diumenge, de juliol 21, 2019

El discurs de graduació

El vaig buscar al Drive, als Drives de diferents comptes i no el vaig trobar. També el vaig cercar en els correus electrònics dels mateixos comptes i res de res. On dimonis havia de ser?

Faltava menys d'una setmana per a l'acte de graduació dels nois i noies del GES i em tocava fer un petit discurs, tal com ja havia fet el curs anterior. No és tractava de repetir paraula per paraula el text del curs anterior, però si d'inspirar-me en ell. De fet, l'acte era el mateix, però el públic no. I en el fons, el que volia dir era, si fa o no fa, el mateix.

Després de buscar i re-buscar, no va quedar més remei que escriure'l de nou. I com passa sovint en aquestes situacions no va passar ni una setmana que el vaig trobar a les notes de l'iPad. Com redimonis no se'm va acudir mirar a l'aplicació que habitualment utilitzo per escriure?


Imatge d'edar de Pixabay

No sé si pot interessar a algú, però aquí el deixo... Si més no, ja sabré on trobar-lo.

Hola, Bona tarda.

Em toca fer un discurs..., em sap greu. Ja sabeu que jo no soc de parlar gaire a classe. De fet, quan hem van dir que us havia de fer un discurs vaig pensar: els gravaré un vídeo i que se'l mirin abans de venir... Però em van dir que no. Em van dir que el dire en un acte de graduació havia de parlar. I aquí em teniu...

A més, avui, m'he disfressat de dire. A que mai m’havieu vist amb corbata? Estic guapo?

I m'he vestit de dire perquè avui és un dia important, molt important per vosaltres. I no per tenir el GES o no tenir-lo, sinó per l'esforç que heu fet per aconseguir-lo i per què aquest esforç ha tingut recompensa.

I estic content, estic molt content. I estic per content per dos motius.

En primer lloc estic molt content per vosaltres. Vareu venir Palau de Mar amb un objectiu, i l’heu aconseguit. Us ha costat, us heu esforçat, heu hagut de treballar fort, heu hagut de trencar certes dinàmiques... i ho heu aconseguit. Potser més tard del que tocava, però ho heu aconseguit. Ja sou graduats i graduades en ESO.


Imatge de congerdesign de Pixabay

"Joan, ja tinc l’ESO" em deia la setmana passada una de vosaltres amb els ulls brillants de felicitat. Ja teniu l’ESO!

Intueixo que a aquestes alçades ja sabeu que la vida no és fàcil. És més, la vida pot ser molt dura. Podíeu haver triat diferents camins, alguns més fàcils, però que no duen a res de bo. Però heu triat el camí de continuar estudiant, el de continuar formant-vos, el de continuar creixent com a persones.

I vull donar les gràcies a tothom qui us ha recolzat en aquest camí: a les vostres famílies, als vostres amics, a les vostres parelles... I al vostres companys i companyes.

Avui us gradueu quinze persones, quinze persones que us heu trobat al CFA Palau de Mar, però que veniu de diferents lloc del món: de Filipines, de Brasil, de Bolívia, de Paraguai, de Xile, d'Equador, de Pakistan, de Cadis, i fins i tot de Catalunya. Persones diverses, d'edats diverses, de cultures diverses, de creences diverses, amb interessos diversos, però amb un objectiu comú.

Però tot i aquesta diversitat heu fet un molt bon grup. Heu col.laborat, us heu ajudat... Heu après que col·laborant amb d'altres persones s'arriba més lluny. "Si vols anar ràpid ves sol, si vols anar lluny vés en grup", diu un proverbi africà.


Autor: Matthew Sullivan. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC 2.0

A la vida trobareu moltes persones disposades a ajudar-vos, com les heu trobat a Palau de Mar. Aprendre amb qui pots confiar i amb qui no i aprendre a col.laborar-hi no és fàcil. Però aquest aprenentatge també l'heu començat a fer al CFA Palau de Mar.

Estic molt content per vosaltres però també sento un punt de tristor pels companys i companyes que, per uns motius o d'altres han llençat la tovallola.

Però com us deia al principi també estic content per un altre motiu. Estic molt satisfet de ser professor del CFA Palau de Mar. És un veritable honor formar part del grup de professors i professores que us acompanyat, que us han ajudat, que han confiat en vosaltres.

És un luxe treballar amb l’equip docent del GES: la Rosa, la Montse Piñol, en Francesc, en Josep Ma, la Montse Abelló, la M. Àngels i com no, el vostre tutor: en Carmelo. És un luxe treballar amb ells i elles i amb la resta de docents i de personal del centre, aprendre cada dia d'ells i d'elles, ser millor profe gràcies a ells i a elles.

Aquests dies, quan estava gravant el vídeo i us preguntava que era el millor de Palau de Mar, gairebé tots heu contestat el mateix, sense dubtar: els profes. El vostre èxit en part també és el nostre èxit. I ens sentim molt feliços d’haver-vos pogut ajudar. Moltes gràcies companys!


Autoria: Graham C99. Font: Flickr. Llicència: CC BY-SA 2.0 

Durant tot el temps que heu estat amb nosaltres us hem vist riure, us hem vist plorar, us hem vist patir, us hem vist il·lusionar-vos, a alguns i a algunes us hem vist enamorar-vos, us hem vist barallar-vos i us hem vist reconciliar-vos.

Us hem vist créixer com a persones i m'il·lusiona pensar que us hem ajudat a ser millor persones, a mirar la vida i l'educació amb uns altres ulls. Heu emplenat de vida l'escola. I us trobarem a faltar!

Ja teniu el graduat. Però heu de tenir molt clar que tenir el GES o l'ESO no és el final de res, però pot ser el principi de moltes coses. Us queda un camí llarg, molt llarg. I tots els camins llargs tenen trams sinuosos, difícils, i potser ensopegareu, però haureu d'aixecar-vos i continuar endavant. I si no abandoneu, arribareu a la meta. Tenir el graduat no és el final de res, però ja heu fet el primer pas, i el primer pas és el més important.

El CFA Palau de Mar ja forma part de la vostre història igual que vosaltres formeu part de la història del Palau de Mar. Potser algun dia tornareu a aprendre idiomes o informàtica o ves a saber què. Ja ho sabeu ,el CFA Palau de Mar és casa vostra. Que tingueu molta sort i que us vaig molt bé.

Cap comentari: