de les EOI, de les escoles d’arts, de la formació professional, dels serveis d’orientació... Van ser un seguit de trobades molt interessants que ens van permetre reflexionar sobre l’aprenentatge al llarg de la vida, en sentit ampli. Des de la darrera reunió, a finals del curs passat, no n’he tornat a tenir notícies i no sé en què ha quedat tot allò. Imagino que la situació política, amb la Generalitat intervinguda a rel de l’aplicació del 155, no hi deu haver ajudat ni gens ni mica.

Justament en @jmab76, en un post força interessant desvetllava una conversa amb l’Alfons Formariz, en la que es plantejava la conveniència de crear un Institut Català de Formació d’Adults, que vagi més enllà del Departament d'Ensenyament. Per no parlar de la Comissió interdepartamental recollida a la Llei d’adults del 1991. Comisisó tan fossilitzada com la mateixa llei.

Eines n’hi ha. I voluntat? Diuen que pel seus fruits els coneixereu... Cal ser optimistes, però costa ser-ho.

El segon desig, centrant-me ja en els centres de formació de persones adultes, és resum en una paraula: recursos. Desconec la realitat dels centres municipals o, més ben dit, la conec molt poc. Però no la imagino millor que la dels centres del Departament.

Segurament treballar en un centre que des del 2003 no ha tingut una seu definitiva, que hem anat donant tombs per la ciutat de Barcelona, que ens falta lloc per tot arreu, que haurem de tancar grups que s’omplen per manca d’hores lectives del professorat, que tenim una “superwoman” d’administrativa que ella sola ha de gestionar més de 1.200 alumnes, pel cap baix, entre els dos centres als quals dona servei (i encara sort que en tenim), que tenim un servei de consergeria compartit, per no dir prestat... no ajuda a ser optimista. La sensació d’Aneguet lleig que se’t queda, d'estar en una dimensió desconeguda, és important.




I per acabar, el tercer desig té a veure amb l’autonomia de centre. Servidor té la sensació que tot i el Decret 102/201, hi ha sectors de l’administració que no se’l creuen o, directament, que els molesta.

Els centres educatius són un reflex del seu entorn. És obvi. Però això encara es fa més palès als centres de formació de persones adultes. Cada centre és un món. Amb unes necessitats de formatives de l’entorn úniques i específiques. I en conseqüència, ningú millor que cada centre per poder dissenyar una oferta formativa útil i realista.

I això ens porta a la primera de les idees. Quin paper han de jugar els centres de formació de persones adultes en el març de l’aprenentatge al llarg de la vida? És un debat interessant al voltant del qual hi ha moltes opinions.

Personalment cree que l’ordenació dels ensenyaments que s’hi ofereixen, que es va realitzar amb la publicació dels currículums dels ensenyaments de llengües i d’informàtica, en línies generals i en el moment que es va produir, va ser molt positiva.


Font: Pixabay. Llicència: CC0 Creative Commons


Ara bé, la societat actual evoluciona molt ràpidament i les necessitats formatives dels seus ciutadans també. Cal escoltar la societat i respondre-hi amb rapidesa, amb propostes formatives suggerents, de qualitat, raonades i justificables pedagògicament, viables i sostenibles, amb objectius clars i avaluables i avaluades.

I això només es pot fer des dels centres, des del territori. Escoltant a l’alumnat i sent escoltats per l’administració. Coordinant-nos amb la resta de centres de formació de persones adultes de l'entorn i amb la resta d'agents que hi estan relacionades.

En aquest sentit, la proposta sorgida de les direccions dels centres de Barcelona ciutat, de poder disposar d’un percentatge d’hores lectives del professorat per a dissenyar activitats formatives que responguin a necessitats reals de l’entorn de cada centre, pot ser una possible solució.

I abans d’acabar vull tornar agrair la iniciativa d’en @jmab74 i les participacions d’en @monparaiso i en @quimbb. Llegir els seus blogs, gairebé sempre des de la coincidència i a vegades des de la discrepància és sempre molt enriquidor. Companys, aprenc molt amb vosaltres!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)