Fa uns mesos, l'
@arnaupj em va demanar de fer-me una entrevista pel seu treball de recerca. Deixo aquí les preguntes que ens va enviar als qui hi vàrem participar, amb les meves respostes.
T'agrairia que m'ajudessis amb la part pràctica del meu treball de recerca que tracta sobre com han evolucionat les tecnologies al llarg del temps i com ho faran en el futur. Em seria de gran ajut que m'aportessis informació per poder resoldre els següents dubtes sobre la tecnologia i la seva evolució dins l'educació responent les qüestions de la manera que et sigui més còmode (àudio, escrit...).
Si pots, també t'agrairia que m'adjuntessis alguna imatge representativa (sobre la tecnologia a les aules) i m'informessis sobre el teu paper en aquest desenvolupament tecnològic dins l'aprenentatge.
Creus que el balanç de la incorporació de les tecnologies a l'educació és positiu? Té algun inconvenient? Quin?
Des de que tenim un sistema educatiu universal com l’actual, en major o menor mesura hi ha hagut una constant incorporació de les tecnologies a l’educació. Això no és res nou.
Recordo que quan era petit i anava al cole, les fotocopiadores encara no havien arribat als centres educatius i s’utilitzaven màquines com el ciclostil per a fer còpies. Poc a poc vàrem anar veient com passaven per les aules els projectors de transparències, de cossos opacs, de diapositives, televisions, reproductors d’àudio, canons de projecció… fins a l’arribada de la informàtica.
L’arribada de cada solució tecnològica a l’aula obre noves possibilitats, però el més important és la seva capacitat de transformar l’educació. Els nois i noies actuals tenen unes necessitats d’aprenentatge que va molt més enllà de memoritzar continguts. Això potser tenia sentit en un moment de la història on l’accés als continguts era limitat i l’escola havia de proveir als estudiants dels coneixements que necessitarien al llarg de la seva vida. Avui en dia l’accés als continguts i a la informació, gràcies a Internet, és gairebé immediat i la societat evoluciona a un ritme que requereix una formació i una actualització constant.
Cal preparar als estudiants per a una societat molt diferent de la del segle XIX, que es quan es va forjar el model educatiu actual. Les habilitats comunicatives, el treball en grup, l’aprenentatge constant al llarg de la vida, l’autonomia per aprendre allò que es necessita en cada moment, la competència digital..., són habilitats imprescindibles en la societat actual i el sistema educatiu ha de garantir que els estudiants les assoleixin durant la seva etapa escolar.
Per fer-ho cal un model d’escola molt diferent a la que hem viscut durant els segles XIX i XX, que ofereixi una educació individualitzada, d’acord amb les capacitats i el ritme d’aprenentatge de cada estudiant. En la mesura que la incorporació de la tecnologia ajudi a aquesta transformació, es produirà una veritable innovació educativa. Per seguir fent el que sempre s’ha fet, potser no calen grans despeses en tecnologia.
Al meu parer els principals problemes de la incorporació de la tecnologia a l’aula són dos.
 |
| Llicència: Domini públic. Font: pixabay.com |
El primer ve derivat del mal ús d’aquestes tecnologies. Per això i per a què els ciutadans del segle XXI viurem tota la vida envoltat de dispositius digitals, és molt important que a les escoles hi entrin aquest dispositius i s’ensenyi a utilitzar-los correctament. No entenc com encara hi ha instituts on els telèfons mòbils estan prohibits. Cal treure’ls, posar-los damunt de la taula i ensenyar al estudiants com s’ha d’utilitzar i com no i, igual que fora de l’aula, a l’aula hi ha moments en que no s’han d’utilitzar i en d’altres és gairebé imprescindible. Els estudiants ho han d’aprendre i saber que hi ha coses que amb ells no es poden fer. I algú els hi ha d’ensenyar.
El segon ve derivat de les condicions econòmiques de les famílies. No pot ser que estudiant amb famílies amb pocs recursos vegin limitadala seva capacitat de desenvolupament per no poder accedir a determinades tecnologies. En aquest sentit, l’escola i la societat han de ser capaços de garantir les mateixes possibilitats de desenvolupament de tot l’alumnat, sense excepció.
Quin tipus d'innovació desenvolupada al llarg del segle XXI a l'educació ha resultat més eficient?
Tal com he comentat anteriorment, no es tant important les innovacions tecnològiques en educació, com les innovacions metodològiques, és a dir quin tipus d’activitats dissenyem per a què els estudiants aprenguin. I les tecnologies són importants en la mesura que ajuden a aquest canvi metodològic.
Es pot innovar amb un llapis i paper i seguir fent el mateix de sempre, i que els estudiants hagin de memoritzar per desprès fer un examen tradicional, amb les darreres novetats tecnològiques que ofereix el mercat.
 |
| Llicència: Domini públic. Font: pixabay.com |
Actualment hi ha moltes tendències en educació i totes elles es basen en el
learning by doing, en l’aprendre fent (
Flipped classroom,
visual thinking,
design thinking, el moviment
maker, l’aprenentatge basat en projectes, les intel·ligències múltiples, la gamificació, robòtica, programació digitals, realitat augmentada i realitat virtual…) i totes elles es recolzen, en un moment o altre i en major o menor mesura, en l’ús de la tecnologia. Algunes d’elles tenen el seu fonament en teories de l’aprenentatge clàssiques, però que gràcies a l’evolució de la tecnologia, adquireixen noves possibilitats de ser posades en pràctica.
Creus que la tecnologia serà capaç de substituir als professors? Quan i quins professors (assignatures) seran els més afectats?
No crec que la tecnologia, a curt o mig termini sigui capaç de substituir al professorat, ara bé, si que substituirà a determinades tasques de les que realitzem el professorat, com, de fet, ja ha passat en moltes altres professions.
Si la tasca del professor és explicar uns continguts i corregir els exercicis o els exàmens, serem ràpidament substituïts. Avui en dia hi ha mitjans molt més efectius per a transmetre un contingut que un professor explicant davant una pissarra, ja sigui digital o no (vídeos, infografies, materials interactius, realitat virtual o augmentada…) i test autocorrectius que retornen al moment la qualificació d’un determinat exercici.
 |
| Autor: groucho. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0 |
D’altra banda, tecnologies con el
learning analytics,
que permeten la recopilació i anàlisi de les activitats dels estudiants quan interaccionen amb dispositius digitals, donen al professorat noves eines d’anàlisi del procés d’aprenentatge de cada alumne.
En processos com l’orientació i el guiatge de l’estudiant, la seva tutorització, la interpretació de les dades que ens ofereixen el learning analytics i d’altres sistemes de mesura de l’aprenentatge, la reflexió conjunta amb l’alumne del procés, etc. de moment són terreny exclusiu del professorat. Tot i que, tard o d’hora, la irrupció de la intel·ligència artifical en l’educació també pot anar prenent protagonisme als docents en aquestes tasques.
Quin canvi faries en el sistema d'aprenentatge actual per poder aprofitar al màxim les tecnologies? Quins mètodes (tecnològics) utilitzaries per aconseguir un millor ensenyament?
Personalment m’agrada molt una modalitat d’aprenentatge que s’anomena
Flipped Classroom o classe inversa. Consisteix en que els estudiants accedeixen al contingut (a través de vídeos, articles, etc.) abans d’anar a classe i fan els exercicis d’aprenentatge, és a dir els deures, a classe. D’aquesta manera el professor o professora deixa d’explicar la matèria a l’aula, per ajudar als estudiants a fer els exercicis, que en realitat és quan tenen més dubtes.
Fa poc que vaig llegir una frase que em va agradar molt. Deia quelcom així com: l’important no és el que els alumnes sabem, sinó el que saben fer amb el que saben. Em ambdós casos, però, els estudiant han de saber i per tant, han de tenir accés al coneixement. Traslladar aquest accés al coneixement fora de l’aula, permet alliberat temps per a fer coses, pel
learnign by doing del que parlàvem abans.
Per tant, la Flipped Classroom permet treballar d’una altra manera a l’aula. Crec que un bon projecte educatiu ha de combinar moltes de les tendències educatives actuals de les quals parlàvem abans (robòtica, aprenentatge basat en projectes, programació, moviment
maker, gamificació…) i la
Flipped Classroom permet guanyar temps per a poder aplicar totes aquestes formes d’aprendre a l'aula.
Què han d'aprendre els alumnes per poder fer front als canvis tecnològics que apareixeran a curt i a llarg termini?
Com deia, és més important que els estudiants sàpiguen fer coses que no pas que sàpiguen coses. La societat evoluciona molt ràpidament i ningú sap que necessitarem saber i que necessitarem saber fer d’aquí uns anys. Però si que hi ha algunes coses que ja podem intuir: serà un món altament tecnificat on tot evolucionarà molt ràpidament, on constantment ens haurem d’estar reciclant i formant i on, molt probablement, l’esperança de vida es situarà, de llarg, per sobre dels 100 anys de vida. Haurem de reinventar-nos constantment. Haurem de viure moltes vides en una sola vida. Per tant, allò d’una feina per tota la vida o allò altre de que els coneixements que adquirim a l’escola ens han de servir fins a la jubilació, han passat a la història. Haurem de ser capaços d’adaptar-nos constantment a un mon canviant i d’adquirir noves competències per a fer front a tots aquests canvis. Haurem de ser molt flexibles.
I per últim i sense relació amb l'àmbit de l'educació: Quin creus que serà l'abast de les noves tecnologies que actualment es troben en desenvolupament (Big data, intel·ligència artificial...) respecte al mercat laboral?
Fins ara les anteriors revolucions industrials havien afectat a la mà d’obra no qualificada, no obstant es preveu que, amb la quarta revolució industrial també es vegin afectats professionals qualificats. Així periodistes, comptables, professors i molts altres professionals veuran perillar els seu lloc de treball per la irrupció de la intel·ligència artificial.
 |
| Autor: ASAI FIB. Font: Flickr. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0 |
Sembla que hi ha un consens en què la quarta revolució industrial s’endurà per endavant milions de llocs de treball, majoritàriament mà d’obra poc qualificada, però també professionals qualificats. Ara bé, no hi ha consens en si aquests llocs de treball seran reemplaçat per d’altres, tal com va passar en les revolucions industrials anteriors. En aquest sentit, es preveu que hi haurà una gran demanda de professionals relacionats amb el món de la tecnologia, però també és possible que no es creïn prou nous llocs de treball per a compensar els que es destrueixin. Aleshores segurament s’haurà de tenir cap a un profunda remodelació de les condicions laborals, com ara una reducció de la jornada laboral.
D’altra banda, ja hi ha empreses de selecció de personal que sotmeten als candidats a un lloc de treball a proves que estan supervisades per dispositius dotats d’intel·ligència artificial. De fet, fins a les darreres fases del procés de selecció no intervenen persones. Per tant, si aquests processos es generalitzen, no serà tant important la titulació dels candidats sinó les seves habilitats i la seva competències per a resoldre els reptes que se’ls posi per davant.
De fet, és molt possible que per a cobrir una determinada plaça el més idoni no sigui una persona que ha estudiat un determinat grau, sinó una persona que hagi estudiat assignatures de diversos graus. I més, si realment un títol no serà determinant per a optar a un determinat lloc de treball.
Quins estudis triaries per assegurar-te que en un futur pròxim no seràs substituït per cap màquina?
Personalment, sempre he pensat que un estudiant ha d’estudiar allò que li agradi i no pensar en si uns estudis tenen més o menys sortida laboral. Sovint s’utilitza l’acrònim VUCA (en anglès, volatiliy, uncertainty, complexity and ambiguity) per descriure el món que ens ha tocat viure. Cal estar preparat per adaptar-se laboralment a aquesta situació i per això, segurament caldrà una gran competència digital, conèixer idiomes, ser un bon comunicador, tenir coneixements d’àmbits molt variats, formar-se contínuament al llarg de la vida i ser capaç d’adaptar-se constantment a un entorn laboral en constant canvi.
Enormement agraït per la teva aportació i col·laboració en el meu treball, molt amable.
